Estem a Java, l'illa mes poblada de d'Indonesia amb 140 milions d'habitants dels 250 que te tot el pais. En aquesta illa, a la costa oest es troba Jakarta, la capita del pais, una metropoli de prop de 10 milions d'habitants.
Tanta pressio demografica a Java (tambe el cas de Bali) va fer que a principis de segle, encara sota la dominacio dels holanndesos, s'inicies un programa de migracions internes coneguda com a "transmigrasi". Es tractava d'esponjar zones amb alta densitat de poblacio cap a zones poc poblades com Sumatra, les Moluques, Papua i Kalimantan (Borneo). Nomes en el quinqueni entre 1984-1989 es van moure seguint aquest programa mes de 3 milions de persones.
Els resultats nefastos. Molta poblacio que emigrava no estava preparada per al cultiu de l'arros ni eren experts grangers. A mes l'augment de poblacio sobtada als llocs de desti provoca greus problemes al medi ambient, per no parlar dels problemes interetnics. Sovint els nouvinguts pertanyien a diferents cultures/religions de les cultures d'acollida, provocant un rebuig local a aquest programa, titllant-lo d'intentar javanitzar-los.
Nosaltres si que podem dir que estem javanitzats. I es que de passar d'estar setmanes de no trobar llet que no fos en forma de batut de xocolata (ja ni parlar de iogurts) i de no provar la cervesa... a Java, per fi, les hem trobades (les cerveses).
Probolingo, 1 d'agost de 2008
30 de juliol 2008
29 de juliol 2008
VOLANT
Hi ha una cosa que fa mes rabia que perdre un transport, i es perdre'l devant els teus nassos!
Despres d'arribar a Kota Ambon (Moluques) una setmana tard entre vaixells que no sortien i cancel.lacions de vols, el vaixell que voliem agafar per anar a les illes Banda sortia just quan arribavem nosaltres. Perdiem el vaixell per 45 minuts (tambe s'ha de dir que el vaixell circulava amb 20 hores d'endarreriment!).
El proper vaixell cap a les Banda no surt fins d'aqui dues setmanes, i el proper vol, fins d'aqui una setmana. Aixi que contra grans "problemes" grans sol.lucions. Avui agafem un vol amb LionAir cap a Surabaya (Java), deixem enrera les Moluques, i ens anem a iniciar la temporada volcanica per Java, Bali i Lombok.
Hi ha poques companyies aeries a Indonesia que inspirin confianca. De fet, no hi ha cap companyia indonesia que tingui permis per volar a europa. No compleixen els nivells de seguretat que es demanen per volar per espais aeris europeus. Algunes d'elles si que volen a paisos veins com Merpati a Australia (Darwin), LionAir a Malaysia i Singapore i Silk Air a Singapore tambe.
(aeroport de Sanana)
Nomes cal moure's per les oficines que algunes companyies tenen disperses per les ciutats per veure que allo no va a l'hora. Sovint la venda de bitllets la porta una botiga que entre ous i comestibles, et pot vendre un bitllet d'avio (despres de fer una trucada a la companyia). En d'altres veus amb cara de sorpresa com amb una goma d'esborrar modifiquen bitllets d'avio. No es estrany que els errors i problems sovintegin, com tambe sovintegen les cancel.lacions i endarreriments de vols, i malauradament, els accidents.
Kota Ambon, 29 de juliol de 2008
25 de juliol 2008
ESPERANT LA INCERTESA
Els indonesis son extremadament educats. Passejant pel carrer et saluden obertament cada dos per tres i sovint es paren a xerrar amb tu. Tant se val si estan treballant, parlant per telefon o anant en moto, que no els hi fa res d'aturar-se per fer-la petar. Normalment la diferencia linguistica marca la conversa, pero quan ells poden parlar unes paraules d'angles, afegit al nostre rudimentari angles, s'estableixen agradables converses.
En aquestes xerrades et solen preguntar d'on ets, que vens a fer, on vas, si ets casat, sino... En d'altres, depenent de qui trobes, pots acabar parlant de la situacio politica actual del pais. En qualsevol d'aquestes xerrades, pero, es troba una constant: no et diran res que et pugui molestar. Ja sigui per orgull, o pels seus codis culturals, el fet es que no et diran que desconeixen alguna cosa. Per a ells reconeixer que no saben un fet podria molestar-te, fet que per volen evitar.
Pero aquesta petita diferencia cultural, en el moment de preguntar per una direccio o la sortida d'un transport, pot ser problematica.
Fa una setmana que cada dia, mati i tarda, anem al port a preguntar per la sortida del vaixell a Namlea, i enlloc de dir-nos que no saben quin dia sortira, et diuen una nova data per la sortida cada dia que passa (encara pot ser pitjor preguntar per una direccio quan ets de trekking que potser no la saben pero t'indicaran una a seguir, sigui o no sigui la que vols!).
