27 de gener 2008

REDUINT EL KEPLER TRACK

El Kepler Track es troba en el PN de Fiorland, i va ser creat el 1988 amb la finalitat de esponjar els tracks mes plens de Milford i el Routeburn tracks. I quan dic crear em refereixo a literalment crear. Un equip mixte de voluntaris i treballadors del DOC (Departament of Conservation, del Govern de NZ) van idear, i crear fisicament els camins.

El Kepler track es un altre dels Great Walks, i per tant, el seu tracat esta manicurat, amb camins perfectament tracats i conservats amb una forta intervencio. Escales, passarel.les, ponts son alguns dels elements que es troben pel cami. De fet, crec que la forma ideal de fer-lo seria amb un carret de la compra. El cami esta en bon estat, pla amb grava per a que no hi hagi fang i amb escales alli on es mes pendent (un carret d'aquells amb tres rodes, encara aniria millor).

Tot i aixi, el Kepler te un disseny perfecte. A diferencia de molts Great Walks te un circuit circular de 50km o de 60km segons es vulgui fer en 3 dies o en 4 dies. A mes a mes, te un llarg tram alpi (per sobre la linea de bosc) que fa guadir de les vistes, amb uns refugis estrategicament situats.

Durant tot l'any cal reservar amb antelacio els refugis del Kepler, uns refugis que valen 40$(20 euros la nit). Aquesta, entre altres raons, van fer que ens decidissim per fer el Kepler track al dia, optant per l'opcio de 3 dies (entrant per Te Anau, sortin per Rainbow Reach, estalviant aixi uns 10km de bosc).

Dunedin, 27 de gener de 2007

21 de gener 2008

AMPLIANT EL ROUTEBURN TRACK


La zona del Parc Nacional del Mt. Aspiring i Fiorland NP parc cobreix una de les zones protegides mes grans de Nova Zelanda. Juntament tambe amb el PN Aoraki/Mt. Cook i el Westland NP formen un conjunt de 2,6 milions d'hectarees de zona protegida i es conegut com el Southwest New Zealand World Heritage Area, zona declarada per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera.
El Govern de NZ, a traves del Departament of Conservation (DOC) mante una xarxa de camins (tracks) de milers de quilometres per tot el pais. Hi ha una classificacio normativa per la qual el DOC classifica tots aquests tracks. Aquesta classificacio te en compte la duresa del cami, facilitats dels refugis, instal.lacions per la ruta (rius amb ponts, senyalitzacions...), dificultat en l'orientacio, etc. Son sis les classificacions, comencant per la mes dura son:
1.Routes: camins poc senyalitzats, fisicament exigents i que tenen rius a creuar sense pont. Son els mes durs, amb refugis amb pocs o cap serveis.
2.Tramping: tambe fisicament exigent, pero amb millors senyalitzacions i refugis.
3.Great Walks: son la joia de la corona dels parcs de NZ i nomes 10 tramps (a NZ l'activitat del trekking es coneix com a tramping) tenen aquesta reconeguda categoria. Son tramps amb tots els serveis, senyalitzacions pel cami (gairebe impossible perdre-s'hi, ) i amb refugis amb tota mena d'instal.lacions, fins i tot gas (cap refugi a NZ te servei de restaurant).
4.Walking track
5.Short Walk
6.Easy acces walks
Els Great Walks responen al concepte de recollir per una o una altra rao, un aspecte destacable de l'orografia de NZ. No es d'estranyar doncs, que siguin els mes coneguts, i els que mes gent fa. Per evitar aglomeracions en aquests GW, el DOC obliga a reservar amb antel.lacio les nits d'aquests trampings. Es poden fer reserves a partir de l'1 de juliol de cada any, i sovint hi ha gent que fa aquestes reserves amb mesos d'antel.lacio. Els Great Walks mes coneguts son:
1.Milford Track: 3 dies, recorre el Fiorland NP i parlen d'ell com un dels trekkings mes macos del mon
2.Abel Tasman Coastal Track. 3-5 dies per la costa de la zona nord de l'illa del Sud, recorre platges essent un dels mes populars tramps de NZ
3.Kepler Track: 3-5 dies, pel Fiorland NP.
4.Routeburn Track: 3 dies, per la zona del Mt. Aspiring NP i Fiorland NP
5.Tongariro NP: 4 dies per la zona volcanica de l'illa del Nord.
Aprofitant tot el joc que dona als trampers la zona del Mt. Aspiring junt amb la del Fiorland NP, hem aprofitat per connectar al Routeburn Track un tramp anterior i un altre de posterior. Per fer-ho cal tenir en compte que s'ha de reservar amb antel.lacio les nits a passar als refugis (o zones d'acampada) del Routeburn Track abans d'iniciar algun d'aquests tramps.

