VOTAR I VOLAR

Totes les ciutats de NZ son practicament iguals. Un centre comercial que es el cor de la ciutat, on la gent va a fer les compres i passejar, pero on practicament no hi viu ningu. Solen ser tots edificis nous, baixos, practicament sense habitatges. La gent viu als afores de les poblacions, en cases unifamiliars amb jardinets, parquings i altres estereotips que us pogueu imaginar de les pelis americanes. I tret potser de Wellington (160.000 hab. i d'Auckland 1.200.000hab que encara no hem visitat) , podriem dir que la resta de ciutats tenen un mes ambient mes de poble que no pas realment de ciutat.

Al centre comercial no hi trobareu pas peixateries, carnisseries o altres botigues de menjar. Per comprar, cal anar als supermercats que normalment es troben a les entrades de les poblacions. Woolworths, New World, 4 Square i Pak'n Save son alguns dels supers que assiduament visitem per fer les nostres compres. El darrer de tots aquests, Pak'n Save es el mes barat de tots ells, semblant a un Lidl europeu.

I quins son els preus a NZ de la cistella de la compra? Doncs aqui teniu alguns exemples:

• 1L de llet, 80-1,20 euros
• pack de 6 iogurts: 2,1 euros
• 1kg de platans: 1,5 euros
• 1 melo frances: 1,5 euros
• 1 barra de pa: 1,10 euros
• Pa de motlle: 2 euros
• cafe amb llet: 1,90 euros
• 1 kg maduixes: 5 euros
• Verdura congelada 750gr.: 2 euro
• 1L de benzina 91: 0,85 euros
• Diari: 0,50-0,80 euros

Als centres de les ciutats, a part de no poder-hi comprar menjar, tampoc podreu fer moltes altres activitats. Un exemple clar es la prohibicio del consum d'alcohol. La festa de cap d'any, a Christchurch, era dintre d'una area lliure d'alcool, aixi que per brindar pel nou any nomes hi havia cafe! Fins i tot hi ha Councils (mena d'Ajuntaments) que prohibeixen el transport d'alcohol (si en tens, l'has de dur d'amagat, que no es vegi exteriorment del cotxe, i ha de ser per consum propi). Sovint tambe es prohibeix als carrers de les poblacions de NZ passejar gossos en horari comercial, anar en patinet i fer pintades, clar. Hi ha un projecte de llei al parlament per prohibir la compra de pots d'espray als menors d'edat!

I mentrestant anem amunt i avall de NZ tot buscant els millors preus per fer les compres, que la furgo ens ha dit prou. Podia passar i ha passat. No ens ha deixat tirats de moment, pero li cal una reparacio que ens costaria gairebe la meitat del preu per la que vam pagar. Necessita un canvi de marxes nou! Encara (o nomes, tot depen de com un s'ho miri) ens falta un mes de viatge per NZ. Aixi que estem amb el dilema de si arreglar-la o ja d'esperar d'arribar a Auckland (final del nostre trajecte per NZ) per treure'ns-la de sobre alli.

Pero aqui no s'acaben els problemes. Ahir dia 22 de febrer comencava la campanya electoral per les eleccions generals 2008. Quan vam ser a Wellington vam passar-nos pel consulat espanyol a fi de preguntar si podiem votar. I si, podriem votar sempre i quan agafessim un vol a Australia, anessim personalment al consulat general de Sydney, i hi demanessim el vot per correu. Alli caldria donar una adreca fisica (quina, si estem viatjant? la de la furgo?) on ens enviarien la documentacio (els vots). Un cop ja amb els vots que ens haurien enviat per correu, caldria tornar al consulat general de Sydney per finalment, ara si, votar. Exercir el teu dret al vot, com veieu, es molt facil!

Doncs en 20 anys mai abans m'havien cridat per a una mesa electoral. I si, aquest any ho han fet, justament ara, que som a NZ! Cal que torni si no vull anar a la preso? Doncs amb la "claredat i senzillesa" que caracteritza la nostra BUROCRACIA, des de casa estan presentant tot de papers i certificats, tant a l'Ajuntament com als jutjats, a fi d'evitar de tornar a casa abans d'hora, per ser el dia 9 de marc a la Mesa Electoral que em toqui. Soposo que si he de tornar, els 1600 euros que val el vol, me'l pagarien ells, oi?

Es simptomatic de la nostra societat que quan un vol exercir un deure, en aquest cas el del vot (quantes campanyes hi ha a favor per a que votis?) te'l compliquen, i quan vols excercir un dret com el de ser fora del pais, te'l compliquin tambe. Tot hauria de ser mes facil!

