LHASA

Lhasa es una de les capitals mes altes del mon. Es troba a 3.700m d'alcada aixi que si es ve de terres baixes, es normal patir una mica de mal d'alcada.



Es una ciutat petita, d'un quart de milio d'habitants. Segons dades xineses, prop del 85% de la seva poblacio es tibetana. Des del palau de Potala, la part antiga de Lhasa (basicament el barri de Barkhor), queda amagada per les grans avingudes i edificis d'estil xines. La part xinesa de Lhasa, domina clarament la tibetana.



Aqui tambe es pot veure molt de turisme. Tot i aixi, Lhasa es una ciutat interessant, fascinant si un passeja pel barri de Barkhor, amb el monestir mes sagrat pels tibetans, el monestir de Jokhang, en el seu nucli. Al voltant del Jokhang hi ha, per tant, tambe unes de les kores (circumvalacions a indrets sagrats) mes sagrades, potser la mes sagrada de Lhasa. Sobretot pels matins, centenars de pelegrins, molts fent rodar rodes d'oracions que duen a sobre, circulen al voltant del Jokhang. En sentit horari, sempre.



Al voltant del palau de Potala tambe hi ha una kora. L'entrada costa 100Y (1o eur). Per entrar a Potala cal reservar una entrada el dia anterior tot fent cua unes hores abans de l'obertura de les taquilles si un no es vol quedar sense sense entrada. S'esgoten a les poques hores. Cal presentar el passaport tant a l'hora de fer la reserva, com a l'hora d'entrar al palau. Fins i tot amb aquestes mesures, funciona el mercat negre. Si un coicideix amb una setmana amb actes festius a Lhasa, el preu al mercat negre d'una entrada per al Potala, pot arribar fins als 1000Y (1ooeur). Mercat negre, per cert, que tambe existeix per a la venda de bitllets de tren per al trajectes Lhasa-Pequin (aprox. un 50% mes).



Lhasa i els seus voltants es una zona oberta. Aixo vol dir que per circular per la seves rodalies, i pobles propers, no cal demanar un 'Travel Permit" a la policia. Pero les opcions son reduides. A la que es vol visitar altres indrets (monestir de Samye, camp base de l'Everest...) cal el Travel Permit. I aqui a Lhasa, aconseguir-los no es gens facil. La policia (PSB), organisme que els expedeix, no els concedeix sino es a traves d'agencies de turisme, a traves de tours organitzats. Tours amb preus desorbitats. Es habitual al Tibet que la policia et faci tornar enrera fins al punt de partida, quan es vol entrar o sortir del Tibet, sense el corresponent Travel Permit. Els ciclistes en ruta al Tibet, ho saben prou be.





VIDEO (barri de Barkhor)

http://video.google.com/videoplay?docid=-2445061994218831007

TREKKING DEL KAILASH

En tibeta el Kailash es conegut com el Kang Rinpoche, i es com vaig dir en el darrer post, la muntanya mes sagrada segurament de tot Asia. El mateix Reinhold Messner, quan va arribar als seus peus, i va veure la seva significacio religiosa, va renunciar a la seva escalada.

Ens va costar 12h arribar a Darchen (punt de partida del trekking) per fer poc mes de 300km en cotxe. I aixo que vam anar en cotxe de policia! No detinguts, eh, que ja erem legals, sino que van ser dos polis els que ens van oferir el millor preu per arribar a Darchen. Tot perfecte si no fos perque el cotxe va quedar mig sota l'aigua just a les portes de Darchen quan vam intentar creuar un dels nombrosos rius sense pont que hi ha durant el recorregut. De res va servir ficar-nos dintre l'aigua i empenyer... va tocar caminar prop una hora per arribar a Darchen.

I com definiriem Darchen? La millor paraula es la d'un poble freaky! Per comencar, no hi ha lavabos. Si a Darchen es fes un pessebre vivent, hi hauria cua per a fer de caganer. Tot el poble es ple de petits "chortens" que la gent va deixant. No us estranyeu que devant vostre es posin a fer les seves necessitats (les grosses) i tot seguit us vinguin a saludar "tashi dele". Pensareu doncs, que Darchen pot ser un mal lloc per agafar diarrees, oi? Doncs en vam tenir. Pero cap problema. No cal patir per si un arriba a temps o no al lavabo... TOT el poble es un gran WC! Pero com va dir un noi america amb el que vam coincidir, un nomes demana un "forat amb intimitat".

