UXO

De LAOS

Exercit secret, ciutat secreta, guerra secreta... tot son silencis que es parla del que va succeir a Laos entre el 1964 i el 1973. I encara ara, molts de nosaltres desconeixiem el que aquest petit i tranquil pais va viure durant 9 anys.

A mitjans de marc de 1953 tenia lloc la batalla de Dien Bien Phu en el marc de la Primera Guerra d'Indoxina, en la qual els francesos perdien definitivament el control de les seves colonies. Laos, Cambodja i Vietnam esdeven paisos independents. Laos no resta unificat, amb dues regions al nord (Phongsali i Hua Phan) sota el poder dels comunistes laosians. Vietnam queda tambe partit, amb un Vietnam del Nord comunista (amb suport xines i rus), i un Vietnam del Sud sota influencia francesa i americana.

La Segona Guerra d'Indoxina (guerra del Vietnam) esta servida. Els Estats Units entren finalment en guerra contra el comunista Vietnam del Nord donant suport a un Vietnam del Sud afi el 1963.

Tot i que Laos era un pais neutral, no es va complir l'acord pel qual els paisos firmants es comprometiuen a no introduir-hi tropes: els vietnamites van entrar a Laos, i els americans van bonbardejar-lo, enviar-hi agents de la CIA, pilots secrets (Ravens) i fins i tot construint-hi una ciutat secreta des d'on entrenaven un exercit secret.

De Laos es diu que ha estat el pais mes bombardejat de la historia. Es van llencar mes bombes nomes a Laos que en tota la Segona Guerra Mundial a tota Europa. Segons dades oficials, els Estats Units es van gastar 2 milions de dolars CADA DIA en bombes durant 9 anys, amb una sortida aeria mitjana d'una cada 20 minuts.


Els nordamericans van bombardejar basicament el HO CHI MINH TRAIL (un conjunt de rutes terrestres dins el territori de Laos que Vietnam del Nord utilitzava per abastir les seves tropes) i les bases del partit comunista de Laos de les provincies del nord.

De LAOS

(crater causat per una bomba)

El resultat es que Laos ha quedat literalment sembrat de bombes sense esclatar (UXO). No se sap del cert quantes resten sense esclatar soterrades al terra a Laos, pero es creu que encara son milions les que no s'han detectat... i que encara ara causen accidents. Alguns dels accidents els pateixen nens que juguen amb les bombes semblants a pilotes de tennis provinents de les bombes de fragmentacio, i no es pot comencar a sembrar un terrany nou abans no es fa un netejat de bombes.

Hi ha organitzacions que es dediquen a trobar i desactivar aquestes bombes. Son tant organitzacions humanitaries, oficials locals i alguna de privada. Pero es una tasca ingent per un pais pobre com Laos, problema que s'agreuja per la ignorancia occidental.

Vieng Chan, 1 de desembre de 2008

COMENTARI 100

Son les vuit del mati, i sona el despertador. De fet, fa estona que estem no dormim, la megafonia de Phongsali ha comencat a les sis del mati a expulsar noticies a tot volum, d'altra banda practica habitual per aquestes terres la de posar noticies tant pel mati com per la tarda pels altaveus de les poblacions.

L'esmorzar consisteix es un parell d'ous ferrats (no tenien pa) sense cafe. El nostre desconeixent de la llengua lao, afegit a que la cambrera es sordmuda, ha degut provocar un malentes. L'espera pels cafes provoca que se'ns faci tard per agafar el bus de les 8h cap a Hatsa, des d'on volem agafar una embarcacio pel riu Nam Ou (afluent del Mekong) avall.

A l'estacio hi arribem els ultims i ens toca seure al passadis sobre sacs d'arros que alguns passatgers baixen a la vall per vendre'l. Al mateix bus hi ha la parella d'alemanys que un parell de dies abans ens va 'robar' els seients del bus d'Udonxai a Phongsali. Ara han aconseguit dues comodes places a la part davantera del bus (no se com s'ho fan, pero sempre aconsegueixen bons seients). Tambe viatgen amb el nostre bus una noia anglesa que sopava ahir al mateix restaurant que nosaltres.