New Plymouth, 23 de febrer de 2008

PD Efectivament, com la majoria de gent ha votat, els habitants de NZ es coneixen com a kiwis per l'ocell. Una au sense ales, de costums nocturns i en perill d'extinsio. Els seus pitjors predadors son els gossos i gats (per aquesta rao a molts PN es prohibeixen gossos) i les mustel.les.

AOTEAROA : LA TERRA DEL LLARG NUVOL BLANC

Nova Zelanda no la va crear cap deu, sino que va ser pescada per un semi-deu. Va ser Maui, un heroi extes per tota la polinesia (a Hawai hi ha una illa amb el nom de Maui) qui la va pescar un dia utilitzant sang del seu propi nas per posar-la a l'am. Aixi Maui, l'heroi i semi-deu va ser com va pescar un gran peix. Aquest enorme peix es la Illa del Nord de NZ. Si mireu un mapa, veureu que te forma de peix, amb una llarga cua mirant al nord, dues aletes (Cape Egmond i East Cape) i la boca que seria la badia on se situa la capital, Wellington. L'Illa del Sud seria la barca que va utilitzar Maui per pescar NZ.

I es que ara que som a l'Illa del Nord, el paisatge fisic ha canviat, pero potser encara mes el paisatge huma de les ciutats. Prop del mig milio de maoris que viuen a NZ (un 15% del total), el 90% ho fan a l'Illa del Nord.

Els maoris son d'origen polinesi, i se'n desconeix la data exacta que van arribar a terres de NZ (Aotearoa=la terra del llarg nuvol blanc, en maori), pero es calcula que va ser fa entre 800-1000 anys enrera.Es desconeix tambe el lloc exacte d'on provenen els maoris, pero la llengua maori te relacions properes amb la de Tahiti (llengua el maori, per cert, que es oficial a NZ).

Per estudis d'ADN se sap tambe que els fluxos migratoris dels maoris fins a terres de NZ van ser diversos. Aqui es parla de diferents tribus que vingueren en diferents canoes. Aquestes canoes portaren diferents iwis (tribus), que alhora han format aliances i grups familiars. Normalment les tribus agafen el nom dels ancestres, d'aquells amb qui van arribar amb les canoes. Hi ha per exemple els Arawa (iwi/tribu) de la zona de Rotorua, els Ngai Tahu de la Illa del Sud, els Ngapuhi a la zona de Waitangi a l'Illa del Nord...

Els maoiris estan implicats profundament en la politica de NZ ja des del mateix moment en que NZ va passar a ser una colonia oficial del Gran Bretanya el 6 de febrer de 1840, amb el tractat de Waitangi. El tractat de Waitangi es una mena de Constitucio per a NZ (fins i tot es festiu el 6 de febrer) en la que els liders maoris cedien les terres a la corona i esdevenien alhora ciutadans britanics. Pero les desavinences entre les interpretacions de la llengua maori amb l'angles antic (i modern) crearen multitud de conflictes. La creacio fa pocs anys d'una mena de "Tribunal Constitucional " sobre el tractat de Waitangi a sol.lucionat una mica les coses. Gracies a aquest tribunal, per exemple, s'estan retornant moltes terres publiques als maoris.

Els maoris estan al parlament de NZ amb un partit propi, el Maori Party, pero tambe amb representacio a altres partits. Fins i tot tenen 7 escons reservats al parlament nacional, que no es molt, pero mes que no pas tenen minories a d'altres llocs del mon.

New Plymouth, 20 de febrer de 2008

CAPITAL DE NOVA ZELANDA?

Creuar de l'illa del Sud i la del Nord suposa poc mes de tres hores de travessa per l'estret de Cook. Enrera es deixa un territori vast i poc poblat.

I quan desembarques encara resten 600km mes per a arribar a Auckland, la ciutat mes gran de NZ. Pero aquells que hagueu pensat que la capital era Auckland, us equivoqueu. La capital politica d'aquest regne es Wellington, una ciutat de poc mes de 160.000 habitants situada al sud de l'Illa del Nord. Si, heu llegit be, Wellington es la capital del regne de Nova Zelanda. La Reina Elisabeth II d'Anglaterra es la sobirana d'aquest pais. Com a sistema politic NZ te una monarquia parlamentaria, amb eleccions cada tres anys i amb representacio no directa. El poble nomes escull una part dels 120 escons del parlament.

Des de Wellington governa el partit Laborista, amb la primera ministra, Helen Clark al capdavant. Aquesta setmana mateix, s'hi obria l'any parlamentari (i electoral tambe), amb un debat estrella, aturar l'augment del preu dels pisos que pateix NZ ("mal de muchos..."). En coal.licio amb el partit Laborista hi governa tambe el partit verd i altres partits minoritaris, com el Maori Party.

