30 de desembre 2007

GENETICA O CULTURA?


26 de gener de 1788. Una flota de 11 vaixells desembarca per a establir-se a la costa est d'Australia. Feia divuit anys que el llavors Tinent James Cook, mes edavant Capita Cook, havia arribat a aquestes costes a boird del vaixell cientific de la Royal Society britanica.
Aquesta primera flota s'estableix al port de Sydney, i porta una carrega molt especial. A part dels 250 oficials i soldats, porta 750 convictes. No es d'extranyar doncs que un dels primers edificis construits a Australia fos una preso. Aqui foren desterrats milers de criminals. El que per alguns era una manera de donar-los una oportunitat, per altres Australia es converti en "camps de concentracio" on els presos eren maltractats. Per no parlar de les dones. Ah, que el 26 de gener es celebra a Australia el dia nacional!
Cada cop mes australians cerquen si hi ha cap pres en els seus avantpassats. Quants actuals australians deuen provenir d'aquesta poblacio presa portada per l'imperi Britanic? Hi ha teories psicologiques que parlen d'un component genetic en la delinquencia, i d'altres diuen que el factor mes important es l'ambient. El que es segur que el nivell de delinguencia del pais es molt baix. Per mostra, un boto: les bicicles es lliguen al carrer amb seient... i el casc!
Australia es per aixo, un pais multicultural. Un 24% de la gent ha nascut fora del pais i un 40% esta barrejada amb altres.
Els que si que segurament han nascut aqui son els aborigens australians. Pero molts d'ells en neixer, no eren australians! I es que no va ser fins l'any 1967 que a traves d'un referendum positiu, van poder tenir acces a vot, i tambe a la nacionaliat australia! Aconseguin plens drets despres de decades de politiques racistes i assimilatories (White Australia Policicy, 1901). Avui dia representen un 2.5% de la poblacio total (aprox. mig milio) dels 21 milions totals d'habitants que te el pais.
Pero nosaltres deixem de moment aquest pais-continent, per fer un salt a cap "Mordor, Gondor i Rohan". Marxem cap a Nova Zelanda on bona part dels exteriors de la trilogia del Senyor dels Anells, es va gravar!
MOLT BON ANY 2008 A TOTS!
Melbourne, 30 de desembre de 2007

24 de desembre 2007

AUSTRALIA

Ja som a Australia despres de dues escales, la primera a Singapore ( de12 hores) i la segona a Darwin de 24 hores (i com que no vam sortirde l'aeroport, per moments, ens sentiem com en Tom Hanks a la peli La Terminal).

La companyia que em volat fins aqui ha estat Tiger Airways, i encara que pel nom no ho sembli, es una companyia (amb seu a Singapore) de referencia pel sudest asiatic, estenent-se des de fa poc mes d'un mes tambe a Australia.

A Singapore vam haver de vigilar de no tirar res a terra. Ja ens haviem adaptat a la cultura asiatica de tirar-ho tot a terra, pero aqui, haviem d'anar amb compte que hi ha fortes multes si t'enganxen tirant res a terra. Igual que els xiclets, que no hem pregunteu per que, que no en se la rao, pero es prohibit!

Pero no menys estranys son els australians. Es prohibit entrar al pais amb menjar sigui empaquetat o no, i si el dus, cal declarar-lo no sigui que t'enxampin i et caigui una multa (hi ha gossos a l'aeroport de Darwim mateix, que ensumaven no drogues, sino fruites i menjars...) Tambe cal declarar qualsevol cosa que hagues estat en contacte amb el terra (per a que no entris llavors o especies alienes al pais, soposem). Aixi que religiosament per evitar sentir-nos com uns delinquents, vam declarar que portavem botes de trekking (es que encara, despres de sis mesos, no les hem rentat). Pero deu haver gent que entra amb botes encara mes brutes, que les nostres les van trobar netes. Aixo si, qualsevol objecte de paper, fusta... era escrupulosament revisat pel servei de quarentena, que a la que detecten possibles insectes o larves, et requisen l'objecte.

Melbourne, 23 de desembre de 2007

20 de desembre 2007

FINAL D'ETAPA

Despres de 27 hores en tren des de Mumbai, hem arribat a l'estat de la India amb l'index d'analfabetisme mes baix, amb l'index tambe mes baix de mortalitat infantil, el primer estat on les dones van comencar a participar en la vida publica i on per primer cop al mon, un partit comunista guanya unes eleccions de forma democratica.