A part de jugar tot el dia al billar america, l'unica altra distraccio important del poble es la matanca del iak, que gairebe cada mati te lloc a la principal placa del poble. La veritat es que no se com te lloc la mort de l'animal, ja que no vam tenir forces per veure-ho. Pero si vam veure com li treien la pell.Tot sobre el terra, al costat del riu. Riu d'on s'agafa l'aigua per beure, riu on es renta la roba. Aixi que si esteu rentant la roba, i veieu passar uns pulmons de iak riu avall, nomes vol dir que els que us heu posat massa avall del riu, i que els pulmons... no els volen. Consell: poseu-vos a la part alta si voleu rentar la roba sense tenyir-la involuntariament. Ah, i tranquils, que els pulmons no es desperdiciaran. De ben segur que algun dels gossos amb ganes de mossegar (no nomes pulmons de iak, sino tambe cames de turista) que voltent pel poble, se n'aprofitaran.

A l'entrada del poble, podreu trobar unes tendes instal.lades amb tot de souvenirs i menjar. Pareu atencio al que us ofereixin, no sigui que us passi tambe com a nosaltres, que us ofereixin una part de crani huma com a record...

Tots aquests factors fan de Darchen un poble encantador. Per aixo nosaltres ens hi vam passar en total 10 dies, comptant tambe el trekking.

Pero ara de debo, un trekking fantastic. El paisatge no es el mes important d'aquesta caminada, sino la gent, els pelegrins que vinguts del Tibet, de la India o de qualsevol altre punt del mon, realitzen la peregrinacio (Kora) al Kailash, una de les mes important pels budistes, hinduistes, jainistes i bon.

El Kailash es potser la Kora mes important. Tambe hi ha Kores a diferents monestirs, al palau de Potala a Lhasa... Cada Kora te una significacio especial. I segons la quantitat de 'kores' que a un mateix indret es faci, tambe, amb una significacio especial per a 3, 13 i 108 voltes.

Per tant, com deia, la gent es el valor mes important del trekking. Durant el recorregut hi ha diferents indrets amb significacio. Els mes importants son els punts de postracio, que corresponent a punts des d'on es pot veure directament el Kailash (no sempre visible durant el recorregut). No nomes en aquests punts, sino durant tot el recorregut, es poden trobar banderes d'oracions, pedres que cal fregar, fites amb pedres que els pelegrins van engrandint tot afegint-hi mes i mes pedretes (alhora que oren), petjades de personatges sagrats, monestirs budistes, etc. etc. Alguns pelegrins fan tot el recorregut d'uns 52km postrant-se, es a dir, estirant-se a terra, un i altre cop. Fan en unes tres setmanes el que en tres dies, o dos, o un, es pot fer.

Nosaltres vam fer la Kora en quatre dies:

• El primer dia es el mes llarg, de 20km, fins arribar al monestir de Dira Puk, a 5.060m d'alcada. Es pot dormir en el monestir, o en diferents Guesthouses que hi ha prop el monestir. Tambe es pot dur tenda i plantar-la per la zona.


• Alli vam passar tambe el segon dia, descansant i visitant el monestir i la glacera de la cara nord del Kailash.


• El tercer dia, de 18km, cal superar un dels passos de trekking mes alts del mon, el Drolma La, de 5.630m. Prop del cim del pas, es pot trobar una pedres per purificar els pecats. Vam anar a dormir al monestir budista de Zutul Puk, a uns 4.870m.


• El quart dia es el mes curt, d'uns 10km, del monestir de Zutul Puk, fins de nou a Darchen.

Un cop a Darchen, tamb val la pena fer la "Kora interior". Un circuit d'un dia que porta a visitar un parell mes de monestirs budistes i amb una mica de sort, poder veure tambe la cara sud del Kailash. Una kora que segueix, nomes per a aquells que tinguin mes de 13 kores, fins a superar un pas a 5.895m.

Pero Darchen encara guarda mes sopreses. I es que sortir d'alli, no es tampoc tasca facil. Ho es, si es vol desfer cami fins a Ali de nou, per alli anar per la ruta nord, fins a Lhasa. Pero si es vol seguir la mes curta ruta sud a Lhasa, la feina, es complicada. Cal preguntar i preguntar als diferents conductors de jeeps. Per menys de 4000Y (4oo euros) ningu vol dur-te fins a Saga (a 525km de Darchen). Alguns et demanen fins a 700 euros!! Tambe hi ha autobusos, pero la majoria son nomes per a locals. Finalment, pero, vam poder sortir de Darchen en bus. Bus que ens ha dut finalment a Lhasa, on ara som. Han estat 48h de minibus per fer 1.100km a traves de l'altipla tibeta, sempre per sobre dels 4.500m.