I la politica proteccionista (i deficitaria per diferents motius) del medi ambient es nota arreu, no solament en una gestio modelica dels Parcs Nacionals, sino tambe en el reciclatge (amb containers de pagament inclosos) o en l'extrema cura que tenen a l'hora de controlar, quan entres al pais, possibles introduccions de plantes o animals alienes als ecosistemes propis de NZ. A les oficines que el DOC (Departament of Conservation) sovint hi mostren en exposicions les lluites que tenen per exterminar, o si mes no, paliar, especies introduides pels europeus i maoris i que provoquen danys als ecosistemes autoctons. Rates, cervols, gossos, gats, mustel.lids, porcs... son alguns dels animals introduits que estan causant danys.

I des de la capital, cap al Parc Nacional de Tongariro, el parc volcanic per excel.lencia de NZ, amb volcans com el Ruapehu (video) actius, amb retorns d'entre 1-3 anys. El mateix Ruapehu va entrar en erupcio al setembre de 2007, fent malbe bona part de les instal.lacions de les pistes d'esqui que alli s'hi troben. Quina llastima...

Taupo, 14 de febrer de 2008

SYSTEM ERROR

Si hem de seguir amb els simils informatics hauria de dir que de tant ampliar i reduir, el sistema, o sigui, el cos, ha dit prou. I ho ha dit en forma de lesio, lleu , pero suficient com per haver d'aturar les caminades de moment.

Arribar a Milford Sound no es cap experiencia mistica. El primer que veus en arribar es l'aeroport a ma esquerra, que dona pas a un gran parquing. D'alli una caminada de 10min. et deixa a la terminal de creuers. Una terminal tant plena o mes de gent que el mateix aeroport. Milford Sound es el fiord mes accessible de tot el PN de Fiorland (l'unic amb acces per carretera asfaltada) i es tot una icona de NZ, pero la sobreexplotacio turistica fan d'ell un lloc poc acollidor. Tot i aixi la carretera que arribar fins els fiords val la pena de passar-hi. I encara mes dormir en algun dels campgrounds que el DOC te per la carretera, alguns d'ells en indrets intactes, dormint al costat de llacs amb magnifiques vistes dels fiords.

Tot el contrari son els Catlins, a la costa sud de NZ. Turistics tambe, pero el dificil acces (basicament en pista de terra) i la immensitat de les seves platges i badies fa que poca gent s'hi acosti alhora. Unes platges frequentades per pinguins, lleons marins o foques. Passejar per enormes platges on els unics habitants son alguns lleons marins o dormir sobre un penyassegat amb una colonia de pinguins just sota, ha estat una agradable sopresa de NZ.

I mentre les caminades no tornin de nou, seguim fent els turistes per NZ, amb la furgoneta, clar. Dues caracteristiques, millor dit tres, son les que dominen a les carreteres de NZ. La primera es la conduccio per l'esquerra. A aquesta un s'hi acostuma facilment, tot i que agafar les rotondes cap a l'esquerra, sempre es dubta si s'esta fent correctament... La segona son els ponts d'un sol carril que en gran nombre es troben per les carreteres. Senyalitzats al terra amb un "One lane bridge" son ponts per on nomes passa un cotxe. I la tercera i mes estranya es el pas que has de donar pas als vehicles que et venen per la dreta! Sort que el transit per NZ es escas, fet que facilita molt la conduccio. Aixo sempre que no hagis de vigilar pels bens, vaques, kiwis o pinguins, clar! En general l'estat de les carreteres no es gaire bo, tampoc es pessim, pero sovint pots acabar fent bastants quilometres sobre pistes a la que un se surt de la carretera principal (un exemple clar son els Catlins).

I tot fent via, ja som a l'extrem nord de l'Illa del Sud. Hem passat uns dies de descans per la Golden Bay, una zona turistica frequentada per hippies, prop del PN d'Abel Tasman. Com al sud de l'Illa del Sud, hi predominen les platges immenses i solitaries, amb la platja de sorra mes llarga de tot NZ, la del solitari espigo de 27 km de llargaria de Farewell Spit. Habitat per colonies d'ocells migratoris i foques, i amb acces nomes pedestre es el punt mes meridional de l'Illa del Sud. Tambe per sort, podem trobar platges a tocar de carretera, unes amb zones de picnic i lavabos, altres sense cap instal.lacio, pero on ,sempre que faci bo, es pot fer un banyet (no gaire llarg, que les aigues son fresquetes).

Takaka, 4 de febrer de 2008