Som a Kochi, a l'estat de Kerala, al sud de la India. Aqui a Kochi van arribar els portuguesos a principis del s. XVI. Vasco Da Gama, el gran navegant portugues, moria aqui mateix un 24 de desembre de 1524 fruit de la malaria i va ser enterrat a l'esglesia de St. Francis. No va ser fins quinze anys mes tard que no fou traslladat a Lisboa, on actualment reposa, en un lloc d'honor, al monestir dos Jeronimos.
Els portuguesos han deixat com a herencia un important patrimoni un important artistic (traduit basicament en esglesies) pero tambe cultural, traduit en la religio. Aqui a Kochi els cristians catolics son una majoria, amb esglesies, convents, col.legis religiosos i estatues de Sants dispersats per arreu de la ciutat.
Pero la rao principal per la qual estem ara aqui a Kochi (tambe conegut com Cochin o Fort Cochin) es el seu aeroport internacional. D'aqui a poques hores agafarem un vol de baix cost, que via Singapore (capital Singapore), ens deixara a Melbourne, Australia.
Canviem de pais, de la India a Australia, i de continent, d'Asia a Oceania. Despres de sis mesos i mig fem una pausa d'aquest enorme i variat continent que es l'asiatic, per coneixer un altre no menys gran com el d'Oceania. Les properes setmanes (mesos?) ens esperen la costa est d'Australia, Tasmania i Nova Zelanda.
Kochi, 20 de desembre de 2007

15 de desembre 2007

BOLLYWOOD

Despres d'unes advertencies a la pantalla, com que fer en cas que esclati una bomba, de sobte tothom es posa dempeus. La bandera india oneja a tota pantalla al cinema Regal de Mumbai mentre sona l'himne indi.

Aixi comenca una pel.licula a la meca del cinema mundial. Aqui a Mumbai es produeixen mes pelis que a Hollywood. La majoria son pel.licules comercials per consum intern, romantiques, musicals amb moltes coreografies, pero sense sexe, ni tan sols petons. La minoria de pel.licules produides reflecteixen una india realista. Son aquestes darreres pel.licules les que despres guanyen premis en festivals internacionals. Els pocs dies que hem estat en aquesta ciutat, hem vist una gravacio al carrer i fa poca estona una persona em preguntava mentre era a l'hostal, si volia participar en una en una peli de Bollywood. La majoria de papers son per fer de simple figurant, i paguen poca cosa per moltes hores de feina, pero be, mai se sap, ara que no tenim feina...

A mitja pel.licula vam tenir una parada que obviament es pot aprofitar per anar al lavabo o comprar alguna cosa de menjar. Ja no dic fer alguna trucada per tel.lefon, ja que durant la pel.licula el public constestava amb discrecio les trucades. I tampoc molesten tant!

Som a Mumbai, la capital de l'estat indi de Maharashtra, que amb una poblacio de 17 milions d'habitants es la ciutat mes gran de tota la India.

Van ser els portuguesos que anomenaren a la badia on s'establiren al s.XVI Bom Bahia, nom del que derivaria la Bombay britanica. El 1996 es va canviar el nom per l'antic utilitzat pels habitants kalis provinent de la deessa Mumba.

Tot i l'enormitat de la ciutat, Mumbai representa un oasis dintre d'India. Una ciutat ordenada (entre cometes), tranquil.la (entre cometes), cosmopolita, moderna, amb gratacels pero tambe amb edificis victorians de la herencia britanica. Vam entrar a l'esglesia de St. Thomas (el primer edifici aixecat pels anglesos al s. XVII) on uns nens assajaven unes nadales de cara al proper Nadal, mentre a l'exterior veiem passar alguns dels busos vermells de dos pisos que circulen pel centre. Per uns moments dubtem si som a la India o a Londres. Pero al sortir de l'esglesia "topem" amb una de les poques vaques al carrer que veiem en aquesta ciutat. Som a l'India, encara.

Mumbai, 14 de desembre de 2007

11 de desembre 2007

ESPECIAL LASSI

Una de les begudes més esteses i que es beuen més (amb el permis de l'omnipresent te) i no nomes a la India, sino tambe pel Nepal i Tibet, es el Lassi.