Aqui teniu un link a un video del trek:

http://video.google.com/videoplay?docid=-7897471527098992786

Lhasa, 25 d'agost de 2007

JA SOM "ALIENS" LEGALS

Despres de 43h de bus, ja som al Tibet!

Totes les informacions han estat certes. Es pot entrar al Tibet en bus i sense permisos, per la porta de redera que suposa la carretera Kashgar-Ali. Una carretera que tot i no tenir el pas mes elevat del mon (aquest es troba al Ladakh, a la India), si que es considera la carretera mes alta del mon. I es que es passa per ports de 5.200m i rarament baixa dels 4000h en tot el recorregut, fins arribar a Ali, a 4.300m, on som ara. Per tant no es estrany que pel mati de la segona nit, la meitat del bus ens aixequessim amb una mica de mal d'alcada.

Nomes hi ha un checkpoint en tot els 1.100km, a Kudi. I cap problema. Ens van registrar els passaports, i via lliure a Lhasa! Abans pero, faltaven encara prop de 35h de bus. La ruta espectacular de vegades, amb llacs, deserts i pics nevats durant la ruta. Aixo si, es dura. Les lliteres van resultar comodes. No vull pensar com hauria estat passar 43h asseguts!

Avui a primera hora hem anat a la Policia (PSB) per regularitzar la nostra situacio. Si, si, com si fossim immigrants il.legals, pero en versio turista il.legal. Avui dissabte el PSB era tancat. Oh! Per sort, algu ens ha vist per alli, i ens ha ates. Excel.lent tracte per venir de la manera que veniem. Erem vuit finalment els que erem alli (Un suis, una francesa, un corea, un japones, un alemany i nosaltres tres) per aconseguir el famos "Alien Travel Permit" que et permet moure't per diferents zones del Tibet. Ens han multat per 300Y (30euros) i hem aconseguit el permis per arribar a Lhasa per 50Y mes. Total, 35oY (35 euros).

Dema sortim cap al Kailash. Tot i haver cada dos o tres dies un bus public que hi va (300Y), cinc de nosaltres hem aconseguit llogar un cotxe entre tots. Surt una mica mes barat que el bus (250Y) i esperem que sigui tambe mes rapid.

Aixi doncs, dema serem als peus de la muntanya mes sagrada de tot asia, la muntanya mes sagrada tant pels budistes com pels hinduistes. Es una muntanya d'alcada modesta 6.714m, pero que no ha estat mai escalada del tot (els alpinistes s'han quedat a pocs metres del cim), per no destorbar als deus que alli puguin habitar. Es el Kailash una muntanya d'on neixen rius sagrats com l'Indus (per cert, riu que passa per Ali), o el Brahmaputra. No es d'estranyar doncs, que sigui un focus de peregrinatge.

El punt d'inici es la poblacio de Darchen a 4.600m. i el punt mes elevat del trekking es el Drolma La, a 5.630m. Es tracta d'un trekking curt, de 3/4 dies, que dona el tomb a tota la muntanya. Hi ha monestirs budistes pel cami on allotjar-se. Tanmateix, tambe es pot dur la tenda i acampar als diferents campaments.

Un cop finalitzat el trekking, via directa cap a Lhasa. En principi volem anar per la ruta sud. Segons es comenta, ha millorat molt la carretera amb ponts nous i es per tant mes rapida. A mes, passa a prop de les muntanyes que separen el Tibet del Nepal. En el moment de demanar el Permit, hem hagut d'especificar la ruta. De totes formes, per assegurar-nos l'arribada a Lhasa, hem demanat que ens afegissin la ruta nord, tambe.

Suposo que ja fins a Lhasa no podrem donar noticies, aixi que bona ruta a tothom.

Ali, 11 d'agost de 2007 (4.380m.)

ADDENDA:

Sentim no poder contestar aquells comentaris que ens aneu fent. Aqui a la Xina, no podem entrar al nostre propi blog i ens es per tant, impossible contestar els comentaris directament.

