26 d’octubre 2008

MYANMAR

Hi ha la idea generalitzada de que a Myanmar (antiga Birmania) nomes es pot entrar per via aeria. Fins i tot aixi ho afirma la pagina del Ministeri d'Interior en la seva fitxa sobre el pais.

Pero no es aixi. Existeixen quatre punts fronteres entre Tailandia i Myanmar que es poden travessar sense visat previ, per via terrestre. En aquests casos, pero, l'acces al pais pateix de singulars restriccions. En tres d'ells nomes es pot visitar el primer poble birma un cop es travessa la frontera, mentre que nomes el pas fronterer de Mae Sai, situat al nord, al conegut Triangle d'Or, permet una estancia superior, pero tot i aixi visitant limitadament la zona i per un maxim de 14 dies.

Aquests punts fronteres son sensibles a les tensions politiques entre els dos paisos, amb el resultat del tancament de fronteres durant epoques mes inestables.

Avui hem passat un dia (millor dit unes hores) a Myawadi, un poble birma al costat de Mae Sot (Tailandia). Myawadi es un dels punts fronterers on les autoritats birmanes nomes permeten l'estancia al pais durant un sol dia. Durant la curta estancia a la ciutat, el passaport es queda a la frontera, document que es recull de nou a la sortida del pais.

Poden dir que nomes hi ha dues raons per les quals un pot fer cap fins a Mae Sot-Myawadi. La primera es la d'utilitzar l'entrada a Myanmar com una manera de renovar els 30 dies que Tailandia permet d'estancia al pais abans d'abandonar-lo. D'aquesta manera, en la reentrada a Tailandia s'obte automaticament 30 dies mes d'estancia al pais.

La segona rao per venir fins aqui es la de treballar, la de treballar per a ONG's o fer de cooperant. Es calcula que en aquesta regio hi ha mes de 150.000 refugiats birmans (repartits en una desena de camps de refugiats) fugits de la repressio de la junta militar birmana, entre els que es troben refugiats politics, estudiants i minories etniques.
De MYANMAR


Les diferents associacions que operen per la zona s'encarreguen de cobrir la falta d'assistencia medica i educativa d'unes minories que sovint no tenen estatus de refugiats i per tant no tenen acces a uns beneficis socials basics.

Pero els refugiats birmans no son els unics que pateixen d'aquesta manca de beneficis, tambe les " Tribus de les Muntanyes" del nord de Tailandia tenen aquesta manca d'assistencia. Amb origens tant diversos com Tibet, Myanmar, Laos o la Xina, aquests grups etnics sumen mes de 500.000 habitants i tot i que alguns d'ells viuen a Tailandia des de fa algun segle, molts d'ells no tenen ni la nacionalitat tailandesa.


Mae Sot, 26 d'octubre de 2008

23 d’octubre 2008

SIAM

De TAILANDIA
(Bangkok)
Mica en mica anem deixant enrera Bangkok, i com mes al nord ens dirigim, mes enrera ens endinsem en la historia de Tailandia.

Bangkok es l'actual capital des de que es va moure de Thonburi (pocs anys abans d'Ayuthaya) l'any 1782. L'actual monarquia, la Chakri, regna des de llavors a la Ciutat dels Angels. No es d'estranyar veure sovint tailandesos amb una corretja de goma al canyell desitjant una llarga vida al Rei. I es que l'actual monarca ostenta el maxim carrec des de fa 62 anys i poques vegades surt a actes publics degut a la seva avancada edad.
De TAILANDIA
(Bangkok)

Setanta cinc quilometres mes al nord de Bangkok es troba Ayuthaya. Abans de perdre la capitalitat a favor de Bangkok, Ayuthaya va ser capital de la epoca d'or de la historia tailandesa. Durant quatres segles (s.XIV-XVIII) la ciutat va dominar un imperi que es va estendre fins a l'actual Laos, Cambodja i Myanmar durant la qual la ciutat va arribar a tenir un milio d'habitants i ser cobejada per portuguesos, anglesos o francesos.
De TAILANDIA
(Ayuthaya)