De Phongsali a Hatsa hi ha vint-i-un quilometres de pista sense asfaltar amb un desnivell negatiu de 1000m. Passem del fre d'ahir (max. 14C) a una agradable temperatura. De Hatsa agafarem una embarcacio fins a Muang Khua, on s'ha de fer nit per seguir viatge per riu al dia seguent fins a Nong Khiaw.

Abans la parella d'alemanys no pugin a la barca, ens assegurem un parell de seients a l'embarcacio que ens dura fins a Muang Khua. Tenim bons seients, si per bons seients entenem unes fustes travesseres sobre el terra de l'embarcacio. Tambe ens acompanyara la noia anglesa, amb la que podrem practicar una mica d'idioma, l'espanyol. El seu excel.lent angles (era profe d'angles en una EOI) ens havia fet confondre-la per anglesa. Finalment una altra parella d'alemanys (no mixta) baixa en la mateixa embarcacio.

L'avantatge d'anar riu avall es que els horaris per trajecte s'escurcen molt respecte al mateix trajecte en sentit contrari, i en poc menys de tres hores som a Muang Khua. La parella no mixta d'alemanys tenen concertada una embarcacio (van amb guia) i segueixen riu avall. Els demanem si podem afegir-nos-hi tot pagant el nostre bitllet, hi accedeixen. Ells, pero, van nomes fins a Muang Ngoi Neua, una poblacio una hora abans de la que nosaltres volem anar i que ja vam visitar feia uns dies. De totes formes ja ens va be, aixi al dia seguent podrem ser a Nong Khiaw a temps per agafar el bus de les 12h cap a Sam Neua (si hi ha sort, que el dia que el vam esperar va passar ple).

Aixi que ja allotjats a mateix guesthouse del primer cop, i despres d'una dutxa d'aigua freda sota la llun de generadors (no hi ha llum corrent a Muang Ngoi Neua), sortim a la cita que tenim, extraordinariament avui, amb la noia madrilenya.

Un bon sopar (fideus o arros?) regat amb una BeerLao (la cervesa nacional laosiana) i acompanyats per una altra cara que no son les nostres, compensa un dia de transport qualsevol, al DAQUIAQUI.

Sam Neua, 26 de novembre de 2008

MEKONG

De TAILANDIA

Hi ha rius que evoquen indret llunyans i mitics, i el Mekong, n'es un d'ells. Des del seu naixement prop del coll de Rup-Sa al Yunnan (plato tibeta), recorre 4.180km entre la Xina, Myanmar, Laos, Tailandia i Cambodja abans no desenboca al sud de Vietnam.

Els darrers dies hem tingut el primer contacte amb aquest mitic riu, el primer no gaire atractiu, si pero, el segon. El primer contacte amb el riu ha estat a Sop Ruak, Tailandia. Sop Ruak tambe es coneiex com "Golden Triangle" que aixi s'ha autoanomenat referint-se al fet que els tres paisos implicats en el Triangle d'Or de l'opi (Tailandia, Laos i Myanmar) convergeixen al riu Mekong, a tocar d'aquesta poblacio.

Si a Sop Ruak hi havia anteriorment cap activitat relacionada amb l'opi, ho desconec exactament, pero en tot cas, si hi hagues hagut, han sabut convertir el negoci. Avui dia Sop Ruak es una poblacio que esta volcada al negoci del "Golden Triangle", al Triangle d'Or com a curiositat geografica, en aquest cas. Passejos amb bots pel riu, viatges a un mercat del costat riverenc de Laos, viatges a un casino birma, un museu de l'Opi...

El Mekong divideix Tailandia i Laos des que a finals del s. XIX el rei tailandes va "cedir" a Franca totes les terres que li pertanyien a l'est del Mekong quan aquest pais el va pressionar en les seves ansies colonials. Aixi que tret d'un pas fronterer, l'habitual es d'haver de creuar el riu per passar de Tailandia a Laos. Nosaltres es el que vam fer per passar de Chiang Khong (Tailandia) a Huay Xai (Laos), punt fronterer mes septentrional obert per a estrangers entre ambdos paisos.

