GUNUNG AGUNG 3.040M (BALI)

El Gunung Agung es la muntanya mes Alta de Bali. La seva alcada balla segons algunes informacions, pero la que sembla ara per ara mes fiable, es la que li dona una alcada de 3.040m.

No cal cap permis per pujar l Agung ni es obligatori cap guia, pero cal tenir en compte que durant algunes festes religioses es tanca l acces al cim.

Son entre 5-6h de pujada fins a cim. Cal estar dalt del cim ben d'hora pel mati per poder trobar el cim encara lliure de nuvols, aixi que es molt recomanable sortir de matinada.

Cal sobretot tenir en compte que no hi ha aigua a la muntanya, i mes tenint en compte que la pujada son 1800m de desnivell (mes de 2000 si se surt des del temple principal de Pura Besakih).





Existeix una pista (3km) que porta del complexe principal de Pura Besakih fins a Pura Pengubengan. Es una opcio interessant, ja que escurca la pujada en 250m de desnivell. Segons el seu estat es apte per qualsevol vehicle (consultar estat), pero la millor opcio seria un tot terreny (que no 4X4) dels que lloguen per Ubud, tipus Suzuki Jimmy

RUTES

Existeixen dues conegudes rutes que pugen el volca:

1. La mes popular es des de Pura Pasar Agung, a uns 1500m d'alcada. Es la ruta habitual que ofereixen les agencies de turisme per Bali, pero el cami no porta el cim sino a un mirador al crater.
2. L'unic cami que puja al cim surt des de Pura Beskih, el temple hinduista mes gran de Bali. Des del cim es tenen vistes de 360 graus tot i que a primeres hores del mati, el sol ve de cara. Aquesta ruta es la que descriurem.

ACCES

El temple de Pura Besakih es troba aproximadament a 40km d'Ubud. Hi ha diferents opcions per arribar a Pura Besakih

• Un transport privat pot deixar-te al temple i recollir-te a una hora convinguda. Tenir en compte que si es vol provar d'anar a Pura Pengubengan, el taxi sigui millor 4X4 o similar.
  
• Pack per agencia de viatge. Solen cobrar entre 40-60$ per persona, tot inclos (transport i guia)
• Llogar un cotxe durant un dia. Solen cobrar 90.000-120.000Rp pel lloguer d'un cotxe petit tipus Suyuki Jimmy per un dia. En algunes agencies permetes recollir el cotxe al vespre abans, el que estalvia de llogar-lo dos dies.

ASCENCIO

El punt de sortida es el complexe de temples de Pura Besakih (1000m a la zona de restaurants).

Un cami surt des de redera del temple de Pura Pengubengan (1.250m), un temple aillat, a una hora a peu del temple principal. Un cop s'agafa aquest cami, ja no hi ha cap mena de problemes, ja que el cami porta directe al cim. Durant l'ascensio es troben un parell de cartells indicadors de temples. Seguirem per l'esquerra en els dos casos.

Si se surt des del temple principal (1000m), cal pujar per les escales de la dreta del temple principal (de les 3 que hi ha) i agafar un cami empedrat a l'esquerra de Pura Gelap que ens portara directament a Pura Pengubengan (1250m).

Sense coneixer el cami a P. Pengubengan pot ser complicat trobar el cami per la nit, millor es acostar-s hi durant el dia per localitzar la ruta.






Ubud, 29 d'agost de 2008

GALUNGAN I KUNINGAN

Aquests dies se celebra Bali la festa del Galungan i Kuningan, un dels festivals mes importants pels Balinesos. El Galungan (que es remonta al s. IX) se celebra cada dos anys coincidint sempre en un dimecres.

Durant aquests dies els Balinesos celebren que els esperits dels ancestres tornen per passar aquests dies junts. Es per tant un dia de celebracio familiar, quan les families es retroben per pregar junts en els temples familiars (bale) per distreure i acontentar els esperits del antecessors.

Aquests dies serveixen tambe per celebrar la victoria de Dharma (Deu) contra Adharma (Dimoni). Els temples (pura) es netejen i es guarneixen per a l'ocasio, i les dones, elegantment vestides amb el kebaya (samarreta de punt transparent), el sarong i el sash (cinturo) porten atractives ofrenes sobre el cap per a oferir als deus i esperits.


La celebracio d'aquesta festivitat omple de vida els carrers, els quals es guarneixen amb els "penjor" (bambus amb una decoracio elaborada) que porta un parell de dies a completar i que simbolitza la muntanya sagrada del Gunung Agung (la mes alta de Bali) a la vegada que els recorda que tot prove de Deu.

Les celebracions acaben al dese dia despres de Galungan, dia anomenat Kuningan, quan els esperits dels ancestres tornen al cel. Durant aquest dia, els temples es tornen a omplir d'ofrenes i flors.

Nosaltres aquests dies, com els balinesos, tambe hem celebrat un retrobament familiar (i d'amistats). I no, no hem tornat a casa encara, el que per tant vol dir que ha estat casa la que vingut a nosaltres. Despres de mes de 14 mesos voltant pel mon ens hem trobat amb Laura (germana d'Olga) i unes amigues a Bali.