Quan vam veure de que anava el tema, vam comencar a moure'ns tot buscant alternatives al vaixell. De fet, la unica alternativa es el vol que Trigana te a Kota Ambon tres cops per setmana. Pero amb els horaris de vaixell tant erratics , les llistes d'espera per als vols son llargues. Per sort, finalment, i gracies a dues cancel.lacions vam aconseguir dues places pel vol de dissabte.
Per ironies del desti el vaixell que tant hem esperat finalment ha aparegut pel port quan just haviem comprat el bitllet d'avio. El vaixell sortira dissabte, el mateix dia que el nostre vol sino fos perque el nostre vol ha estat CANCEL.LAT!
Sanana, 26 de juliol de 2008
En aquestes xerrades et solen preguntar d'on ets, que vens a fer, on vas, si ets casat, sino... En d'altres, depenent de qui trobes, pots acabar parlant de la situacio politica actual del pais. En qualsevol d'aquestes xerrades, pero, es troba una constant: no et diran res que et pugui molestar. Ja sigui per orgull, o pels seus codis culturals, el fet es que no et diran que desconeixen alguna cosa. Per a ells reconeixer que no saben un fet podria molestar-te, fet que per volen evitar.
Pero aquesta petita diferencia cultural, en el moment de preguntar per una direccio o la sortida d'un transport, pot ser problematica.
Fa una setmana que cada dia, mati i tarda, anem al port a preguntar per la sortida del vaixell a Namlea, i enlloc de dir-nos que no saben quin dia sortira, et diuen una nova data per la sortida cada dia que passa (encara pot ser pitjor preguntar per una direccio quan ets de trekking que potser no la saben pero t'indicaran una a seguir, sigui o no sigui la que vols!).
Quan vam veure de que anava el tema, vam comencar a moure'ns tot buscant alternatives al vaixell. De fet, la unica alternativa es el vol que Trigana te a Kota Ambon tres cops per setmana. Pero amb els horaris de vaixell tant erratics , les llistes d'espera per als vols son llargues. Per sort, finalment, i gracies a dues cancel.lacions vam aconseguir dues places pel vol de dissabte.
Per ironies del desti el vaixell que tant hem esperat finalment ha aparegut pel port quan just haviem comprat el bitllet d'avio. El vaixell sortira dissabte, el mateix dia que el nostre vol sino fos perque el nostre vol ha estat CANCEL.LAT!
Sanana, 26 de juliol de 2008
21 de juliol 2008
DECLARACIO D'INTENCIONS
Quan vam agafar el primer bus amb hora de sortida ens van dir que el bus sortia a les 8:30h, pero que fossim alli a les 9h. De seguida vam veure que els transports a Indonesia no seguirien estrictament l'horari marcat.Des de llavors, hem agafat diversos busos, bemos (microbusos), barques i ferris, i certament, cap d'ells ha sortit a l'hora estipulada.
L'arc del temps d'espera ha variat des de les sis hores d'espera per la sortida d'un bus, fins a la hora per un bemo (per un trajecte de 15min.). Pero la mitjana podriem dir que s'acosta a les 3 hores. Tres hores vam esperar al ferry cap a Sulawesi, prop de tres hores mes pel ferry a Ternate, tres pel ferry a Sanana, dues hores llargues per un bus a Palu, dues hores mes per una barca... I no es que ens estiguessim esperant sols la sortida degut a malentesos per l'idioma, no. Alli esperant amb nosaltres, multitud d'indonesis esperant estoicament la sortida del transport corresponent.
Tambe pot ser que enlloc d'hores, el temps d'espera es converteixi en dies. Aixo es el que ens passa ara. Som a Sanana, a les Moluques, esperant un vaixell que ens porti fins a Namlea, des d'on pretenem algun dia arribar Ambon.
Quan vam arribar aqui divendres ens van fer anar a registrar-nos a la comisaria de policia (un registre per cert innecessari i pel qual ens volien cobrar 35 euros). Alli vam anar a parar a l'oficina del Cap d'Intel.ligencia amb qui vam parlar sobre les nostres intencions. Despres de que el Cap fes alguna trucada i envies a un subordinat a consultar els horaris del vaixell que voliem agafar, ens va dir que el vaixell sortiria dilluns. Som a dimarts, i el vaixell encara ni ha aparegut pel port.
Quan ni el cap d'Intel.ligencia d'una ciutat pot esbrinar quan sortira un vaixell, vol dir que els horaris, a Indonesia, no son mes que una declaracions d'intencions.
