EASTERN & ORIENTAL EXPRESS

De MALAYSIA

(estacio de KL Sentral, Kuala Lumpur)

Quan es parla de grans viatges en tren a ningu li va a la ment la RENFE. Potser fins i tot a mes d'un aquest nom, llegit en un blog de viatges, li sonara antagonic. I aixi es.

Pero parlar d'Orient Express si que es sinonim de viatges, luxe i glamour. El primer trajecte d'aquest mitic tren sortia de Paris direccio Vienna un 5 de juny de 1883. Mes tard el trajecte fent honor al seu nom, s'ampliaria fins a Istambul, la ciutat a cavall d'Europa i Asia.

Actualment encara existeixen dos "Orient Express" a Europa. L'Orient Express que nomes circula entre Strasburg i Vienna, i el Venice-Simplon Orient Express, una iniciativa privada de trens de luxe que uneix Londres amb Venecia.

La mateixa companyia del Simplon opera al sudest asiatic diferents linies de tren de luxe, la Eastern & Oriental Express. L'E&O Express te com a linea estrella la que circula entre Singapur i Bangkok (Tailandia). Des del seu punt de sortida a Singapur, fins a Bangkok, el tren recorre mes de 2000km en 43 hores de trajecte. En el seu recorregut travessa tot Malaisia de sud a nord, amb les parades estrella de Kuala Lumpur (la capital malaia) i Butterworth (Penang). L'E&O Express es l'unic tren que circula des de Singapur a Bangkok sense haver de fer canvis de tren.

De MALAYSIA

(El Rakyat Ekspres arrivant a Ipoh)

De SINGAPORE

(tren nocturn Singapore-KL)

La linea que transcorre per Singapur i la seva estacio de tren (Tanjong Pagar) pertanyen a Malaisia. Encara ara el control d'immigracio de Malaysia es fa a l'estacio de Singapur mentre que el control singapures es fa a la frontera entre els dos paisos (Causeway). Anar de Singapur a Malaisia en tren son nomes 30 min de trajecte.

Els trens malais (KTM) son comodes, puntuals, i no gaire rapids. La xarxa malaia consta de dues linies. La Nord-Sud, que recorre el pais per la costa oest, entre Tailandia i Singapur (per on circula L'E&O Express), i l'Est (anomenada tambe la Jungle Train), que travessa el pais des de Gemas fins a Kota Bharu, a l'extrem nordest del pais tot circulant per la part mes boscosa de Malaisia. Nomes hi ha un tren entre Malaisia i Tailandia, l'Internasional Ekspres, que surt de Butterworth (Penang) diariament a les 14:20h tot fent el recorregut fins la capital tailandesa en aproximadament 22 hores.

Com que ens agraden els viatges en tren intentarem de seguir aquesta mitica linea ferroviaria. I dic linea que no tren, que fer el trajecte entre Singapur i Bangkok en Presidential Suite dels luxosos vagons del l'E&O Express costa prop de 3970$ per persona i trajecte (com per perdre el tren!) Fent servir els trens expres locals, nosaltres esperem no arribar a gastar-ne'n mes de 50 euros!


30 de setembre de 2008

LA CIUTAT DE L'ISLAM

De MALAYSIA

"Bandar Raya Islam" es l'eslogan amb el que la mateixa ciutat de Kota Bharu es mostra al mon, un eslogan que significa en malai "la principal ciutat de l'Islam", referint-se a Malaisia, es clar.

Som a l'estat de Kelantan, a 25km de Tailandia, i enlloc de Malaisia hem trobat cap estat on l'islam hi estigui tant present. Des del 1990 que l'estat es governat pel PAS (Partit Islamic de Malaisia) any des del qual que intenta aplicar la Xaria (llei islamica) sense gaire exit.

Pero si podem notar certs "tocs" deguts al PAS que no s'observen en altres parts del pais. Aqui les dones porten majoritariament el mocador posat, hi ha cues diferenciades per a homes i dones als supermercats (tot i que no se segueixen gaire), i no proveu d'anar a cap lloc oficial els divendres, que es el dia festiu.

De MALAYSIA (els Suldans de Kelantan)

I evidentment el Ramada aqui se segueix escrupulosament. Els horaris oficials del comencament i acabament del dejuni diari del Ramada es publiquen cada dia als diaris. Aixi per avui, "l'Imak" o inici del dejuni, comenca a les 5:38h de la matinada. No es estrany trobar-se viatjant de nit, i que el bus pari a fer un apat abans de l'Imak, o que al tren reparteixin un abundos esmorzar quan encara es fosc.

El dejuni acaba amb la "berbuka" que avui cau a les 19:07h. Durant el dia no es veu pel carrer ningu menjant ni bevent, ni la minoria xinesa (que en general, i per sort per nosaltres, va a la seva) aqui sembla respectar publicament tambe el dejuni. Molts restaurants malais estan tancats, mentre que els indis i xinesos si que obren sent sempre la salvacio pels turistes que es mouen per la ciutat.