La nostra opcio ha estat fer el Cascade Saddle Track (4 dies) abans del Routeburn Track (3 dies) per acabar amb el Caples Track (2 dies), el que conforma un circuit de 120km al llarg dels dos parcs nacionals, que passa tant per saddles (colls) a tocar de glaceres, com per espessos boscos (beech forest) on tot esta literalment verd de molsa. Les etapes han estat aproximadament aquestes (sempre es poden escurcar o ampliar a gust):
ETAPES:
1a.Rapsberry Creek-Aspiring Hut. 2-3h. Plana etapa fins prop del Mt. Aspiring, el cim mes alt de NZ fora del PN del Mt. Cook.

2a.Aspiring Hut (450m)-Dart Hut (950m). 7-9h Mirant nomes les alcades dels refus donaria a entendre que es una senzilla etapa. Pero els 1600m acumulats de pujada, els 1100 de baixada i els 16km de llargaria fan aquesta etapa la mes dura de totes. Una etapa al nivell d'alguna etapa de trekking pel Nepal, amb glaceres (amb allaus incloses) a tocar. Cal a mes a mes tenir en compte que la pujada al Pylon (1835m) es perillosa amb pluja o neu donada la seva verticalitat (cal usar les mans en algun tram).

3a.Dart Hut-Daleys Hut. 4h Boscos i mes boscos de beech forest

4a.Daleys Hut-Glenorchy. 3-4h. Connectar directament amb el Routeburn es impossible degut al riu Dart. Cal anar a la poblacio de Glenorchy a dormir agafant un autobus des de Chinamann's Bluff per al dia seguent agafar-ne'n un altre des de Glenorchy per a comencar el Routeburn Track. A mes a mes, aquesta opcio fa que es pugui reavituallar d'aliments pels seguents dies i no calgui aixi carregar menjar per a tots els dies.

5a.Routeburn Shelter (450m)-Routeburn Falls Hut(1000m). 3h

6a.Routeburn Falls Hut-Howden Hut. 5h Etapa a disfrutar per les vistes sobre el fiord de Hollyford, sobretot des del Conical Hill (1515m) i el Key Summit (nomes 919m pero amb unes espectaculars vistes sobre el Christina peak 2.450m).

7a.Howden Hut-Upper Caples Hut. 4-6h Entre aquests refus cal anar en compte si ha plogut i esperar almenys 12h despres d'acabar les pluges si no es vol acabar ficat fins la cintura dintre l'aigua creuant rius. Si encara hi ha ganes, es pot pujar al Steele Saddle per a disfrutar de les vistes sobre les muntanyes Humbold.

8a.Upper Caples Hut-Greenstone Carpark. 3-5h. Boscos i mes boscos fins al final del trekking, des d'on es pot agafar un bus cap a Glenorchy de nou.
A diferencia del Milford Track, el Routeburn es pot fer en qualsevol direccio, aixi que aquesta nomes es una opcio de les moltes a triar per la zona. Altres zones a "descobrir" seria el Greenstown Track enlloc del Caples (des de Howden Hut), el Kay Creek des de Upper Caples Hut, el Steele Track que connecta els tracks de Greenstone i el de Caples, el Mavora Walkway que connecta amb el Greenstone...
Queenstown, 20 de gener de 2008

08 de gener 2008

RERA LES PASSES D'EDMUND HILLARY

Be, ja hem comencat la ruta per NZ amb el nostre nou vehicle! Si, ja tenim furgoneta! Per 1000 euros ens hem fet amb una Toyata Hiace de 20 anys (uff), amb una mica menys de 290.000 km. Esta una mica atrotinada (potser hauriem d'haver estat mes exigens en la compra), pero es el model llarg, el que ens permet tenir sempre fet el llit dins i poder tant cuinar com menjar a l'interior, el que pels dies de pluja com el que avui mateix hem tingut, va que ni pintat!



