SYDNEY HARBOUR NATIONAL PARK

Mitja hora en ferry des de Circular Quay et deixa al barri de de Sydney de Manly. Mitja hora de ferry que et porta a passar just a tocar de l'icone de tota Australia, l'Opera de Sydney. Manly es un barri turistic i de cares residencies. Hi ha bones platges a Manly. Pero tambe es l'inici 9o final) del Manly Scenic Walkway, una camina urbana de les que acostumen a haver a les ciutats d'aquest costat del planeta.

Pero aquesta caminada urbana d'uns 10km de llargaria es caracteritza per passar pel Sydney Harbour National Park. Escampats per diferents punts de la badia on actualment es troba la ciutat, hi ha tot d'espais que es conserven gairebe igual a quan el Capita Cook arriba a aquestes costes al s.XIV i que tenen el rang de Parc Nacional.

No son extenses aquestes arres protegides, pero quan un s'hi endinsa, t'oblides que ets a la ciutat mes gran de tota Australia (4,4mil. d'habitants). Boscos, miradors, petites platges on un pot donar-se una refrescada, i iguanes o kookaburras si parlem de fauna, son alguns exemples del que pots trobar durant aquest magnific recorregut urba.

Pero el Sydney Harbour NP no es l'unic parc nacional al voltants de la ciutat. Hi ha el Royal NP a pocs quilometres (el segon mes antic del mon despres de Yellowstone), el de les Blue Mountains (a un centenar de quilometres), i el de Botany Bay NP.

Va ser a Botany Bay on el Tinent (Capita) Cook va arribar per primer cop a terres australianes un 19 d'abril de 1770 tenint el primer contacte amb els aborigens australians. El 26 de gener de 1788 arribava en aquest mateix punt, la "First fleet", es a dir, la primera flota anglesa amb intencions d'establir-hi una colonia. Cada any Australia celebra el 26 de gener el seu dia nacional. Pels aborigens australians, aquest dia es el seu "Mourning day" (dia de dol).

Sydney, 27 de marc de 2008

ALL BLACKS

L'any 1981 la seleccio sudafricana de rugby va venir a fer una gira per NZ. Amb l'apartheid encara en plena vigencia en aquell pais, la gira va provocar una onada de protestes en contra. I el que va comencar com una protesta en contra de la discriminacio racista del pais africa, va seguir amb una onada reivindicativa de la minoria cultural de NZ, els maoris.






Gracies a aquelles protestes, al cap d'un parell d'anys es creava el Tribunal de Waitangi. Aquest tribunal revisava les diferents interpretacions i decisions que fins llavors s'havien aplicat pel tractat, tornant a donar la possessio de terres, en molts casos, als maoris.





I es que si hi a un esport rei a NZ aquest es el rugby, i si hi ha un equip del que tots els kiwis estan orgullosos, aquest es l'equip nacional, els All Blacks, anomenats aixi per la seva vestimenta tota negra despres que la premsa anglesa aixi els anomenes en una de les seves visites al Regne Unit.





El primer partit de rugby del 14 de maig de 1870 jugat a NZ va culminar amb la victoria a la Rugby World Cup de 1987 contra Franca, la seva fins ara unica victoria en una copa del mon. El proper campionat del mon tindra lloc aqui, a NZ, l'any 2011.





Potser el fet mes caracteristic dels All Blacks es el ball i cant que representen abans de cada partit. Es tracta de la haka "Ka Mate". Aquesta hakaes ball i cant maori compost pel lider de la tribu maori Ngati Toa, de la illa del Nord. Una haka es qualsevol ball maori, no necessariament un ball de guerrra. "Ka mate" es la haka mes coneguda de tot NZ per aquest fet, tot i que el 2005, els All Blacks introduiren una nova haka "Kapa o Pango" en el torneig de les Tres Nacions.


http://www.allblacks.com/index.cfm?layout=haka





Els All Blacks marquen tant la vida esportiva nacional, que diferents equips nacionals de diferents esports, segueixen la seva nomenclatura. Aixi l'equip nacional de basquet s'anomena "Tall Blacks", l'equip de Criquet "Black Caps" i el de Hockey "Black Sticks".





I avui ens anem de partit de Rugby. Fa ja poques setmanes que ha comencat la Super XIV, la lliga mes important de rugby de l'hemisferi sud. La juguen 14 equips de Nova Zelanda, Australia i Sudafrica, al millor de 13 partits. Es va crear l'any 1996, i fins el 2005 la formaven nomes 12 equips. L'Equip d'Ackland son els Blues, guanyadors de la competicio els anys 1996, 1997 i 2003, i evidentment, vesteixen de blau. Anirem a veure el partit Blues (Auckland, NZ) contra els Stormers (Ciutat del Cap, Sudafrica), a l'estadi d'Eden Park, el mateix estadi on juguen els partits els All Blacks a Auckland.





Auckland, 22 de marc de 2008

AUCKLAND

Sortim de l'ocea Pacific Sud en direccio sud. Volem arribar a peu fins al mar de Tasmania (mar que separa NZ d'Australia), volem fer un Coast to Coast a peu. Passem per diferents volcans, el mes significatiu dels quals potser sigui el Mt. Eden. El Mt. Eden s'aixeca uns 200m sobre el nivell de mar i encara conserva un visible crater. Al seu interior hi pasturen unes vaques. Mes endavant, tornem a pujar un altre volca, el One Three Hill. En aquest volca son visibles algunes terrasses on els maoris havien construit una fortificacio (pa). Arribar al mar de Tasmania ja es feina facil. Despres de 3h30min hi arribem.