De LAOS

Des de Huay Xai hi ha la opcio de baixar el Mekong en barca fins a Luang Prabang, opcio que es la que hem utilitzat. Es un trajecte de dos dies en un bot per a 100 persones. Que sigui una experiencia agradable o no depen de com de ple vagi el bot i del que un esperi d'un "creuer" d'aquesta mena. Esperavem que fos un viatge mixte entre gent local i turistes, i no ha estat aixi, pero ha estat igualment un agradable passeig pel riu, passant per petites poblacions i guadint d'un paisatge tranquil de verdes muntanyes i valls.

De LAOS

De LAOS

Luang Prabang, 13 de novembre de 2008

KENTUNG (BIRMANIA)

De MYANMAR

Quan vam visitar Myawadi, un poble fronterer birma, ens van quedar ganes de coneixer una mica mes el que ens va semblar, a primer cop d'ull, un interessant pais. Aixi que vam enfilar al nord fins a Mae Sai (el poble mes septentrional de Tailandia) per tornar a creuar la frontera, ara, pero, amb l'idea de visitar-la una mica mes enlla del poble fronterer.

No cal visat previ per entrar a Birmania (Myanmar) des de Mae Sai. En aquest cas, pero, s'esta limitat a visitar nomes el poble fronterer (Tachileik) i les ciutats de Kentung i Mengla. Els tramits fronterers son senzills, pero especials. Enlloc d'estampar-te al passaport el segell d'entrada, les autoritats birmanes et fan un Permis d'Entrada especial (valid nomes per 14 dies i per les localitats esmentades) mentre que el teu passaport original, es queda alli. Pot fer una mica de recanca deixar el passaport i anar indocumentat la resta de dies, pero deixant una mica fer i confiant en el bon funcionament del sistema, no ha d'haver cap problema.

La carretera de Tachileik a Kentung es asfaltada, pero en pessim estat: manca de senyals, clots, esllevissades... tot i aixi hi ha tres peatges en els 180km que separen les dues poblacions. I cinc controls militars! L'encarregat del bus recull els documents d'identitat de tots els passatgers (inclosos els nostres permisos provisionals) i els col.loca, segons el seient que ocupem, en un album de fotos que esdeve un practic sistema quan es l'hora de mostrar tots els documents a cada control militar. No tornarem a veure els nostres permisos fins arribar a Kentung, encara que es tornaran a quedar al Guest House ons ens allotgem...

L'unic acces a Kentung per terra obert regularment al turisme es paradoxalment des de Tailandia o el Yunnan (Xina). Si es vol anar des de Birmania, cal agafar un avio. La carretera que uneix Kentung amb Taunggyi i que comunicaria la part est de l'estat Shan birma on ens trobem amb la resta de l'estat, esta tallada per motius de seguretat. Un motiu no oficial podria ser l'existencia de plantacions d'opi entre les dues ciutats.

De MYANMAR

Kentung es una ciutat de 180.000hab. on pocs carrers son asfaltats i la llum urbana es gairebe inexistent. Quina diferencia amb el seu vei tailandes! Al voltants de la ciutat hi ha poblacions de diferents etnies, que si es volen visitar, cal fer-ho obligatoriament amb guia i pagar uns 25$. Pero no hi ha cap restriccio per visitar el mercat matinal de Kentung, on, com tot mercat, es un lloc d'encontre, i on es poden veure con les dones de les poblacions dels voltants baixen a vendre o a comprar productes. Si es va a Kentung, a part de l'obligada visita a algun dels seus temples budistes no s'ha de deixar de visitar el seu mercat, indispensable!

De MYANMAR

L'altra ciutat que es pot visitar amb el "Permis Provisional" es Mengla. No vam finalment visitar Mengla, el transport era car i el maxim atractiu d'aquesta son nomes casinos. Uns casinos frequentats per turistes xinesos, i es Mengla es una ciutat xinesa a Birmania, on practicament ni es parla xines i on cal oblidar la moneda birmana per utilitzar la xinesa.