Sanana, 21 de juliol de 2008
18 de juliol 2008
GUNUNG API GAMALAMA 1.721M
Ternate es el volca Gamalama, com el Gamalama es Ternate. Tant intimament lligat esta el volca a l'illa que es diu que la corona del Sulda de Ternate te el poder d'aturar-ne'n les erupcions.
Sense cap corona protectora pera sabent que la darrera erupcio va ser el 2003 i que ara el volca esta tranquil, vam emprendre l'ascensio al cim del Gamalama.
Com en el cas del Rantemario, existeix poca, o nul.la informacio sobre la seva ascensio, aixi que tractarem tambe de ressenyar-ne'n la pujada.
Durant el recorregut no hi ha cap punt d'aigua, cal portar-la i en quantitat, des de baix. Es pot fer l'ascensio en un sol dia (1300m acumulats) pero cal tenir en compte que sovint, per no dir cada dia, el cim es tapa de nuvols ja entre les 9h-11h. La pujada son entre 3:30h-5h.
A 120m del cim hi ha espais per plantar un parell o tres de tendes, pero no aigua, que caldria portar-la des de Ternate.
ACCES
El punt de partida es Air Tege Tege, a 3-4km de Kota Ternate, des d'on una moto (ojek) us hi pot deixar en 15min per 5000-10000 rupies.
A Air Tege Tege cal anar a buscar la torre de telecomunicacions que es troba al final de la carretera asfaltada, d'on comenca l'ascencio.
ASCENSIO
Des de sota mateix de la torre surt el cami que empren una pujada directa al volca. Durant el recorregut es creua algun cami, pero cal emprendre sempre el directe amunt. El cami es clar pero no evident. Cal parar atencio, sobretot a la baixada.
El cami discorre per espessa jungla. Al punt de +950m de pujada, el cami s'uneix amb un altre de mes evident. Els primers 500m d'ascensio son molt relliscosos i fangosos.
Als +1100m de desnivell de la sortida s'entra en una area de canyissars en lleuger descents, que torna pujar fins el punt de roques volcaniques i desaparicio total de vegetacio. En aquest indret hi ha espai per un parell de tendes (una mes entre els canyissars).
D'aquest punt, nomes resta una dreta pujada al crater, ja per lava solidificada. Cal anar en compte amb els gasos que emanen del cim.
Sanana 18 de juliol de 2008
16 de juliol 2008
MOLUQUES
Quan erem a Malaca (Malaysia) deiem que els portuguesos van arribar fins alli tot buscant la font de les especies. Pero aquestes no provenien de Malaca, sino de les Moluques, un arxipelag situat entre Sulawesi i Papua d'on son originaries el clau i la nou moscada.
Ens trobem a Ternate a la provincia de Muluku Utara (Moluques Nord), des d'on juntament amb Tidore, una illa veina, es governava aquest lucratiu negoci. Ternate i Tidore, dues illes una a tocar de l'altra, totes dues amb aproximadament la mateixa extensio, amb un volca de la mateixa alcada al seu centre, totes dues suldanats i amb el monopoli mundial del clau. No es estrany que Ternate i Tidore esdevinguessin enemigues.
Quan els portuguesos van arribar finalment a aquestes illes, no tenien massa a oferir, nomes armes i llana, un material aquest darrer, no massa util al tropic. Pero els portuguesos no venien per comerciar amb llana al tropic sino per fer-se amb el monopoli de les especies. El Sulda de Ternate, veient la possibilitat d'augmentar el seu poder per lluitar contra el seu enemic el Sulda de Tidore, s'alia amb els portuguesos. En resposta, el Sulda de Tidore demana l'ajut dels espanyols. Encara ara es poden trobar forts portuguesos a Ternate i d'espanyols a Tidore.
Portuguesos i espanyols no van ser els unics que buscaven enriquir-se amb les especies. Per aqui tambe aparegueren holandesos, anglesos i pirates com en Francis Drake. Van ser els holandesos els que es van fer amb el poder de les illes i el monopoli de les especies tot expulsant els portuguesos i espanyols.
Pero els anglesos van riure els ultims. Si van ser els portuguesos els primers a tenir la gran idea d'anar a buscar la font de les especies per enriquir-se, els anglesos van tenir la segona gran idea, la que va soposar la fi del negoci per a les Moluques. Simplement van agafar les llavors i les van dur a plantar a les seves colonies. Va ser el final per a Ternate i Tidore.
Avui dia Ternate i Tidore son dues illes que es recuperen dels conflictes interreligiosos que van patir durant els anys 1999-2002. S'estan reconstruint les mesquites i les esglesies que durant les revoltes es van destruir. La situacio va tornant mica en mica a la normalitat, i mica en mica comenca a arribar un turisme que durant anys no s'hi acostava.