Aixi doncs, si ningu vol fer cap pregunta, millor que ens la feu a traves d'email.

Gracies, a tots, i especialment a la familia que ens segueix fidelment!

Per cert, que vam sortir a La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070806/53382015426.html

SORTIM CAP AL TIBET

Ja tenim bitllet!



Sortim cap al Tibet avui dimecres a les 22h, hora local (despres ja explicare aixo de les hores), cap a Ali, ciutat situada a l'altipla tibeta, a 4.280m d'alcada.



Sortim en un bus de la companyia Tibetan Antilope. Les seves oficines estan als afores de Yecheng. Per aquells qui vulguin arribar-hi, han d'agafar el bus urba No.2 des de l'estacio de busos, fins el final, i despres prendre l'altre bus que d'alli surt, i dir a la persona que cobra o al xofer que et pari a Aba (als 5-10min. de trajecte). Les oficines estan a ma esquerra, segons baixes. En algun forum hem llegit que es preferible el bus al taxi, ja que despres pots trobar-te que el taxista "canti" a la policia la teva presencia. Pero no se, si ho penses be, i realment la policia no vol que cap estranger pugi al bus, posaria un policia a la sortida del bus, i faria baixar a tots els estrangers... pero per si les mosques, nosaltres hem anat en bus.



Ens han cobrat 800Y (80euros) per al trajecte, tot i que el preu no es fix, i pot variar entre 500 i 800. Es un bus amb lliteres, preparat (esperem), per suportar les males carreteres i els diferents ports de muntanya pels que haurem de passar, un d'ells, a mes de 5.400m. Haurem de passar unes 40h al bus, amb dues nits incloses, per fer els prop de 1.100km que separen les dues poblacions. Pero si tot surt be, ens plantarem al Tibet, de forma barata i rapida. Provarem. El pitjor que ens pot passar es que els xinesos ens multin per 30-50 euros, i ens facin tirar enrera.



Aqui al Xinjing pel mati es porten 4h de diferencia amb Barcelona, metre que a la tarda, en son 6h! O a l'inreves, com es vulgui. O millor encara, posa't tot el dia una diferencia de 2h respecte a l'horari de Pequin. I es que tot i que estem a milers de quilometres cap a l'oest de la capital, l'hora oficial es la mateixa. I el sol no segueix els capricis de Pequin, encara. Aixi que si no vols que el sol surti a quarts de nou, o que hi hagi llum a quarts d'onze, millor passa't a l'horari local del Xinjiang, que es dues hores enrera de l'oficial xines.

Yecheng, 8 d'agost de 2007

PERMISOS PEL TIBET

Del Xinjian on ens trobem ara, volem saltar cap al Tibet. Pero passar d'aqui al Tibet, tot i ser regions veines, no es gens facil. Les autoritats xineses han instaurat tot un sistema de permisos que s'han de sol.licitar obligatoriament per a poder accedir-hi. Hi ha ciutats des d'on es mes facil fer-ho, com Golmud, Chengdu o Pequin. Pero sempre aixo si, a traves d'un tour oficial que inclou els permisos. I ja de passada, t'inclouen alguna nit d'hotel i el transport. Per exemple, des de Golmud, entrar al Tibet en bus pot arribar a costar uns 180euros. I un cop a Lhasa, calen diferents permisos per visitar les diferents regions del Tibet.



Del Kashgar hi ha diferents rutes que poden portar al Tibet:

• Ruta de la Seda nord (classica): de Kashgar a Turpan, Dunghuang i d'alli a Golmud, des d'on a traves de permisos legals (180euros) un pot accedir a Lhasa. Es la via mes rapida i segura.


• Ruta de la Seda meridional: de Kashgar a Hotan i d'alli a Qiemo, per continuar per rutes poc transitades i amb poc transport, fins tambe a Golmud, on s'ha d'agafar el tour oficial per entrar per bus o tren, a Lhasa. Te l'inconvenient de la manca de tranports i els molts dies en busos que un ha de passar.