El lassi no és mes que un batut de fruita que per pocs centims d'euro, pots prendre en qualsevol parada de carrer. Tambe es pot prendre al carrer un suc fer a base de canya de sucre, o fins i tot el suc d'un coco verd. En aquest darrer cas, per uns 25ct. d'euro, t'obren el coco devant teu, i te'l donen amb una canyeta per a que et beguis el suc que conte. Quan el suc s'ha acabat, li tornes el coco per a que te l'acabi d'obrir i puguis menjar-te la carn tova de l'interior.

Pero tornem als lassis. Hi ha de molts tipus, com deia, gairebe tants com fruites puguin haver-hi, i amb especialitats regionals, com el que inclou safra. Es el makhania lassi de Jhodpur. Pero si hi ha un lassi especial, aquest es sens dubte "l'especial lassi" que apareixen en algunes cartes d'alguns restaruranta del Rajasthan i Varanasi.

Si mai demaneu un especial lassi, aneu amb compte (o no, depen del que busqueu), que aquest lassi pot inclure una bola de bhang. El bhang es una bola feta de marihuana amb olis que, desfeta amb el lassi produeix els efectes que provocarien fumar-se uns quants 'porros' seguits.

No a tota la India es pot veure alcool. Hi ha estats 'secs' i d'altres on es permes el seu consum. Només es pot prendre una cervesa, per exemple, en aquells restaurants amb llicencia per consumir alcool i que no sigui d'un Estat indi sec . I pocs tenen llicencia. Pero tot i aixi, resulta relativament facil consumir una cervesa: amagant-te-la! Alguns restaurants opten per tapar l'ampolla amb un tovalló, i altres te la serveixen a la cuina en tasses de cafe amb llet. Tot depen de la tactica emprada per cada local. I a l'hora de cobrar-te-la faran servir el seu propi codi xifrat per a no haver de posar "beer" al compte. Al restaurant que anavem a Udaipur tenien com a nom en clau "mixed masala".

Aixi que avisats esteu. Si aneu a la India i demaneu un 'Mixed masala' i un 'especial lassi', no us sorpreneu i sortiu vivament alegres del dinar o del sopar.

Mumbai, 10 de desembre de 2007

03 de desembre 2007

PEL RAJASTHAN

Vaques, cabres, micos, bous, elefants, burros, porcs, aligues, gallines, fures, camells, gats, gossos... son alguns dels animals que "conviuen" en qualsevol ciutat india. Aquesta bonica i idil.lica convivencia, es clar, es converteix en tota mena de bruticia i porqueria pel carrer. Els carrers de les ciutats indies son plens d'escombreries i caques de vaca, bou, cabres... Pero no importa, tot i aixi, hi ha turistes que frueixen d'aquesta idil.lica convivencia caminant descalcos en una comunio perfecte amb la ciutat, la natura i... la bruticia.

Pero si a les ciutats indies nomes hi haguessin animals estariem parlant de parcs nacionals, i no es el cas. Hi ha indis, molts indis tambe pels carrers, i bicicletes, i carros de cavalls, i carros de camells, i motos, i rickshaws, i motorickshows, i cotxes, i busos... nomes de descriure-les un ja s'estressa. Afortunadament, ens hem anat adaptant de mica en mica durant el nostre pas pel Tibet i el Nepal.

Seguim el nostre recorregut per la India. Hem deixat enrera ja Varanasi i Agra a Uttar Pradesh, i som ja en ple Rajasthan, l'estat dels Rajputs.

A Agra es troba el monument mes conegut de tota la India (i tambe el mes car) el Taj Mahal. Com en tot icone turistic, te'l fan pagar, i 13 euros a la India, son molts diners. El Taj va ser construit per l'emperador musulma (de l'imperi Mughal) Shah Jahan al s. XVII per enterrar la seva segona dona despres de morir quan donava a llum al 14e fill. Per aixo diuen que el Taj es una de les obres fetes per amor, mes boniques. No se si el mateix emperador Shah Jahan, quan va fer matar bona part dels homes de la familia per facilitar el seu acces al tron, va erigir tambe algun altre monument.

Del Rajasthan hem passat per Pushkar, un petit poble amb un estany, sagrat, es clar. Pushkar podreim dir que es un poble vegetaria. Es prohibit de menjar qualsevol carn no ja al llac sagrat, on tambe t'has de descalcar, sino en qualsevol dels molts restaurants de la poblacio. Ni ous, es trobaven.


Jhodpur, 4 de desembre de 2007