Poques hores abans de la "berbuka" comenca pels carrers de Kota Bharu un bullici de paradetes de menjar al carrer que tenen molt d'exit. La gent hi compra tota mena de menjar cuinat i begudes per endur-se-les a casa on trencaran el dejuni. Just arribada la "berbuka" es mala hora per anar a sopar o comprar. Els restaurants s'omplen literalment de gent amb gana i sed acumulades durant mes de tretze hores mentre que algunes botigues tanquen durant 45min. per a poder aixi recuperar la gana i la sed acumulades durant un llarg dia de treball.

No es d'estranyar que sigui habitual l'us de la pirotecnica despres de sopar. Poder per fi haver saciat la gana despres de tantes hores de dejuni, es per llencar coets.

Kota Bharu, 27 de setembre de 2008

DE BODES

Son molts els famosos que han anat a casar-se per aquestes latituds. Alejandro Sanz, David Bustamante, Ana Aznar, Mick Jagger, Eddi Murphy son alguns dels actors i cantants (i filles de presidents) que s'han anar a casar (legalment o simbolicament) per Bali.


Pero a Malaisia hi ha una destinacio de boda tambe coneguda, si mes no, dins el mon musulma, l'estat de Perlis, al nord de Malaisia.


Malaisia es una monarquia federal, dividida en diferents estats que regulen ampliament la seva propia legislacio. El Rei malai te una caracteristica curiosa i practicament unica al mon, es un carrec rotarori entre els nou diferents Suldans que governen hereditariament els diferents estats malais.


Els estats del nord de Malaisia son els mes conservadors pel que fa al tema religios.
Entre les lleis mes polemiques que aquest estat va aprovar, va ser la d'eliminar el requisit preceptiu del consentiment previ de la primera dona a fi de poder-se casar en segones nupcios. Estem parlant de la poligamia, es clar.

Un 0,6% dels casaments de Malaisia son poligamics. Per a que un home pugui casar-se amb una segona dona, cal el consentiment de la primera, no a Perlis, on aquest requisit es va eliminar. Tot i les pressions del govern federal de Kuala Lumpur, Perlis mante aquest variant normativa.

Aquest fet fa, per tant, que a l'estat de Perlis es concentrin molts dels casaments poligamics de Malaisia, aproximadament el 20% del total.

Kuala Besut, 22 de setembre de 2008

SHIT

Els anglosaxons fan servir la interjeccio "shit" per expressar alguna contrarietat, sorpresa o molestia.

Nosaltres la fem servir amb el mateix significat, no en canvi, a Singapore, on en aquesta ciutat-estat fins fa uns anys podies correr el perill que t'estampessin en el passaport un "SHIT". Pero no era un "shit" de sorpresa sino mes aviat de molestia. El "shit" que t'estampaven era l'acronim de "SUSPECTED HIPPIE IN TRANSIT". Per sort, ara ja no es corre aquest perill, que no sabeu vosaltres com pot arribar a creixer el cabell si no te'l talles en uns mesos...

Despres de 3 mesos per Indonesia hem hagut d'abandonar el pais a corre-cuita. Ens caducava el visat de 60 dies que vam extendre a Bali, i ens era mes facil abandonar el pais que no tornar a Bali per fer una altra extensio (les extensions s'han de fer des del primer cop, amb el mateix sponsor, o sigui, lloc on vas extendre'l per primer cop).

Una llastima, ja que per gust ens hauria agradat quedar-nos alguna setmana mes per aquest interessant (i enorme pais), pero les dificultats que imposen a l'hora de sol.licitar visats d'entrada i de romandre a Indonesia expliquen una mica perque aquest pais nomes te 5 milions de visites l'any, mentre que Malaisia (que permet 3 mesos d'estada al seu pais, i de forma gratuita), en te prop de 20 milions!


Aixi que despres d'un parell de ferries des de Java (28 hores totals) feiem cap a Singapore, des d'on un tren de la xarxa de ferrocarrils de Malaisia en portava en 9 hores fins a la coneguda Kuala Lumpur.

Kuala Lumpur, 15 de setembre de 2008

GUNUNG MERAPI 2.968M (JAVA)

En indonesi Merapi significa muntanya de foc, i es que estem parlant del volca potser amb mes activitat de tot el pais, amb erupcions regulars des del s. XVI, i amb la darrera important l'any 2006. Sovint el volca esta tancat i no es pot pujar, i quan es pot, pot ser que el cim real, sigui massa perillos per a arribar-hi, com va ser el cas quan nosaltres hi vam ser.