Ubud, 24 d'agost de 2008

BALI

Nomes de sentir el nom de Bali que immediatament a tothom li ve al cap el Gunung Agung, la muntanya mes alta de l'illa mentre que a nomes uns quants els haura vingut al cap imatges de platges, surf i plantacions d'arros. Be, per ser sincers, imagino que ha degut ser ben be al reves, que la gran majoria de gent associa Bali amb platges enlloc de muntanyes.

A Bali es troba el Gunung Agung, muntanya sagrada pels hinduistes, i a la qual estan orientats el temples mes importants de cada poble (el Pura Puseh). L'Agung es un volca que s'eleva per sobre dels 3000 metres a la part nordest de Bali i que intentarem pujar d'aqui uns dies.

Nomes hi ha tres nacions al mon que siguin de majoria hindu: la India, Nepal i Bali. De les mes de 17.000 illes d'Indonesia Bali es la unica que conserva una majoria religiosa hindu. Pero l'hinduisme que aqui es practica no te gaire a veure amb el que vam trobar a la India o Nepal. Se segueixen igualment els deus hindus de Shiva, Bhrama i Vishnu, pero amb una base animista. Els balinesos creuent tant amb els deus indus com en espirits bons i dolents (els bons habiten a les muntanyes, com no podia ser d'altra manera) i cada mati se'ls fan ofrenes, com tambe es fan ofrenes als esperits dolents.

(ofrena al temple Pura Taman Saraswati d'Ubud, dedicat als esperits que protegeixen el poble)

Bali no te gaire a veure amb la Indonesia que hem conegut fins ara. El turisme que aqui ve des dels anys 70 han aportat diners que han soposat un guany en el nivell de vida dels seus habitants. Millors infraestructures, millor sanitat i mes riquesa que a les illes veines fa que no sembli que estem a Indonesia. Pero el turisme tambe ha portat sobreexplotacio urbanistica ( i perdues medioambientals).

El dualisme d'esperits bon i dolents es pot traslladar a Kuta i a Ubud.

Kuta es troba al sud de l'illa i es la ciutat de platja per exel.lencia. Aqui es on van a parar els milers d'australians (i tambe europeus) que van en busqueda de sol, platja, festa i onades per a les seves planxes de surf. No he visitat mai Calella, pero potser fins i tot Calella sigui mes interessant que Kuta. Bars amb cervesa barata, turistes despitrats passejant pels seus carrers i botigues de souvenirs de dubtos gust es el que un pot trobar tot passejant per Kuta.


(platga a Seminyac, prop de Kuta)

A l'interior de l'illa, a uns 35km de Kuta es troba Ubud. Ubud es la capital del "progressisme" i "hippisme" de l'illa. Galeries d'art, espectacles culturals, centres d'Spa, restaurants que ofereixen menjar "health" es el que un es pot trobar tot passejant per Ubud.

(on anem?)



Ubud, 13 d'agost de 2008

GUNUNG RINJANI: CANVI DE NORMES

Quan anavam en direccio a Senaru (punt d'inici habitual de l'ascensio del Gunung Rinjani, a l'illa de Lombok) parlavem de si anar o no a un hotel que tingues televisio per poder veure la inauguracio dels Jocs Olimpics de Pequin. Finalment no vam buscar cap habitacio amb televisio (per sort) que despres vam veure que cada dos per tres hi havia talls de corrent electrica.

L'illa de Lombok es troba nomes a 25km de la de Bali, pero travessar el curt estret que les separa es travessar un petit abisme. De la Bali hiperdesenvolupada gracies al turisme, es passa a la poc desenvolupada Lombok, amb carreteres amb pessim estat, transports lents i talls de llum.

Anavem cap a Senaru amb informacions contradictories (com sempre passa a Indonesia) sobre la ascensio al Gunung Rinjani tot i fer alguna trucada previa als punts d'inici i final de l'ascensio. No teniem mes opcio que arribar fins alli i veure quines eren les condicions per emprendre l'ascensio al cim.

I les condiciones havien canviat. A partir de feia poc el trekking independent esta prohibit i nomes es podia emprendre l'ascensio o be contractant guia+portejador o be un paquet complet que incloges guia i portejador amb transports, material i menjar inclosos. La primera opcio resulta la mes barata (100.000 rupies un guia, 80.000 Rp un portejador per dia) mentre que un paquet sencer pot arribar a costar 1.500.000Rp per 3 dies (uns 100 euros).

Cada cop mes hi ha la tendencia de "tancar" muntanyes que nomes son accessibles contractant guies. Aquesta practica se sol acompanyar amb la classica justificacio de que es per la seguretat i l'ajuda a la economia local. Evidentment es mes segur caminar amb una persona que coneix el terreny, i evidentment que contractant guies i portejadors ajudes a la economia local. Pero tambe seria mes segur anar amb cotxe amb un conductar professional o fer submarinisme sempre amb un professor titulat al costat, com tambe ajudaries a la economia local si hi anes mes gent per la zona de la que hi va (en el que va d'any nomes 12 visitants espanyols segons les seves estadistiques).