Sera per aquesta falta de costum de turistes (no hem trobat cap turista en una setmana) que es impossible passejar pel carrer sense que cada dos minuts et saludin amb un "hello mister". Nens, adults, monges, policies, militars, conductors de microbusos, paletes treballant, motoristes... tots tenen un segon per saludar-te amb un "HELLO MISTER".
Ternate, 16 de juliol de 2008
Ens trobem a Ternate a la provincia de Muluku Utara (Moluques Nord), des d'on juntament amb Tidore, una illa veina, es governava aquest lucratiu negoci. Ternate i Tidore, dues illes una a tocar de l'altra, totes dues amb aproximadament la mateixa extensio, amb un volca de la mateixa alcada al seu centre, totes dues suldanats i amb el monopoli mundial del clau. No es estrany que Ternate i Tidore esdevinguessin enemigues.
Quan els portuguesos van arribar finalment a aquestes illes, no tenien massa a oferir, nomes armes i llana, un material aquest darrer, no massa util al tropic. Pero els portuguesos no venien per comerciar amb llana al tropic sino per fer-se amb el monopoli de les especies. El Sulda de Ternate, veient la possibilitat d'augmentar el seu poder per lluitar contra el seu enemic el Sulda de Tidore, s'alia amb els portuguesos. En resposta, el Sulda de Tidore demana l'ajut dels espanyols. Encara ara es poden trobar forts portuguesos a Ternate i d'espanyols a Tidore.
Portuguesos i espanyols no van ser els unics que buscaven enriquir-se amb les especies. Per aqui tambe aparegueren holandesos, anglesos i pirates com en Francis Drake. Van ser els holandesos els que es van fer amb el poder de les illes i el monopoli de les especies tot expulsant els portuguesos i espanyols.
Pero els anglesos van riure els ultims. Si van ser els portuguesos els primers a tenir la gran idea d'anar a buscar la font de les especies per enriquir-se, els anglesos van tenir la segona gran idea, la que va soposar la fi del negoci per a les Moluques. Simplement van agafar les llavors i les van dur a plantar a les seves colonies. Va ser el final per a Ternate i Tidore.
Avui dia Ternate i Tidore son dues illes que es recuperen dels conflictes interreligiosos que van patir durant els anys 1999-2002. S'estan reconstruint les mesquites i les esglesies que durant les revoltes es van destruir. La situacio va tornant mica en mica a la normalitat, i mica en mica comenca a arribar un turisme que durant anys no s'hi acostava.
Sera per aquesta falta de costum de turistes (no hem trobat cap turista en una setmana) que es impossible passejar pel carrer sense que cada dos minuts et saludin amb un "hello mister". Nens, adults, monges, policies, militars, conductors de microbusos, paletes treballant, motoristes... tots tenen un segon per saludar-te amb un "HELLO MISTER".
Ternate, 16 de juliol de 2008
10 de juliol 2008
INDONESIA MUSULMANA
Quan erem a Kuala Lumpur fent el visat indonesi no em van deixar entrar a l'ambaixada per dur pantalons curts. Aquest fet ens va fer pensar que Indonesia seria un pais estricte pel que fa a l'aspecte religios.
Pero les coses han resultat ser ben diferents un cop al pais. Indonesia, amb els seus 250 milions d'habitants, es el pais musulma mes gran del mon (i quart en poblacio total). El pais es musulma, pero com a Malaysia, l'islam arriba a aquestes illes a traves de la India i fou un islam mes suau i menys ortodox que el practicat a l'Arabia. La poblacio d'Indonesia es en un 90% musulmana, pero en termes de territori, hi ha mes extensio on predomina el cristianisme i l'animisme que no pas l'islam, centrat a l'illa de Java, on nomes alli hi viuen 150 milions d'indonesis.
El cristianisme arriba aqui de la ma dels portuguesos i els holandesos, i esta arrelat fortament a diferents illes del pais, o a diferents parts d'illes del pais. A l'illa Sulawesi trobem Tana Toraja, una vall envoltada per muntanyes de mes de 2000 metres amb una cultura unica al pais, barreja de creences animistes i cristianes. I trobem tambe la regio de Sulawesi Utara (Sulawesi Nord) on predominen les esglesies cristianes, les creus amb felicitacions de pasqua, rellotges amb la imatge de Crist o samarretes amb un 'Jesus Love You' estampat al pit. En les regions on predomina el cristianime, per agradable sorpresa nostra, s'hi menja porc i s'hi beu cervesa, carn i beguda que es dificil de troba en aquelles zones de majoria islamica.
Un cas semblant son les Moluques, de majoria musulmana al nord i cristiana al sud. I a Flores hi ha majoria catolica, a Bali hinduista, Papua animista... i aixi podriem estar parlant indefinidament sobre les 17.500 illes que componen Indonesia.