• Xinjiang-Tibet HGW, es tracta d'una carretera "prohibida" per la qual es dificil passar. Hi ha busos que de la plobacio de Yecheng porten a Ali en unes 40h, per passos de mes de 5.000m. Fins i tot hi ha vistes al K2 a la llunyania. Per anar per aquesta carretera calen permisos de la Policia (PSB), l'Exercit, el Tibet Tourism Bureau, etc... Intentar aquesta ruta pot soposar multes i que et facin girar i tornar a Kashgar. Pero es la mes logica des de Kashgar

Aquests darrers dies hem estat intentant esbrinar com entrar al Tibet des de Kashgar. I be, la experiencia es una mica desesperant. Poca informacio, i diferent segons les fonts.La nostra opcio es la d'intentar d'entrar al Tibet a traves de la Xinjiang-Tibet HGW. Es la ruta mes logica i curta des d'aqui. A mes a mes, passa prop del Mt. Kailash, al que ens agradaria apropar-nos-hi . D'altra forma, per anar al Mt. Kailash, caldria anar a Lhasa, demanar el permis per a Ali, i agafar un bus durant dos dies per arribar fins a Ali.

El primer que ens van oferir es un tour amb jeep des d'aqui, amb els permisos i tot en regla a traves de la Xinjiang-Tibet HGW. "Nomes" caldria pagar uns 3.000 euros. Una bogeria! Clar que immediatament que dius que no pots pagar-ho, que es massa car, t'ofereixen passar igualment, oferint-te transport, pero "sense" permisos, al preu de 12.000Y (1200 euros). Uhmmm... Sempre tot molt confus, res no quadra. Tot i aconseguir rebaixar els 12.000Y a 8.500Y, es massa car encara per assumir el cost.

Llavors apareix una altra opcio. La d'oferir-te nomes els permisos (legals) per accedir al Tibet, sense transport, per 850Y (85 euros). Pero un cop tinguessim permisos, que? Doncs sembla que des de la poblacio de Yecheng, a uns 250km de Kashgar, hi ha la possibilitat d'agafar o be un bus o un transport compartir per entrar al Tibet.

Aixi que ahir finalment vam decidir d'agafar aquests permisos, confiar en que realment serveixin per entrar-hi, i agafar un bus a Yecheng cap a Ali (Tibet). Pero oh sorpresa! Avui ens han dit que no ens poden concedir aquests permisos perque durant almenys 10 dies, hi ha exercicis militars prop d'Ali!

Pero ens queda encara una altra possiblitat. I es la d'intentar arribar a Ali, sense permisos, amb el bus. Sabem de gent que ho ha fet. Es la mes logica, barata. Clar que la logica xinesa, va cap a altres objectius. Caldria acostar-se a Yecheng, i un cop alli, preguntar i esbrinar quina es la situacio real, si es pot o no entrar al Tibet, si calen permisos, si la carretera esta tallada a causa de les maniobres militars... Un cop arribats a Ali, sense permisos, s'ha d'anar a la Policia (PSB) la qual et fa pagar una multa de 300Y (30 euros) i al mateix temps, per 50Y (5 euros) et concedeix els permisos per moure't pel Tibet. Carai, els permisos costen 5 euros, i a nosaltres ens els volien fer pagar a 85!

I aqui estem, a Kashgar, acabant de decidir quina opcio o ruta prenem. Sempre podem acostar-nos a Yecheng, mirar com esta el tema, i sino, seguir la ruta a Hotan per prendre qualsevol de les altres opcions. Aixi que es la que mes possibilitats te.

Per sort tot aquests "tramits" no els estem fent sols. Un noi de Madrid, esta tambe interessat en aquesta ruta.

I com son els xinesos. Per poder-te connectar a internet, cal donar el passaport per a que et prenguin les dades. Tret dels internets que puguin haver als hotels, aixo si.

Si finalment podem passar per la ruta del Xinjiang, trigarem a donar noticies noves.

Kashgar, 6 d'agost 2007

XINJIANG

Es possible que passejant per alguna ciutat, hagueu coincidit amb alguna concentracio de tibetans reclamant llibertat. Nosaltres mateix, a Barcelona, alguna n'hem vist. Pero segur que mai n'heu vist cap d'uigurs, reclamant el mateix. I es que el problema uigur del Xinjiang resta oblidat, quan per al govern xines, suposa el mateix o mes problemes que el Tibet.

Estem a Kashgar, a la Regio Autonoma xinesa del Xinjiang. Pero no hem abandonat encara l'Asia central. Aqui, al Xinjiang, viuen els uigurs. De religio musulmana i de llengua amb arrel turquida com l'uzbek o el kirguis(pero de grafia arab), viuen assetjats per la potent (i han) Xina. Fou a partir de 1950 que la Xina va comencar a enviar xinesos han al Xinjiang com a mesura politica. Pero els uigurs sempre els han vist com a colons. La relacio entre els han i els uigurs, no son gaire bones. Tant al 1997 com al 2001 hi van haver revoltes separatistes musulmanes, amb morts i centenars d'arrestats, alguns d'ells, comdemnats a mort. Algus d'ells son a l'exili.