Som a Auckland, la ciutat mes important de NZ (que no la capital, que es Wellington). Amb 1,3 milions d'habitants, aqui hi viu un 25% de tota la poblacio de NZ. Es una barreja multicultural d'europeus, maoris, xinesos, fijians, samoans, tongans... que viuen en aquesta ciutat. Una ciutat cobejada ja des dels primers assentaments maoris. No es d'estranyar que en maori el nom de la ciutat signifiqui "la ciutat cobejada per tots". El seu clima temperat, calid i poc plujos (a diferencia de la resta de NZ), i amb el seu doble port natural separat per pocs quilometres, fan d'aquest indret un lloc ideal per viure.

Auckland es coneguda tambe com la ciuat de les Veles. Nombrosos velers son ancorats al seu port, i es seu de de l'equip Team New Zealand, guanyador el 1995 i 2000 de la America's Cup. Pero tambe la ciutat es coneguda com l'Infern. La gran ciutat, edificis alts (amb la Sky Tower que amb 328m es l'edifici mes alt de l'hemisferi sud), gent i bullici, cotxes, semafors... es l'antitesi del paradis que un espera que es NZ.

Tot i aixi, la ciutat te coses a oferir, ja sigui dintre o fora de la ciutat. Entre les que destacaria seria la caminada urbana del Coast to Coast (16km urbans que van de l'ocea Pacific al mar de Tasmania travessant tot Auckland), l'illa de Rangitoto, a 30min en ferry de la ciutat, un volca sorgit del mar fa 600 anys i que es ideal per passar-hi caminant un dia, o l'Sky Tower, una torre de telecomunicacions de 328 metres d'alcada, que com abans comentava, es l'edifici mes alt de l'hemisferi sud.

I finalment, el que sera el nostre desti pels seguents dies, la Great Barrier Island, illa a 4:30h en ferry de la ciutat i que ofereix caminades de 2-3 dies pels seus boscos. Alli hi serem la darrera setmana que passarem a NZ abans no sortim cap a Australia de nou.

Fins la tornada.

Auckland, 14 de marc de 2008

VANING

Canoing, white-water rafting, gliding, zorbing, horse riding, tramping, paragliding, black-water rafting, jet-boating,mountain climbing, sailing, paragliding, bungy jumping, kiteboarding, windsurfing, canyoning, white-water rafting, heli-wining, snowboarding, skydiving, bird watching, caving, skiing, mountain biking, fishing, rock-climbing, aerial sighseeing, swimming, balloning, surfing, parapenting kayaking, boating, cycling, heli-skiing...

Tranquils, que no se m'ha quedat el teclat trabat escrivint paraules sense sentit, no. Tot el que heu llegit mes amunt son esport d'aventura que es poden fer a NZ. Tant se val si sabeu de qui esport es tracta o no, el fet es venir aqui, i deixar-se emportar per un ocea de sensacions. Unes sensacions que us alliberan grans quantitats d'adrenalina i us faran sentir la mar de be, si mes no, per uns instants, uns minuts o unes hores. Fins i tot pot ser que us quedeu enganxats per alguna d'aquestes activitats.

Pero l'esport d'aventura mes excitant de NZ es el "vaning", esport que hem estat practicant durant els darrers dos mesos diariament. Aquest esport si que us explicare de que va. Es tracta de comprar una furgoneta (van, en angles) de 47a ma, per anar "gaudint" amb la por que et crea el sentiment de que a qualsevol revolt de qualsevol carretera de NZ la furgoneta fara un pet, i alli es quedara (mes emocionant es encara quan et van "sorting" avaries, o quan veus que la furgo gasta mes oli que benzina). I aixi finalment ens ha passat, la furgo un dia ens ha dit prou. No en un revolt pero si en una benzinera, la furgo no va voler ja mes engegar-se. Al canvi de marxes nou que ja tenia trencat i al vidre mig trencat per una pedra provinent de les males carreteres de NZ, se li va sumar una aturada total degut al sistema electric de recarrega de la bateria. I alli on ens va deixar, es va quedar, a Opotiki.

Pero tant ser val com d'emocionant sigui el vostre viatge per NZ. Segur que no soc el primer ni sere l'ultim per dir que NZ es un pais avorrit. No pas avorrit per passar-hi unes vacances, mes o menys curtes, mes o menys intenses. La gent que sol venir sol marxar encantat d'un pais que t'ofereix exactament allo que vens a buscar. Natura, sol.litud, tranquil.litat, conservacio, facilitats... Pero fora d'aquestes activitats, el pais no te massa mes a oferir. Ciutats poc interessants (semblen totes tallades pel mateix patro), ofertes culturals que es concentren a les grans ciutats, meteorologia adversa, manca d'ofertes d'oci (treient es clar, les acabades amb -ing i pero que tambe soposen molts diners) Per contra, i tot s'ha de dir, la gent aqui es encantadora i amabilissima... i val la pena de venir-hi.

Auckland, 8 de marc de 2008