Indonesia

Des de Tawau (Malaisia) frequents bots expres es dirigeixen a Nunukan (Indonesia) en aproximadament una hora de trajecte, pero tot i la quantitat de tranports que hi ha, entrar a Indonesia no es senzill.

Existeixen un grapat de ports i aeroports indonesis (fixats pel Govern i relacionats en una llista tancada) on en pot aconseguir un visat a l'arrivada (Visa On Arribal, VOA) sense mes tramits que pagar les corresponents taxes al mateix port/aeroport. A part de la limitacio fisica del punts d'entrada al pais que soposa la VOA, tambe implica una limitacio temporal, ja que nomes es pot estar un maxim de 30 dies (no prorrogables) dins el pais.

Nosaltres proteniem entrar a Indonesia per un port on no existeix la VOA, i estar-nos-hi mes temps. Aixi que vam haver de fer un visat anteriorment. Els millors llocs per aconseguir un visat indonesi de 60 dies (a part del pais d'origen) son Singapore i Kuala Lumpur. Nosaltres el vam fer a Kuala Lumpur, pero per aconseguir-lo vam haver de comprar un vol d'entrada i de sortida d'Indonesia, sabent que els vols no els utilitzariem. Els vols mes barats que connectessin Indonesia amb Malaysia, que van resultar ser uns vols de 20 euros d'Airasia i Tiger Airways.

I des de Tawau vam passar a Kalimantan, la provincia Indonesia de Borneo. Des de Nunukan, dos cops a la setmana (dimecres i dissabte), sarpen vaixells que porten directament a Pare-Pare, a l'illa veina de Sulawesi.

Han estat 31 hores de travessa (dues nits), suportant molta calor i dormint en un passadis. A canvi, pero, hem guadit de tenir un contacte directe amb els indonesis.

Rantepao, 27 de juny de 2008

LA "REINA" DE SABAH

Pels boscos de Sabah podem trobar dues especies de sangonera. La sangonera tigre "ataca" mes aviat la part superior del cos i els bracos, mentre que la sangonera bruna ho fa des de terra, "atacant" mes les cames. Un cop una sangonera se t'ha enganxat al cos, tens dues opcions per treure-la. La primera es arrencar-la amb forca i la segona deixar-la fins que es desprengui per ella mateixa quan s'hagi atipat de la teva sang.

Sabah ocupa la part nordoriental de l'illa de Borneo, i pertany a Malaisia des del 1963, quan s'hi va incorporar junt amb Sarawak i Singapur. Sabah te basicament dues fonts de riquesa natural, els boscos i el petroli.

Pero de boscos ben pocs en queden, la majoria han estat, o estant sent tal.lats (moltes vegades il.legalment) de forma extensiva per vendre la fusta primer i despres per plantar en el seu lloc palmeres per a fer-ne'n oli, amb plantacions que s'estenen quilometres i quilometres, i destruint boscos de 100 milions d'anys, mes antics fins i tot que els de l'Amazones. No cal dir que Sabah es el primer productor d'oli de palma del mon i que la palma d'oli es l'autentica reina.

Amb la destruccio del medi ambient es facil imaginar perque estan en perill d'extincio molta de la diversa fauna que te Borneo. Entre les mes amenacades estan els orangutans, els rinocerons de sumatra, l'elefant asiatic, les tortugues gegants i els tigres. No es tant evident, pero, que la destruccio de la jungla acaba tambe amb la forma de vida de cultures que han viscut en els seus boscos i pels quals, la seva desaparacio soposa tambe la fi de la seva cultura. Es el cas dels Penan, on s'ha arribat al punt de denunciar assassinats de conservacionistes per part de les empreses de tala il.legal (i potser no tant il.legal)d'arbres.

Com en el seu ric vei Brunei, a Sabah hi ha petroli a les seves costes. Un petroli gestionat des de les luxoses torres Petronas de Kuala Lumpur, on Petronas (Petrolium Nasional) te la seva seu central. Poca riquesa es queda a Sabah de tota la que genera, amb una balanca fiscal molt desfavorable respecte al Govern Federal de Kuala Lumpur ha fet que des de 1970 quan era un dels estat mes rics de Malaysia, Sabah sigui ara el mes pobre, amb prop del 20% de la poblacio per sota del nivell de pobresa.