Com a la majoria de volcans, no hi ha aigua al Merapi, cal portar-la tota des de baix. Hi ha diferents llocs on plantar la tenda durant l'ascensio. El millor lloc, amb multitud d'indrets on plantar tendes es a Pasar Bubra, un pla just abans de comencar la pujada al crater del volca.

ACCES

El Gunung Merapi s'aixeca just enfront el el Gunung Merbabu amb el que comparteix l'acces, Selo. Des d'aquesta poblacio, una carretera asfaltada puja 200m de desnivell en uns dos quilometres fins a New Selo.

Selo te millor acces des de Solo, des d'on es poden agafar busos locals (millor sempre pel mati) tant directes o de vegades fent canvi a Boyolali.

De INDONESIA

(New Selo, punt d'inici de l'ascensio, per l'esquerra de l'edifici)

ASCENSIO

Desnivell: 1100m
Horari: 2:30-3h de pujada/ 2h de baixada

New Selo: 1870m
Vertex1: 2.350m
Vertex2: 2.570m
Vertex3: 2.720m
Pasar Bubra: 2.700m
Crater: 2.910m
Cim(no assolit)

Des de New Selo, un cami surt des de l'esquerra de l'edifici. Es un cami evident i trepitjat que gairebe sense pausa puja fins el cim. Nomes hi ha un parell d'encreuaments de camins que poden sopoar algun dubte, el primer despres de pujar uns 250m i el segon 400m., i en tots dos casos cal seguir pel de la dreta, recte amunt (senyals).

Durant el cami es passa per tres vertex que divideixen la ascensio en diferents trams la pujada, que es curta i amb forca pendent.

De INDONESIA

(el cim des del primer vertex)

De INDONESIA

(arribant al tercer vertex 2720m)

De INDONESIA

(crater del Merapi)

GUNUNG MERBABU 3.145M (JAVA)

(mapa des de Selo)

De INDONESIA

(mapa des de Selo)

De INDONESIA

De Mapes

(mapa de pujada des de Kopeng)

Estem al centre de Java, un dels cors volcanics de l'illa, on hi ha una de les majors concentracios de volcans que superen els 3000 de tot Indonesia.

El Merbabu es un tranquil estratovolca que significa la muntanya polsegosa ( de l'indonesi Meru=muntanya, Babu=pols) que s'aixeca just enfront de l'actiu Merapi (Meru=muntanya, Api=foc) amb les darreres erupcions que es remonten fins el s. XVIII.

No es una muntanya dificil, pero per qualsevol vessant que s'intenti de pujar, no son menys de 1300m de desnivell.

RUTES

Existeixen diferents rutes, pero amb diferencia les mes conegudes son les que pugen des de Selo (pel sud) i des de Kopeng (pel nord).

La ruta per Selo es la mes curta (+1300m, 4h, uns 6-7km) mentre que per Kopeng son uns 1650m, 6h. Nosaltre vam pujar per Selo, que es la ruta que describim.

Un interessant itinerari es fer la travessa Kopeng-Selo (o a l'inversa) en un parell de dies. Cal tenir en compte que pel vessant de Selo no hi ha aigua, mentre que per Kopeng nomes es troba prop del Pos V a uns 2.800m aproximadament (cal trobar la font adequada entre d'altres de sulfuroses).

ASCENSCIO

Es pot anar a peu de Selo fins a Genteng, poble de sortida del cami, a peu (+250m, 1h) o be llogar una moto (ojeg) per unes 20.000Rp. A Genteng hi ha diferents Base Camps, senzills llocs on passar la nit abans de la sortida, tot i que sempre hi haura "mes" serveis a Selo mateix.

Selo: 1.650m
Genteng: 1.940m
Pos1: 2.250m
Pos2
Pos3: 2.450m
Sabana1: 2.800m
Sabana2: 2.875m
Cim I: 3.142m
Cim II: 3.119m

Temps de pujada: 3h30min
Temps de baixada: 2h30min
Distancia: aprox. 12km

De Mapes

(mapa de Merbabu i Merapi)

Del final de la carretera de Genteng surt el cami cap al cim del Merbabu. Cal prendre el cami recte amunt (senyals), no el mes ample que planeja a la dreta. Hi ha pocs camins on es pugui dubtar de quin agafar, i solen estar indicats amb fletxes metal.liques o de fusta taronja, anar sempre pel cami mes evident.

De INDONESIA

(G. Kukusan,Sabana2 i Sabana1)

Hi multitud de llocs on plantar la tenda, fins i tot al mateix cim, pero sempre tenir en compte l'aigua.

De INDONESIA

(cim del Gunung Merapi des del Merbabu)

De INDONESIA

(torre de telecomunicacions de cami a Kopeng)

Jogjakarta, 10 de setembre de 2008

GUNUNG LAWU 3.265M (JAVA)

El Gunung Lawu no es el volca mes alt ni el mes maco dels volcans de Java, pero si que es un dels mes concorreguts per la vessant historica que te.