Tanta barreja religiosa tambe ha donat peu a conflictes interreligiosos entre les diferents comunitats. A Sulawesi Central encara ara la situacio es tensa, mentre que la situacio a les Moluques ha millorat molt. En aquestes darreres illes, entre els anys 1999-2004, disturbis religiosos entre musulmans i catolics comportaren la crema de mesquites i esglesies i desenes de morts d'ambdos costats.
Ternate, 14 de juliol de 2008
Pero les coses han resultat ser ben diferents un cop al pais. Indonesia, amb els seus 250 milions d'habitants, es el pais musulma mes gran del mon (i quart en poblacio total). El pais es musulma, pero com a Malaysia, l'islam arriba a aquestes illes a traves de la India i fou un islam mes suau i menys ortodox que el practicat a l'Arabia. La poblacio d'Indonesia es en un 90% musulmana, pero en termes de territori, hi ha mes extensio on predomina el cristianisme i l'animisme que no pas l'islam, centrat a l'illa de Java, on nomes alli hi viuen 150 milions d'indonesis.
El cristianisme arriba aqui de la ma dels portuguesos i els holandesos, i esta arrelat fortament a diferents illes del pais, o a diferents parts d'illes del pais. A l'illa Sulawesi trobem Tana Toraja, una vall envoltada per muntanyes de mes de 2000 metres amb una cultura unica al pais, barreja de creences animistes i cristianes. I trobem tambe la regio de Sulawesi Utara (Sulawesi Nord) on predominen les esglesies cristianes, les creus amb felicitacions de pasqua, rellotges amb la imatge de Crist o samarretes amb un 'Jesus Love You' estampat al pit. En les regions on predomina el cristianime, per agradable sorpresa nostra, s'hi menja porc i s'hi beu cervesa, carn i beguda que es dificil de troba en aquelles zones de majoria islamica.
Un cas semblant son les Moluques, de majoria musulmana al nord i cristiana al sud. I a Flores hi ha majoria catolica, a Bali hinduista, Papua animista... i aixi podriem estar parlant indefinidament sobre les 17.500 illes que componen Indonesia.
Tanta barreja religiosa tambe ha donat peu a conflictes interreligiosos entre les diferents comunitats. A Sulawesi Central encara ara la situacio es tensa, mentre que la situacio a les Moluques ha millorat molt. En aquestes darreres illes, entre els anys 1999-2004, disturbis religiosos entre musulmans i catolics comportaren la crema de mesquites i esglesies i desenes de morts d'ambdos costats.
Ternate, 14 de juliol de 2008
GUNUNG RANTEMARIO 3.440m
Segons algunes informacions el G.Rantemario (3.440m) seria el cim mes alt de l'illa, mentre que per d'altres el mes alt seria el G. Rantekombola (3.455m). El Rantekombola es troba tambe a les muntanyes Latimojong, a nomes uns 10km de distancia del Rantemario. Existeixen mes cims de 3000 metres en aquesta serralada, com el G. Rantekambola (3.086m) o el G.Nenemori (3.390m).
L'ascensio esta dividida en 8 trams (POS) senyalitzats, sent el vuite el mateix cim. Entre Pos i Pos hi ha com a maxim 1h30min de caminada. El cim no te cap dificultat tecnica i el cami es evident tota l'estona.L'unic tram perdedor de l'ascensio es entre Karangan i el Pos1, a partir del qual un cami unic porta directe fins al cim. Si es dorm a Karangan, es pot anar a buscar el cami fins el Pos1 la tarda anterior. L'ascensio es pot fer en 3 dies. El mateix dia de cim es pot arribar a Karangan o Rantelemo, pero es dificil arribar a Rantepao o Makale (si s'ha triat aquests llocs com a base) el mateix dia de cim, si no es te d'avantma contractat un transport.
Nomes al Pos2, al Pos5 i al Pos7 es pot trobar aigua, sent el Pos7 el lloc mes habitual per a plantar la tenda i acabar de fer cim el dia seguent aprofitant les primeres hores del dia quan encara la boira no ha tapat el cim.
Com que existeix escassa informacio sobre aquest cim (i cap en catala) tractarem de ressenyar l'ascensio per a aquells que vulguin animar-se a fer aquest cim.
ACCES
La carretera de Makassar a Makale passa per Sudu i Chatke, des d'on un transport col.lectiu (bemo, 45min, 10.000rp.) porta a Baraka.
(cap a Rantelemo en moto)
De Baraka cal arribar a Rantelemo (Latimojong) des d'on s'inicia la ascensio a peu. Alguns camions fan la ruta Baraka-Rantelemo de forma habitual, amb mes possibilitats de trobar-ne'n algun els dies de mercat a Baraka (dilluns i dijous). Sino, motos amb conductor (75000rp) fan els 25km que separen les dues poblacions en aproximadament dues hores.