El mateix casc antic corre perill. Desenes de cases de l'antic barri, han estat derruides per a construir-hi, grans i avorrits edificis promoguts pel govern xines. Tot ia aixi, encara es pot trobar, i passejar, per una bona part del barri antic, de cases fetes de fang, carrers estrets, alguns amb el sostre tapat, i de cultura totalment uigur. Reconeixereu facilment els homes uigurs, pel seu punyal penjat de la cintura. I les dones, pel seu mocador, tapant-se el cabell, algunes d'elles, tambe totalment el rostre.

No cal dir pero, que Kashgar es una ciutat interessant. La seva barreja de poblacio uigur, han, kirguisos, tajiks, uzbeks... son el seu maxim atractiu. Fet que es tradueix tambe, en una variada oferta gastronomica. I es que tot i ser ja fa uns dies a la Xina, encara no hem provat cap restaurant propiament xines, ja que la gran majoria, son restaurants uigurs.

Diferents kebabs(pollastre, xai, fetge...), samsas (samoses), pans, amb altres plats d'influencia xinesa com el laoman (pasta amb pollastres o vedella) es el que es pot degustar a la ciutat.

Kashgar, 3 d'agost de 2007

PAMIR HIGHWAY - KYRGYZSTAN

Ja som a Kashgar, ja hem travessat el Pamir a traves de la Pamir Highway.

Han estat 1300km des de la capital del Tajikistan (Dushanbe), fins aqui a Kashgar (Xina) per una carretera mitica a cops pista, a cops asfaltada, i amb tota mena de transport publics i camions inclosos.

Tot i els paisatges de muntanyes nevades, altiplans a mes de 4000m, passos de muntanya de mes de 4600m, la impressio final que hem tingut, ha estat una mica decebedora. No es que la gent, la ruta, no valguin la pena, que la val, sino que potser n'esperavem mes.

Tambe es veritat que la forma en que fas una ruta, marca. Fer la Pamir en transport public fa que la visquis enmig de minibusos plens de gent i amb cotxes que s'espatllen en ple altipla i arribis de nit a la destinacio (perdent part del que veuries de paisatge). Pero clar, amb tot no es pot, i fer la Pamir amb transport privat, pagant .50ct de dolar per quilometre, ens hauria permes parar, fer fotos, visitar valls com la Wakhan, etc. etc. etc. pero tambe ens haria costat forca diners. En transport public, ens ha costat uns 70 euros.

Prometia a l'anterior missatge un breu resum de la resta de ruta. Pel que fa a la carretera, bones noticies pels BTTros. Per sorpresa nostra, la Pamir, des de Khorog gairebe fins la frontera amb Kyrgyzstan es asfaltada en el seu potser 90%. Mai hi ha grans desnivells als colls si la ruta es fa en el mateix sentit que nosaltres, de Dushanbe a Kyrgyzstan. L'alcada es guanya de mica en mica a base de quilometres. Nomes al final, en arribar als ports, es quan algunes corbes amb mes pendent es troben, precisament on normalment l'asfalt desapareix. Ah, al Kyrgyzstan, si mes no fins a Sary Tash, i de Sary Tash a la frontera xinesa, pista en males condicions, sobretot al Kyzyl Art pass.

Aixo si, durant la ruta, a aguantar forts vents, a migdia normalment, pocs serveis, menjar basic, pero poblacio aixo si, molt amable i preparada per ajudar-te en qualsevol cosa.

I precisament, com sol passar, la poblacio n'es un dels seus principals valors, a la Pamir. La poblacio predominantment tajik del Badakhshan anava barrejant-se cada cop mes amb la kirguis a mida que t'acostes a la frontera amb el Kyrgyzstan. I Murgab n'es un bon exemple. Encara a 200km de la frontera kirguis, la barreja entre les dues poblacions, la feien interessant. Barreja de dues cultures diferents, una sedentaria (tajika) l'altre nomada (kirguisa), una amb una llengua d'arrel persa (tajik) l'altre de turquida (kirguis).

Kashgar, 1 d'agost 2007