GHATS DEL GANGA, VARANASI

Si hi ha dues paraules que cal coneixer de la ciutat india de Benares, aquestes son Ganga i ghats. Ganga es com es conegut el riu mes sagrat de l'hinduisme, el Ganges, i significa "la gran mare". Els ghats son les plataformes a la vora mateix del riu sobre les quals es fan les cremacions rituals dels hinduistes. No tothom es cremat igual. Qui te mes diners es pot pagar una millor llenya (la de sandal es la mes cara) per ser cremat. Seran els nomes els homes de la familia, especialment el fill, qui encendra la pira amb una torxa encesa amb una pedra roent.

Despres dels monzons, quan l'aigua del riu ha baixat, es pot passejar al llarg d'aquest passeig fluvial de prop de 7km de llargaria. Es un espectacle huma, religios, excel.lent. Banys rituals, cremacions, ofrenes, venedors de flors... els ghats s'omplen de colors i de gent oferint una visio fantastica d'aquesta cultura i religio, tant intrinsecament lligades que seria impossible separar-les. Aqui als ghats de Varanasi es poden veure alhora els tres principis basics de l'hinduisme:

1. Pujas (ofrenes): al llarg de la vora del riu, en bols fets amb fulles verdes encara, s'ofereixen als deus ofrenes de menjar, que les vaques o cabres que circulen per arreu, s'encarregaran de fer desapareixer.
2. Cremacions: morir a Varanasi allibera del cicle de la reencarnacio. Per aixo molta gent ve a Varanasi a morir i ser cremat en els ghats de la ciutat. El mes important per ser cremat es el de Manikarnika. Durant les 24h les dia s'hi fan cremacions, amb desenes de cossos esperant a ser cremat en aquesta ciutat.
3. Les castes: el que mes sobta de la ciutat i el passeig pels ghats (sobretot el dia d'una celebracio) es la pobresa, especialment fixada en la casta mes baixa, la dels intocables. Desenes de families demanant, homes, dones i nens.

El canvi amb el Nepal es gran, no ja de signe religios (ambdos paisos son majoritariament hinduistes) sino de tracte (si mes no amb el turista). En un dia que som a la India, ja hem viscut un parell de tripijocs per treure't diners, i constantment has d'estar rebutjant cop rere cop, els diferents serveis que pel carrer t'ofereixen guies, conductors de rickshaws, conductors de taxis, conductors d'autorickshaws, barquers que volen donar-te una volta pel riu Ganges, venedors de xals, venedors de... una experiencia esgotadora psicologicament, sobretot quan se t'acosten nens, practicament sense roba, descalcos, per vendre't alguna cosa.

Varanasi, 24 de novembre de 2007

ON VA NEIXER BUDHA?

Bhuda va neixer a Lumbini, i no estem parlant de cap poble de la Toscana italiana, sino d'un poble del Nepal on, ara fa mes de 2.500 anys, naixia Budha.

Siddharta Gautama (Bhuda) era fill del rei de Kapilavastu (ruines nepaleses situades a pocs km de Lumbini) i la princesa Maya Devi. Bhuda era en neixer, per tant, un pricep. Segons explica la historia (o la llegenda mes aviat), la princesa Maya Devi va donar a llum al seu fill just despres de donar-se un bany en un estany.

Al princep Siddharta un vident li va predir que es convertiria en rei o mestre. Per a que aixi fos, el rei el va aillar del mon durant 29 anys. Segons explica la llegenda, el princep Siddharta quan va sortir per primer cop del palau de Kapilavastu, va veure per primer cop un ancia, un home malalt i un cadaver. Aquesta visio totalment nova per a ell, el va fer reflexionar sobre la existencia humana. Va abandonar la vida luxosa per convertir-se en un mendicant.

Pero cap de les dues formes de vida eren valides per a ell. Naixia el cami intermedi, una de les bases dels seus ensenyaments.

Al voltant del llac on es creu que va neixer Budha, es poden trobar encara ara ruines de temples budistes de mes de 2300 anys d'antiguitat. A l'interior d'un d'aquests temples hi ha un punt que es venerat com el punt exacte on Bhuda va neixer. Al voltant d'aquesta zona sagrada ha crescut la Zona de Desenvolupament de Lumbini. Es tracta d'una zona enorme, on paisos de cultura budista han aixecat temples. Recorda tot plegat una mica una expo universal o el Forum'2004 en versio budista.

Dema, despres de dos mesos, deixarem enrera el Nepal i entrarem a la India. Deixem enrera un pais preparat per al turisme, que viu del i pel turisme. Un pais que et fa sentir com a casa. Fa anys que tracten amb turistes i sabem com fer-ho.

Deixem enrera tambe un pais amb una crisi politica. Les eleccions que estaven previstes per dema dia 22 de novembre s'han postposat fins a la primavera vinent. No s'han resolt els dos grans temes politics: quant declarar la republica i el sistema electoral (proporcional, mixte...) mentre les extorsions, violencia i terrorisme (el mateix setembre de la nostra arribada a Kathmandu, una bomba matava dos ciutadans) dels Maoistes continua.

Bhairawa, 21 de novembre de 2007

FAUNA DEL PARC NACIONAL DE CHITWAN

Els darrers tres dies els hem passat en el Parc Nacional de Chitwan, al sud del Nepal. En aquest Parc Nacional hi viuen multitut d'aus i mamifers, entre els quals s'hi trobem el cocodril, el rinoceront, el tigre de bengala, i el mes perillos de tots ells... el cacador de clients!