D'aquella esplendor queden multitud de temples escampats per l'actual Ayuthaya (ara amb poc mes de 90.000hab.) molts d'ells en ruines pero molts d'altres i gracies a restauracions, ens mostren una part d'aquella magnificiencia d'epoques passades.
De TAILANDIA
(L'herencia Khmer de Cambodja es present arreu dels antics regnes tailandesos)

Ens tornem a moure al nord, uns 400km per arribar fins a Sukhothai. L'imperi Khmer de Cambodja va ocupar aquestes terres durant segles. Aprofitant el seu declivi al s. XII-XIII es va formar un regne independent que es considerat pels tailandesos com el primer regne de Siam. De fet, va ser aqui on el rei Ramkhanhaeng crea l'escriptura actual tailandesa i durant l'epoca de Sukhothai, el regne es va expandir fins el que es l'actual Tailandia.
De TAILANDIA
(Sukhothai)



Sukhothai, 24 d'octubre de 2008

18 d’octubre 2008

UNA CIUTAT ANGELICAL

Ja som a a la capital de Tailandia, Bangkok, despres de 650km en tren. Per arribar fins a la capital hem anat en 2a classe en un tren express, amb llitera i aire condicionat. Els trens express no tenen 3a classe i son per tant mes cars que aquests, pero son mes comodes per a distancies que poden comportar passa una nit al tren ((tenen aire condicionat i dutxa) com a estat el darrer cas.

A mitja tarda els cambrers del tren passen demanant el sopar i esmorzar per a aquells que el vulquin. Sino es pot comprar menjar preparat a les estacions o als mercats propers abans de pujar el tren. Cap a quarts de vuit de la tarda, l'encarregat del vago passa seient a seient per a convertir-los en les lliteres, una de baixa i una d'alta, que sempre inclouen llencols i manta nets. Una cortina dona al viatger la poca intimitat necessaria per a passar la nit. Aixo si el moviment del tren i la llum que durant tota la nit no s'apaga, et permet d'agafar la son.

De TAILANDIA
De TAILANDIA

Bangkok, la ciutat amb el sobrenom de la "Ciutat dels Angels" va neixer el 1786 quan el rei Rama I va portar fins aqui la capital del regne. Amb 8 milions d'habitans i un transport public deficient, Bangkok pateix de frequentment embussos, de soroll i de contaminacio. Problemes que pateixen no nomes les ciutats asiatiques, tambe les europees...

Haviem sentit diversos comentaris sobre la zona s'allotgen habitualment els viatgers que visiten Bangkok, Kaosan Road., cap d'ells positius. Kaonsan Rd. es un ghetto turistic on es pot trobar allotjament barat a qualsevol hora del dia. Pero tambe a qualsevol hora del dia es pot trobar per aquest carrer peatonal panxuts amb una cervesa a la ma a primera hora del dia, venda de samarretres de dubtos gust, cocktails a 1,5 euros, i soroll, molt de soroll. Dormir a Kaosan Rd. es pot convertir en una tasca impossible quan practicament les pareds prefabricades del Guesthouse on dorms, vibren seguint la musica del bar-musical que hi ha sota!

De TAILANDIA
De TAILANDIA

Tot i els sovints embussos i dens transit que hi ha per Bangkok, treure's el carnet de concuir aqui es molt facil. Nomes cal anar a qualsevol de les multiples paradetes que hi ha Kaosan Rd., acordar un preu, portar una foto, i en poques hores tindras el teu carnet de conduir europeu, america, o d'on faci falta. No cal dir que son falsificacions, clar. Pero no nomes carnets de conduir ofereixen, sino tambe d'estudiant, de Premsa, de Fotograf, de treballador de Linea Aeria... o qualsevol altra sota comanda. Passaport? Carnet del Barca? I tot a quatre passes dels policies que ronden per la zona.
De TAILANDIA
I que comentar dels quatre barris vermells que hi ha a la ciutat. Durant la segona guerra mundial, la ciutat es va convertir en el burdell de molts soldats que trobaven en la permisivitat de la seva gent un lloc ideal per esbargir-se. Bars de Go-Go, de Top-less, de masatges de tota mena, i d'espectacles porno es el que es pot trobar tot passejant per aquests barris.