ASCENSIO
RANTELEMO 1.250m-KARANGAN 1.550m (2km,1-1,5h, +320m):
De Rantelemo cal creuar el pont de fusta cobert tot seguint una pista que porta sense complicacions a Karangan.
Karangan es un bon lloc per passar la primera nit. El poble no te cap allotjament hoteler. Cal preguntar pel cap del poblat (Kepala Dusun) que donara allotjament (molt basic) en alguna casa per aproximadament 750000rp per persona amb menjar inclos.
(Karangan)
A Karangan hi ha la possibilitat de contractar guia i portejadors.
KARANGAN-POS1,1.880m (2km. +330m,1h-1:30h):
Es l'unic tram que pot tenir alguna dificultat a l'hora de trobar el cami. Sortint de la part alta del poble. Als 10min trobem a la nostra esquerra un pont de fusta cobert. Cal deixar-lo a l'esquerra continuant pel cami menys marcat entre cafetals. Als 15min. i 20min de sortir, es creuen dos petits torrents.
Passat el segon, i despres d'una rampa d'uns 100m de distancia s'arriba a un petit repla. Aquest potser sigui el segon i darrer punt problematic de cami al Pos1. Cal seguir pla, obviant un cami que puja en fort pendent a la nostra dreta, i un que baixa a la nostra esquerra, continuant per plantacions de cafe fins a creuar un tercer torrent.
D'aqui s'arriba per cami fangos i costerut fins al Pos1 ja sense problemes.
POS1-POS2,1.950m (1km. +150m. -90m., 1h-1:30h)
Es el tram mes complicat de l'ascensio tot i ser el que menys desnivells te. El cami transcorre per selva, sortejant arbres i branques entravessades al cami. Tram extremadament humit i relliscos amb algun tram que cal anar amb compte per no relliscar pendent avall.
Just creuant el riu, s'arriba al Pos2 on hi ha espai per a un parell de tendes petites sota una gran roca (ideal per bivaquejar-hi).
POS2-POS3, 2.125m (30min-1h, 0.6km +180m., 1h)
La primera part d'ascensio es encara forca humit i relliscos. Cal ajudar-se de les mans agafant-se als arbres per progressar en fortes pendents.
POS3-POS4,2.350m (30min-1h, 1km, +225m)
El cami fins al Pos7 es ja una continua rampa, ara ja mes suau i no tant humida, i de mes facil progressio.
POS4-POS5,2.650m (30min-1h,0,5km, +300m)
Un dels trams mes macos de l'ascensio, trancorre per cami marcat i comode entre boscos amb palmeres.
Al Pos5 hi ha lloc per plantar diverses tendes amb aigua a uns 100m.
Pos5-Pos6, 2.880m (30min-1h, 0,6km, 225m)
Continuem per cami ben dret pero facil de seguir. Es pot provar de fer cim des del Pos5. T'estalvies pujar pes fins el Pos7, tot i que el dia de cim es mes llarg.
Pos6-Pos7, 3200m (0,7km, 1h15min, +340m)
Al Pos7 hi ha nomes espai per una o dues tendes, pero s'hi pot trobar aigua a escassos metres. Sino, uns 50m. mes amunt seguint el cami a cim, hi ha un gran repla on hi ha espai per 10-15 tendes, tot i que no te aigua.
Pos7-Puncak Rantemario, 3.440m (2km, 1h, +220m -20m)
Del Pos7 el cami puja per una forta pendent fins arribar a un gran repla amb espai per diverses tendes. D'alli el cami gira a l'esquerra tot resseguint una carena que en petites pujades i baixades i per medi rocos, ens duu fins al cim (vertex)
Kota Ternate, 11 de juliol de 2008
07 de juliol 2008
INDONESIA GUNUNG API
VEURE MAPA DE VOLCANS
Que diferent es fer muntanya a Indonesia. Aqui no val allo de dir que les muntanyes sempre seran alli. El Gunung Tambora es troba a l'illa de Sumbawa, prop de les illes de Bali i Flores. Un abril de 1815 una de les explosions mes grans que es coneixen va reduir el que era un cim de 4.200m als actuals 2.850m. L'explosio provoca que aquell any fos conegut com l'any sense estiu degut a la gran quantitat de cendres que van quedar en suspensio a l'atmosfera.