A la parada de busos de Sauraha (Chitwan), aquest animal de presa espera en manada l'arribada de les preses. Alguns d'ells s'atreveixen a pujar un parell de quilometres abans de l'estacio de busos. Pero es troba en minoria i en aquest situacio es poc perillos. Pero quan un baixa del bus, en un lloc nou, desconegut, ets presa facil. Multitut d'ells se't tiren a sobre amb les targetes dels seus respectius lodges a fi de captar-te com a client. La baralla es dura, de vegades llarga... i tens les de perdre. Finalment t'ha de decidir per un, agafar el jeep-taxi, i anar a un dels lodges.



Pero un cop alli, la cacera no ha acabat. El cacador de clients atacara un i altre cop per conseguir que agafis a traves d'ell un passeig per la jungla a lloms d'un elefant, o un passeig en canoa, o un passeig a peu, o... I es que quan hi ha una situacio d'emergencia, aquest animal de presa que es el cacador de clients, es quan es mes perillos!



Fa anys el 90% de la gent que visitava el Nepal visitava tambe el Parc Nacional de Chitwan. A partir de la revolucio maoista i la conseguent guerra, el nombre de turistes del Nepal baixa, i en particular al Chitwan. La infraestructura estava creada, el negoci funcionava, pero el turisme baixa i els negocis no funcionen. Massa pocs turistes per tants lodges. I es una llastima, ja que es un lloc ideal on descansar despres d'un trekking, relaxar-se i guadir de la natura de forma diferent a com s'ha fet en els trekkings.



Finalment no vam fer passeig en canoa pero si passeig pel parc a lloms d'un elefant. Tot i la curta durada de la experiencia, encara vam veure un parell de rinos, cervols, i algun ibis. Una manera ben diferent de passejar per la jungla. Llastima no haver tingut un elefant en els trekkings!



Ja som molt a prop de la frontera India. Pero abans d'entrar-hi hem passat per Tansen, un petit poble newar a les muntanyes Mahabarat. Des d'un turo sobre el poble vam poder veure, per darrera vegada, els gegants de l'himalaia. Tres vuitmils devant nostre, el Dhaulagiri, l'Annapurna i el Manaslu, s'aixecaven. Ara be, seria per la llunyania que no eren mes espectaculars que el Puigmal vist des del Matagalls.

Bhairawa, 20 de novembre de 2007

TREKKING DE L'ANNAPURNA

L'Annapurna I es un dels cims de mes de vuit mil metres mes baixos, pero tambe dels mes dificils. Es reconegut com el vuit mil mes perillos de tots tenint en compte la relacio d'ascencions i morts. Segons les estadistiques, la relacio entre cims i morts es del 40%.


Paradoxalment, va ser el primer 8.000 mai escalat. Fou el frances Maurice Herzog acompanyat de Louis Lachenal qui va fer cim el 3 de juny de 1950. Mai abans l'home havia fet cim a una muntanya tant alta. Deu ser a causa de la nacionalitat d'en Herzog que el ranking de visites per paisos a l'Annapurna es encapcalat pels francesos, seguits pels omnipresents alemanys.



El massis conegut com a Annapurna Himal (himal significa muntanyes nevades) compren cinc pics anomenats Annapurna (ordenats per alcada) a mes a mes de molts altres pics de 7000 metres (Gangapurna, Tilicho...) i infinitat de pics de sis metres.

1. Annapurna I: 8.091m
   
2. Annapurna II: 7.967m
   
3. Annapurna III: 7.555m
   
4. Annapurna IV: 7.525m
   
5. Annapurna Sud: 7.219

Es per aixo que de vegades es parla de trekking de l'Annapurna i altres d'Annapurnes. Durant el trekking es van succeint els Annapurnes i altres cims, i no es fins que s'arriba al camp base de l'Annapurna I que aquest apareix 4000m completament per sobre nostre.

La zona de l'Annapurna no es cap parc nacional. Tot i aixi cal pagar uns 20 euros en concepte de taxa de conservacio. Es el conegut com a ACAP (Annapurna Conservation Area Permit). Tambe cal "pagar" la "donacio" als Maoistes que educadament et demanen durant el recorregut. Per sort, nomes es paga un cop gracies al rebut que et donen. Aquests diners (els de l'ACAP, els 10 euros per persona aprox. dels maoistes, a saber on van a parar) es dediquen per protegir la zona aplicant tot de mesures de conservacio i regularitzacio de preus. I la veritat es que a nivell d'organitzacio es nota. Durant el recorregut es poden trobar excel.lents lodges, amb preus fixats segons com de lluny et trobis de les carreteres o aeroports. No cal regatejar als lodges (pero sempre es fa i se sol aconseguir un cert descompte) pero tots valen igual en la mateixa poblacio, i es tria segons la qualitat.

A l'Annapurna existeixen basicament tres trekkings que son la base per a qualsevol caminada. De la combinacio d'aquests tres trekkings en surten la majoria de caminades que la gent fa per aqui. Aquests son:

1. Volta als Annapurnes (Besisahar-Jomsom) Aprox. 8-10 dies
   
2. Trekking de Jomsom (Jomsom-Naya Pul/Phedi) Aprox. 4-5 dies
   
3. Trekking del Santuari o del camp base de l'Annapurna(Pedhi-Naya Pul) Aprox. 7-10 dies
   

Pero el trekking de Jomsom, es tocat de mort. Hi ha en construccio una pista que unira Muktinath (poblacio que coincideix amb la volta als Annapurnes) amb la carretera. De moment nomes la part alta de la pista esta acabada, i des d'aquest agost ja hi circulen jeeps. Uns helicopters els hi van deixar i nomes fan el recorregut Muktinath-Lete. La pista servira per desenvolupar les poblacions de la vall pero potser fara que hi vinguin menys turistes. Caldra esperar la reaccio dels trekkers.

Pokhara, 13 de novembre de 2007