Bangkok, 19 d'octubre de 2008

13 d’octubre 2008

EL PARADIS?

Abans de visitar el sud de Tailandia tenia certs prejudicis sobre aquesta part del pais. Que si platges a vessar de gent, enormes complexes hotelers, Resorts&Spa, festes a dojo, turisme sexual...

Pero ves per on, que de vegades els prejudicis es compleixen, i arrives a un lloc, i es com un t'esperaves que fos!

Els darrers dies hem anat saltant d'illa a illa pel sud de Tailandia, passant de la costa d'Andaman (la va ser sacsejada fortament pel tsunami del 2004) fins a la costa est de la peninsula. Tambe es cert que hem estat visitant els indrets mes populars turisticament parlant: Krabi, Ko Phi Phi, Phuket, Ko Samui, i que de ben segur que hi ha indrets i indrets, i que molts d'ells seran tranquils, pero no es el cas dels que ens ocupen.

En qualsevol d'aquests indrets el que mes sobta es la sobreeplotacio turistica a la que esta sotmesa Tailandia, fins al punt que tot i estar en una illa pot resultar complicat trobar el cami a la platja degut als innombrables Resorts i Hotels que s'alinien al costat de la platja. Aixo sense ja comptar l'ambient que s'hi respira, que no es ni millor ni pitjor que Calella o Lloret.

A l'illa de Pha Ngan se celebra una de les festes mes conegudes, la "Full Moon Party". La nit de lluna plena se celebra una festa que en temporada alta pot arribar a concentrar prop de 30.000 persones. Amb tanta gent no es d'estranyar que l'hospital Psiquiatric que hi ha a l'illa hagi de reforcar el personal per tractar els casos d'intoxicacions per drogues!

Potser estic pintant molt negre el panorama. Pero encara pot ser pitjor. Per Tailandia no es estrany de veure homes grans acompanyats de jovenetes tailandeses. No estic parlant d'explotacio de menors , sino simplement de turisme sexual.

Tot plegat fa que el recorregut per Tailandia estigui distant molt del que els topics et diuen: platja+cocoter=paradis?

Bangkok, 16 d'octubre de 2008

TAILANDIA

Travessar qualsevol frontera sempre soposa un canvi. Fer-ho entre Malaisia i Tailandia quan al primer pais se celebra encara el Ramada, el canvi es encara mes sobtat. I es que de passar d'haver de beure aigua d'amagat, a que el cambrer del tren del costat tailandes sigui una "lady boy" oferint-te cerveses a cops de maluc, hi ha una clara diferencia.

Pero tot i que Tailandia es de majoria budista, al profond sud hi ha tres provincies (Pattani, Narathiwat i Yala) que mantenen una majoria musulmana. Aquestes tres provincies pertanyien a un regne islamic conquerit per Tailandia a principis del s.XX. i estan mes properes culturalment (i evidentment religiosament) a la seva veina malaia del sud (Kelantan). Pero a diferencia de Kelantan on hi ha pau, a Pattani, Narathiwat i Yala, diferents grups armats manenten les provincies en una espiral de terror que des del 2005 fins avui, ha provocat prop de 2000 morts.

Pero tot i aquesta minoria musulmana del sud, podem afirmar que deixem enrera definitivament els paisos de majoria musulmana com Indonesia i Malaisia per endinsar-nos en els budistes, i ens els monjos i monges budistes de taronja (seguidors del budisme Theravada), a diferencia del Tibet que anaven de vermell (budisme Mahayana).

Ban Nhaton, 13 d'octubre de 2008