Chiang Saen, 10 de novembre de 2008

TRIANGLE D'OR

De TAILANDIA

L'altre dia vam anar al cinema aprofitant que a Chiang Mai, precisament hi havia cinemes. Buscavem una pel.licula filipina en tagalog que la critica als diaris locals deixaven forca be, pero no la feien a la multisala on vam anar, aixi que vam acabar asseguts devant d'una peli del Leonardo DiCaprio, "Body of Lies".

La pel.licula era en VO i subtitulada en tailandes. No vam entendre res de res, ja no parlo dels subtituls tailandesos, sino per l'angles tambe. Si que vam endevinar que anava d'espies, i de la CIA en el marc de les actuals zones estrategiques.

Pero al llarg de la historia les zones estrategiques dels Estats Units han anat variant, i fa poques decades la obsessio de la superpotencia era el comunisme. Tailandia no es un pais comunista, pero si om mira un mapa veure que a l'est te Cambodja (pais comunista), al nordest Laos (pais comunista), i a l'est Myanmar (pais... comunista). I a no gaires quilometres enlla de Laos o Myanmar te a la mateixa Xina.

La Guerra Civil xinesa va tenir lloc entre el 1927 i el 1950 entre el Partit Comunista Xines i el Partit Nacionalista Xines o Kuomintang (KMT). Quan el KMT va ser derrotat al 1949 va conseguir de mantenir el control a Taiwan (Formosa) on van fundar la Republica de la Xina (diferent de la Republica Popular de la Xina). Una tropa pero, la 93a, es va negar a rendir-se, i va fugir cap a Birmania (Myanmar). Alli van romandre lluitant a la reraguarda contra els comunistes fins el 1961, quan van ser expulsats del pais. Aquests antics combatents van travessar muntanyes i valls per anar a parar a Tailandia, on van fundar un nou poble, Mae Salong.

Per acabar d'enrevessar-ho tot, nomes ens falta dir que tot plegat esdeve dins del marc del Triangle d'Or, una zona d'aproximadament 225.000km2 repartits entre Tailandia, Laos i Birmania on es cultiva opi il.legal a fi de produir heroina. Birmania (Myanmar) es el segon productor mundial, mentre que Laos n'es el tercer (el primer es considera que es Afganistan).

Un cop van arribar a Tailandia, el KMT va continuar amb el trafic i control d'una part del pastis de l'opi. No es dificil d'endevinar com continuaria el guio de la pel.licula: tropes anticomunistes reben el suport de la CIA per lluitar contra la influencia comunista. Pero a canvi de que? sembla ser que a canvi de deixar-los control.lar el mercat de l'opi.

De TAILANDIA

I aixi va ser fins que als anys 80 el govern Tailandes va multiplicar els esforcos per eradicar el cultiu de l'opi al seu territori. Avui dia gairebe no hi ha cultiu d'opi a Tailandia i la inseguretat que hi havia pels seus pobles fronteres a millorat molt. Tot i aixi, cal passar diferents controls militars per arribar fins a Mae Salong.

De TAILANDIA

Mae Salong es avui dia un tranquil poble a les muntanyes del nord de Tailandia frequentat mes per turistes locals que per estrangers. Un dels al.licients per arribar fins aqui, a part de l'aire fresc i de la manteta a l'hora d'anar a dormir, son les diferents etnies que habiten als pobles dels voltants. Akha, lahu, xinesos, yao o lisus son els diferents pobles que viuen escampats pels vessants de les muntanyes al voltant de Mae Salong. Es poden fer caminades per pistes fins als poblats o si la opcio de caminar no engresca gaire, es pot anar al mercat matinal i veure com les dones de les diferents etnies baixen a comprar. Aixo si, caldra matinar per anar a mercat, que a quarts de nou del mati, acaba.

Mae Salong, 8 de novembre de 2008