La gran majoria de muntanyes d'Indonesia (excloent Papua i algunes de Sulawesi) son volcans, coneguts en indonesi com a Gunung Api o muntanyes de foc. N'hi ha centenars repartits per l'arxipelag i molts d'ells estan actius. Fer muntanya a Indonesia implica control.lar mes el butlleti volcanologic, que no pas el meteorologic, no sigui que aquella muntanya que has triat de pujar entri en erupcio els mateixos dies que tu ho has fet per pujar-la. Cal parar atencio de vigilar si hi ha rius de lava, i control.lar les fumaroles que poden arribar a ser toxiques.
Pero tampoc s'ha de menysprear la climatologia. Existeix una epoca mes propicia que una altra per ascendir volcans a Indonesia, la seca, que va aproximadament del maig al setembre/octubre. Durant la epoca humida fins i tot s'arriba a prohibir l'ascensio, i encara que es faci durant la seca, qualsevol ascensio poc comportar camins plens de fang i relliscosos. Es normal iniciar la pujada final a cim de nit per arribar a cim a primeres hores del dia a fi de trobar encara els cels clars i gaudir d'extenses vistes abans la boira no caigui sobre el cim, fet que sol passar ja a mig mati.
Alguns cims son sortides de poques hores, com el cas del Gunung Lawu a Java (muntanya sagrada per l'hinduime on es habitual de trobar-hi gent meditant al seu cim), mentre que altres cims impliquen expedicions de mes de dues setmanes per pujar i baixar, com el Gunung Leuser 3.404m a Sumatra, o el G. Gandadiwata 3074m a Sulawesi.
A alguns cims s'hi pot accedir lliurement pero sovint n'hi ha que la figura del guia es obligatoria, com els cims de Sumatra que es troben al Parc Nacional Leuser, on obligatori de contractar un guia per acometre qualsevol ascensio.
Excloent de nou Papua, aproximadament hi ha prop d'una trentena de cims de mes de 3000 metres a Indonesia repartits entre les 17.500 illes que te el pais. Pero nomes cal visitar sis illes per fer tots els cims de mes de 3000m que te indonesia.
Segons la quantitat de cims de 3000m que te l'illa, trobem:
JAVA
Gunung Semeru 3.676m
G.Slamet 3.428m
G.Sumbing 3.371m
G.Arjuna 3.339m
G.Raung 3.352m
G.Lawu 3.265m
G.Welirang 3.156m
G.Merbabu 3.142m
G.Sindoro 3.138m
G.Kembar II 3.126m
G.Kembar I 3.030m
G.Argopuro 3.088m
G.Cireme 3.078m
G.Pangrango 3.019m
SUMATRA
Gunung Kerinci 3.805m (cota maxima d'Indonesia excl. Papua)
G. Leuser 3.404m
G. Kemiri 3.314m
G. Sempali 3.270m
G. Dempo 3.173m
G. Dempo 3.052m
G. Lembu 3.077m
G. Bendahara 3.012m
SULAWESI
Gunung Rantemario (G. Latimojonng, Puncak Latimojong) 3.440m (NO VOLCA)
G. Rantekombola 3.455m (segons algunes fonts, el mes alt de l'illa) (NO VOLCA)
Fuyul Sojol 3.220m
Battu Tallu 3084m (NO VOLCA)
G. Gandidwata 3074m (NO VOLCA)
Bulu Baleasi 2860m (algunes fonts 3016m)
MOLUQUES
G. Binaya 3.027m (Illa de Seram)
BALI
G. Agung 3.142m
LOMBOK
G. Rinjani 3.726m
PAPUA (no son volcans)
Puncak Jaya 4.884m
Trikara 4.750m
Ngga Pilimsit 4717m
Mandala 4.640m
Yamin 4.595m
Leoonard Darwin 4.234m
Antares 4.168m
Mount Capella 3.993m
Angemuk 3.949m
Pegunungan Kobowre 3.750m
Undundi Wandandi 3.640m
Deyjay 3.340m
Godma 3.154m
Fer una llista d'aquests cims es dificil per la falta fiable d'informacio topografica, aixi com dels diferents noms que prenen. No es tracta d'una llista exacta ni molt menys tancada, aixi que intentarem tenir-la actualitzada en la mesura de les nostres possibilitats.
I per que pujar muntanyes? Aixo no nomes s'ho pregunten a casa sino tambe a Indonesia. Aixi que no us estranyi si quan pugeu o baixeu d'una, us preguntin si hi heu anat per "rekreasi", per "observasi" o simplement per "refreshing"!
Manado, 8 de juliol de 2008
Que diferent es fer muntanya a Indonesia. Aqui no val allo de dir que les muntanyes sempre seran alli. El Gunung Tambora es troba a l'illa de Sumbawa, prop de les illes de Bali i Flores. Un abril de 1815 una de les explosions mes grans que es coneixen va reduir el que era un cim de 4.200m als actuals 2.850m. L'explosio provoca que aquell any fos conegut com l'any sense estiu degut a la gran quantitat de cendres que van quedar en suspensio a l'atmosfera.