Dues coses a tenir en compte quan es compra un vehicle. La mes important potser es que la WOF (aprox. ITV) estigui passada i que el vehicle estigui registrat (simple tramit administratiu). A NZ no es obligatoria l'asseguranca, pero ens n'hem feta una a tercers per uns 60 euros per tres mesos (pots triar per tres, sis o dotze mesos).



I un cop amb furgoneta, a estrenar-la, clar. On... al Mt. Cook? Doncs si! 350km des de Queenstown i ens plantem als peus del Mt. Cook.







(Mt. Cook, 3.754m)


El Mt. Cook es conegut en maori com a Aoraki i es el cim mes alt de tota NZ. Es troba al Parc Nacional d'Aoraki/Mt. Cook, i el que potser sobta mes en arribar es que et trobes la muntaya just devant, sense entrar per cap mena de vall just despres de passar un llac d'origen glaciar de 20-25km de llarg.

La carretera que duua al Parc Nacional acaba al poble d'Aoraki/Mt. Cook. Es un prodigi d'arquitectura integradora amb l'entorn. Nomes l'edifici de l'hotel Hermitage sobresurt sobre els arbres i la resta d'edificis es camuflen perfectament amb el medi ambient.

Arreu es poden veure imatges d'Edmund Hillary. Aqui es troba l'Edmund Hillary Alpine Centre amb una estatua seva mirant cap al Cook... i seguint una mica les seves passes, vam pujar el primer pic que va fer, el Mt. Ollivier, de 1.923m. tot passant pel Muller Hut (refugi inaugurat per ells mateix el 2003), des d'on es tenen unes bones vistes del Mt. Cook i de la resta d'Alps novazelandesos

Wanaka, 7 de gener de 2008

04 de gener 2008

NOVA ZELANDA

Ja som a Nova Zelanda despres de passar una setmana a Melbourne, Australia. Uns dies que a mes a mes de servir-nos per visitar la ciutat, ens ha ha servit per a que ens enviiessin des de casa els carnets de conduir (no vam fer ben fets els deures abans de sortir de casa).



Aqui a Nova Zelanda (NZ) el preu del lloguer de cotxes pot arribar a ser ridicul. Algunes companyies ofereixen preus a partir de 12-15 euros al dia per un cotxe petit (segons la temporada en la que et trobis, i depenent de la durada del lloguer, clar). Hi ha diferents opcions per llogar un vehicle, des del petit cotxe comentat, fins a l'autocaravana, passant pel lloguer dels cotxes wagons o stationwagons (es a dir, familiars). Aquest darrer vehicle, i les campervans (furgonetes adaptades per a dormir-hi dintre, amb mes o menys facilitats), potser siguin les opcions mes interessant per moure's per NZ i els seus parcs nacionals.



Pero si es pensa estar per NZ un minim de dos mesos, la opcio mes barata es la compra d'un vehicle. I en aquesta tasca estem! Per preus al voltant de 1000 euros (cotxes petits encara per menys) es poden trobar stationwagons o furgonetes en el mercat de backpackers (turistes de baix preu). Son cotxes que van de ma en ma, i per tant es corre el risc que el cotxe mori amb tu en qualsevol carretera novazelandesa. Pero amb sort, si aguanta tot el viatge, despres es pot revendre, amb el que el preu total del cost es redueix molt, sense tenir en compte, la llibertat que et dona un vehicle propi.


Christchurch (Illa del Sud), 3 de gener de 2008