Semporna, 12 de juny de 2008

DAQUIAQUI FA 1 ANY!

Ja ha passat un any des d'aquell 10 de juny de 2007 quan sortiem de Barcelona en direccio a Iran amb la intencio, de si podiem, estar-nos un any viatjant.

Abans de sortir la idea espantava, pero ara que ja han passat 366 dies, tot es veu molt senzill. I les ganes de continuar d'un lloc a un altre, anant d'aqui a aqui... segueixen!

Salutacions a tots els que ens aneu seguint des d'aqui!

Sukau, 10 de juny de 2008

KINABALU: LA MUNTANYA INACCESSIBLE

No hi ha cap pic de tres mil metres a Borneo, si un de mes de 4000, el Kinabalu.
Amb els seus 4095m d'altura, el Gunung Kinabalu s'aixeca 1500 metres per sobre de la segona muntanya mes alta de l'illa, el Gunung Trus Madi.

Tot i ser un pic de mes de 4000 metres, i d'estar envoltat per jungla i espessos boscos que formen el Parc Nacional del Kinabalu (800 km2), tecnicament pujar el Kinabalu es molt senzill. El cami al cim es ben marcat i evident, amb zones de descans cobertes i amb lavabo cada quilometre aproximadament. Als 3275m se situa una zona de refugis (Laban Rata) que son la parada normal del primer dia, abans de pujar a cim el seguent.

Si es vol intentar fer el cim del Kinabalu cal pagar l'entrada al parc nacional (3 euros), un permis d'ascensio (20eur) i una asseguranca obligatoria (1eur) a les oficines del parc. Podria semblar que amb tot aixo n'hi ha prou per iniciar l'ascensio al que es un dels 4000 mes facils que es coneixen. Pero no, a mes a mes de tots aquests "peatges", cal pagar OBLIGATORIAMENT un guia (12eur), que se t'assignara el dia que comencis l'ascensio.

Pero si per pericia personal has pogut sortejar tots aquests requeriments, i t'has plantat a la muntanya sense pagar permis o guia, diferents barreres t'impediran continuar la teva ascensio. I la primera barrera es just al comencament. Un te la sensacio d'entrar a Jurassic Parc quan veu la porta de Timpohon devant que t'impideix entrar al parc i que nomes s'obre quan han comprovat que efectivament, has pagat i portes el teu guia.
El normal en aquestes latituds es que les muntanyes nomes estiguin clares durant les primeres hores del mati. Cap a les 8-10h, els nuvols ja tapen tota la muntanya.Estranyament, la tarda de la nostra ascensio va ser clara. Pero per evitar "escapades" vespertines al cim des del refugi de Laban Rata (3275m), en tardes com la nostra, una altra porta metalica t'impedira seguir, nomes obrint-se quan vagis acompanyat!

I encara mes, un check point al Saya-Saya Hut (3668m) acabara per desanimar a tots aquells valents que hagin aconseguit arribar fins a aquell punt, lliurement.
Des de Timpohon Gate (1866m) al cim (4094m) son 8,7km de distancia i 2300m de desnivell de pujada, que es poden fer en 1h39min (pujar) i 2h39min (pujar i baixar), si ets de la Seleccio Catalana de Curses de Muntanya, es clar. El Kinabalu es la seu d'una de les curses del campionat del mon de Curses de Muntanya, i el 2007 la seleccio catalana va guanyar (i fer segon lloc), tant en homes com en dones.

Com que em sembla que els participants de la cursa no van acompanyats de guies, he arribat a la conclusio (despres de valorar altres alternatives) que la unica forma de fer cim de forma autonoma, es apuntar-se a la propera edicio del Climbathon, si es que s'esta prou en forma!

http://climbathon.sabahtourism.com/2008/main.php?page=2

Kota Kinabalu, 5 de junt de 2008