La gran majoria de muntanyes d'Indonesia (excloent Papua i algunes de Sulawesi) son volcans, coneguts en indonesi com a Gunung Api o muntanyes de foc. N'hi ha centenars repartits per l'arxipelag i molts d'ells estan actius. Fer muntanya a Indonesia implica control.lar mes el butlleti volcanologic, que no pas el meteorologic, no sigui que aquella muntanya que has triat de pujar entri en erupcio els mateixos dies que tu ho has fet per pujar-la. Cal parar atencio de vigilar si hi ha rius de lava, i control.lar les fumaroles que poden arribar a ser toxiques.
Pero tampoc s'ha de menysprear la climatologia. Existeix una epoca mes propicia que una altra per ascendir volcans a Indonesia, la seca, que va aproximadament del maig al setembre/octubre. Durant la epoca humida fins i tot s'arriba a prohibir l'ascensio, i encara que es faci durant la seca, qualsevol ascensio poc comportar camins plens de fang i relliscosos. Es normal iniciar la pujada final a cim de nit per arribar a cim a primeres hores del dia a fi de trobar encara els cels clars i gaudir d'extenses vistes abans la boira no caigui sobre el cim, fet que sol passar ja a mig mati.
Alguns cims son sortides de poques hores, com el cas del Gunung Lawu a Java (muntanya sagrada per l'hinduime on es habitual de trobar-hi gent meditant al seu cim), mentre que altres cims impliquen expedicions de mes de dues setmanes per pujar i baixar, com el Gunung Leuser 3.404m a Sumatra, o el G. Gandadiwata 3074m a Sulawesi.
A alguns cims s'hi pot accedir lliurement pero sovint n'hi ha que la figura del guia es obligatoria, com els cims de Sumatra que es troben al Parc Nacional Leuser, on obligatori de contractar un guia per acometre qualsevol ascensio.
Excloent de nou Papua, aproximadament hi ha prop d'una trentena de cims de mes de 3000 metres a Indonesia repartits entre les 17.500 illes que te el pais. Pero nomes cal visitar sis illes per fer tots els cims de mes de 3000m que te indonesia.
Segons la quantitat de cims de 3000m que te l'illa, trobem:
JAVA
Gunung Semeru 3.676m
G.Slamet 3.428m
G.Sumbing 3.371m
G.Arjuna 3.339m
G.Raung 3.352m
G.Lawu 3.265m
G.Welirang 3.156m
G.Merbabu 3.142m
G.Sindoro 3.138m
G.Kembar II 3.126m
G.Kembar I 3.030m
G.Argopuro 3.088m
G.Cireme 3.078m
G.Pangrango 3.019m
SUMATRA
Gunung Kerinci 3.805m (cota maxima d'Indonesia excl. Papua)
G. Leuser 3.404m
G. Kemiri 3.314m
G. Sempali 3.270m
G. Dempo 3.173m
G. Dempo 3.052m
G. Lembu 3.077m
G. Bendahara 3.012m
SULAWESI
Gunung Rantemario (G. Latimojonng, Puncak Latimojong) 3.440m (NO VOLCA)
G. Rantekombola 3.455m (segons algunes fonts, el mes alt de l'illa) (NO VOLCA)
Fuyul Sojol 3.220m
Battu Tallu 3084m (NO VOLCA)
G. Gandidwata 3074m (NO VOLCA)
Bulu Baleasi 2860m (algunes fonts 3016m)
MOLUQUES
G. Binaya 3.027m (Illa de Seram)
BALI
G. Agung 3.142m
LOMBOK
G. Rinjani 3.726m
PAPUA (no son volcans)
Puncak Jaya 4.884m
Trikara 4.750m
Ngga Pilimsit 4717m
Mandala 4.640m
Yamin 4.595m
Leoonard Darwin 4.234m
Antares 4.168m
Mount Capella 3.993m
Angemuk 3.949m
Pegunungan Kobowre 3.750m
Undundi Wandandi 3.640m
Deyjay 3.340m
Godma 3.154m
Fer una llista d'aquests cims es dificil per la falta fiable d'informacio topografica, aixi com dels diferents noms que prenen. No es tracta d'una llista exacta ni molt menys tancada, aixi que intentarem tenir-la actualitzada en la mesura de les nostres possibilitats.
I per que pujar muntanyes? Aixo no nomes s'ho pregunten a casa sino tambe a Indonesia. Aixi que no us estranyi si quan pugeu o baixeu d'una, us preguntin si hi heu anat per "rekreasi", per "observasi" o simplement per "refreshing"!
Manado, 8 de juliol de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)