No es questio d'anar en contra dels guies i portejadors sino de la retallada de la llibertat per moure't per les muntanyes sota la justificacio de la seguretat. Hi ha mil maneres de millorar la seguretat en una muntanya abans que "tancar-la".

Aixi que despres de 12 hores de transports per arribar a Senaru des de Bali (per fer una distancia total d'uns 130km.) vam girar cua de nou cap a Bali.

Amb una mica de sort, alguna altra muntanya trobarem que es pugui pujar.

Ubud, 10 d'agost de 2008

GUNUNG BROMO 2.395M + G. WIDODAREN 2.614M

La zona del Bromo es una de les zones mes turistiques de Java (i potser d'Indonesia). Fins aqui hi arriben gran quantitat de turistes, ja sigui amb transport public com en tours des d'altres punts de Java buscant l'experiencia d'una sortida de sol sobre volcans fumejants.

Tota la zona esta inclosa dins el Parc Nacional del Tengger-Semeru. El Tengger es un antic volca amb una caldera de mes de 14km de diametre que conte en el seu interior volcans mes joves i actius com el Bromo, Balok i Widodaren.


Caldera del Tengger, amb el Bromo (esquerra fumejant), Balok (dreta) i el Widodaren al fons

Just al sud, a pocs quilometres de distancia del Bromo s'eleva el Semeru (3.670m) el pic mes alt de Java. El Semeru esta actiu i amb una frequencia compresa entre 20-40min. explota expulsant del seu crater una fumarola de cendres i gasos. Tot i aixi es pot pujar al seu cim, i aquesta era nostra intencio quan vam arribar a Cemoro Lawang, darrera poblacio abans del Bromo. Malauradament una activitat superior a la normal ha fet que ara per ara l'ascensio al cim estigui tancada. Esperem que en les properes setmanes s'obri per intentar acostar-nos-hi de nou per fer aquesta ascensio.

Tot i els canvis sobtats de plans a la que ens vam veure implicats en no poder pujar el Semero, vam poder aprofitar l'estada per la zona per a un dia de muntanya. No hi ha molts llocs on un pugui fer una excursio donant la volta a un crater fumejant amb dos volcans actius mes sobre l'horitzo.

ACCES

El punt de partida es la poblacio de Cemoro Lawang on s'hi arriba amb transport public des de Probolingo (bemo, 20.000rp) ciutat que es troba a un parell d'hores de Surabaya i amb la que esta connectada amb frequents autobusos.

Cemoro Lawang es una poblacio avocada al turisme, tot i aixi, hi ha pocs hotels. S'hi pot trobar restaurants i botigues on comprar provisions.


Mapa del Bromo i Bromo-Semeru (amb ruta d'ascensio)


ASCENSIO

Poca gent s'acosta al Bromo a peu tot i la curta distancia a la que es troba de Cemoro Lawang. La gran majoria utilitza els serveis de jeep (10-21euros) que els porten primer a veure la sortida de sol des de G. Penanjakan i despres els acosten fins el bromo. Sortint a caminar cap a les 4:30-5h de la matinada (encara de nit) s'eviten els jeeps i la calor posterior sobre la caldera del Tengger (a la nit la temperatura baixa a 5-10 graus)

1. Cemoro Lawang (2.250m)- mirador del Bromo (2.300m. 1h): es comenca perdent uns 100m de desnivell per baixar fins a la caldera. D'alli seguir la polsegosa pista utilitzada per motos i cavalls fins al peu del Bromo, on hi ha una escala que duu fins al crater del Bromo.
2. Mirador Bromo-Cim del Bromo (2.395m, 30min). Un cop al mirador (2.300m), el punt mes alt del Bromo es troba just a l'altre costat de crater. Hi ha dues puntes que segons l'altimetre donen la mateixa alcada. Segons em van comentar a l'oficina del parc, el cim es la primera punta sortint des del mirador del Bromo a l'esquerra (nord) tot resseguint el crater per un cami evident.
3. Cim del Bromo 2.392m-Cim del Widodaren (2.614m, 1h). Continuem donant la volta al crater del Bromo. Just des de la segona punta del Bromo, surt un cami que ressegueix tota l'estona una facil carena que porta directe al cim mes alt dels que es troben dintre la caldera del Tengger. Des del cim es poden veure tres volcans fumejant: el Bromo, el Semeru 3.670m i el Welirang 3.200m al NO. el Widodaren es el cim mes alt dels compresos dins la caldera del Tengger, tot i que hi ha cims mes alts al crater del Tengger.
   
4. TORNADA: es segueix de tornada el cami fins al Bromo, des d'on s'acaba de donar el tomb al crater per a baixar de nou a la caldera del Tengger des del mirador del Bromo.

Des dels peus de Bromo, es pot tambe pujar el Balok 2.440m. Un cami surt des de redera de les ruines d'uns lavabos. El cami es dret i polsegos.



Semeru abans i despres d'una de les seves frequents explosions

Ubud, 3 d'agost de 2008