Segons la mitologia javanesa (anomenada antigament Mahendra) va ser per on els Deus que van fundar el primer regne van baixar a la terra. Aquesta muntanya tambe apareix al Mahabharata, la epopeia classica indu. El crater del Lawu va ser l'indret on els deus van fer bullir Gatotkaca (fill d'un dels principals protagonistes del llibre) per fondre'l amb metall i fer-lo aixi invencible.

Segurament degut a tot aquest rerafons historic feu que el darrer rei de l'imperi Majapahit, Brawijaya V (s. XV) anes al cim del Lawu a meditar quan el seu fill, islamic, intentava de fer-se amb el Regne. Brawijaya V va fer construir dos temples hindus a la seva falda, Candi Ceto i Candi Sukuh, temples que es poden visitar prop de la poblacio de Karangpandan.

No es estrany doncs que avui dia encara hi hagi multitud de gent que va al cim a meditar. Hi pugen al vespre, quan ja s'ha fet fosc, per arribar al cim encara de nit per refugiar-se en les diferents cabanes que hi ha prop del cim a meditar. Es especialment concorregut aquest cim el primer dia del calendari javanes (1r Suro).

APROXIMACIO

El cami mes curt comenca des de Cemoro Sewo, una poblacio sense serveis a 45km de Solo, i a 8km de Tawangmangu i a 5 de Sarangan. Qualsevon d'aquestes dues darreres poblacions poden servir com a base per l'ascensio, pero si no es te transport, millor Tawangmangu, des d'on cada mitja hora (a partir de les 06:00h) hi ha transport fins a Cemoro Sewo.

ASCENCIO

De Mapes

(mapa del Gunung Lawu)

Degut al seu alt nivell de concurrencia el cami al cim esta tot empedrat des del seu inici, el que el fa un dels volcans mes facils d'Indonesia.

Cal tenir en compte que no hi ha aigua durant la pujada. Si que hi ha pero, cap als 3.100m, prop del cim ja, unes cabanes on pot ser de trobar aigua, i fins i tot menjar.

Inici (Cemoro Lewo) 1.925m
Pos1: 2.200m
Pos2: 2.570m
Pos3: 2.775m
Pos4: 3.150m
Cim: 3.265m

HORARI: Puja. 3h30min/ Baix. 2h30min.
DISTANCIA A/T: 14KM

Cada Pos no es mes que un cobert on poder cobrir-se en cas de mal temps o per descansar una estona de la llarga pujada. De totes formes, al llarg del recorregut hi ha multitud de llocs on plantar una tenda si es vol passar la nit.

Jogjakarta, 9 de setembre de 2008

DE RAMADA

Ja estem de ramada pel pais amb mes musulmans del mon. Ha comenca avui dilluns i la data exacta per al seu inici es va decidir en una trobada amb el Ministre d'Afers Religiosos d'Indonesia ja que hi ha diferents versions a l'hora de definir l'inici del Ramada.

Mentre una te en compte el calculs astronomics una altra te en compte quan la lluna nova (hilal) es pot veure a ull nu (rukyah). Es van enviar 24 equips per tot el pais per localitzar la lluna nova, i nomes 4 equips van tenir exit (un d'ells el de Jogjakarta, on ara ens trobem) mentre que els altres no van sortir-se'n.

Durant les properes setmanes els musulmans hauran d'abstenir-se de menjar, beure i tenir relacions sexuals durant les hores de dia, amb algunes exepcions, com dones embarassades, gent gran, nens...

I com es passa un dia de ramada en un pais de majoria islamica? De moment observant. Per respecte a aquesta majoritaria religio (Indonesia no es de fet un pais islamic) esta mal vist beure i menjar en public durant les hores de sol i ens n'hem estat tant de beure com de menjar durant el dia. La gent certament no menjava ni bebia en public, aixi que aixo hem fet.

Pero no patiu, hem pogut dinar. Alguns restaurants segueixen oberts tot i el Ramada ja que tampoc tots els restaurants son islamics. N'hi ha cristians i xinesos que no observen aquesta tradicio islamica. De totes formes, aquells restaurants que obren ho fan amb discrecio, col.locant ulguna manpara a l'exterior o posant cortines a les finestres per tractar de dissimular la pecaminosa activitat que s'hi duu al seu interior.

I quan arriba la nit (que sortosament es abans de les sis de la tarda) s'obre la 'veda' i es pot veure ja tot de gent picant i bebent pel carrer. I aixo hem fet tambe nosaltres, es clar.

Per sort estem encara en una gran ciutat on les normes sempre son menys estrictes. En les zones rurals o altres provicincies indonesies (Aceh,per exemple) l'observanca d'aquesta festa pot ser mes estricta.

Jogjakarta, 1 de setembre de 2008