ON VA NEIXER BUDHA?

Bhuda va neixer a Lumbini, i no estem parlant de cap poble de la Toscana italiana, sino d'un poble del Nepal on, ara fa mes de 2.500 anys, naixia Budha.

Siddharta Gautama (Bhuda) era fill del rei de Kapilavastu (ruines nepaleses situades a pocs km de Lumbini) i la princesa Maya Devi. Bhuda era en neixer, per tant, un pricep. Segons explica la historia (o la llegenda mes aviat), la princesa Maya Devi va donar a llum al seu fill just despres de donar-se un bany en un estany.

Al princep Siddharta un vident li va predir que es convertiria en rei o mestre. Per a que aixi fos, el rei el va aillar del mon durant 29 anys. Segons explica la llegenda, el princep Siddharta quan va sortir per primer cop del palau de Kapilavastu, va veure per primer cop un ancia, un home malalt i un cadaver. Aquesta visio totalment nova per a ell, el va fer reflexionar sobre la existencia humana. Va abandonar la vida luxosa per convertir-se en un mendicant.

Pero cap de les dues formes de vida eren valides per a ell. Naixia el cami intermedi, una de les bases dels seus ensenyaments.

Al voltant del llac on es creu que va neixer Budha, es poden trobar encara ara ruines de temples budistes de mes de 2300 anys d'antiguitat. A l'interior d'un d'aquests temples hi ha un punt que es venerat com el punt exacte on Bhuda va neixer. Al voltant d'aquesta zona sagrada ha crescut la Zona de Desenvolupament de Lumbini. Es tracta d'una zona enorme, on paisos de cultura budista han aixecat temples. Recorda tot plegat una mica una expo universal o el Forum'2004 en versio budista.

Dema, despres de dos mesos, deixarem enrera el Nepal i entrarem a la India. Deixem enrera un pais preparat per al turisme, que viu del i pel turisme. Un pais que et fa sentir com a casa. Fa anys que tracten amb turistes i sabem com fer-ho.

Deixem enrera tambe un pais amb una crisi politica. Les eleccions que estaven previstes per dema dia 22 de novembre s'han postposat fins a la primavera vinent. No s'han resolt els dos grans temes politics: quant declarar la republica i el sistema electoral (proporcional, mixte...) mentre les extorsions, violencia i terrorisme (el mateix setembre de la nostra arribada a Kathmandu, una bomba matava dos ciutadans) dels Maoistes continua.

Bhairawa, 21 de novembre de 2007

FAUNA DEL PARC NACIONAL DE CHITWAN

Els darrers tres dies els hem passat en el Parc Nacional de Chitwan, al sud del Nepal. En aquest Parc Nacional hi viuen multitut d'aus i mamifers, entre els quals s'hi trobem el cocodril, el rinoceront, el tigre de bengala, i el mes perillos de tots ells... el cacador de clients!



A la parada de busos de Sauraha (Chitwan), aquest animal de presa espera en manada l'arribada de les preses. Alguns d'ells s'atreveixen a pujar un parell de quilometres abans de l'estacio de busos. Pero es troba en minoria i en aquest situacio es poc perillos. Pero quan un baixa del bus, en un lloc nou, desconegut, ets presa facil. Multitut d'ells se't tiren a sobre amb les targetes dels seus respectius lodges a fi de captar-te com a client. La baralla es dura, de vegades llarga... i tens les de perdre. Finalment t'ha de decidir per un, agafar el jeep-taxi, i anar a un dels lodges.



Pero un cop alli, la cacera no ha acabat. El cacador de clients atacara un i altre cop per conseguir que agafis a traves d'ell un passeig per la jungla a lloms d'un elefant, o un passeig en canoa, o un passeig a peu, o... I es que quan hi ha una situacio d'emergencia, aquest animal de presa que es el cacador de clients, es quan es mes perillos!



Fa anys el 90% de la gent que visitava el Nepal visitava tambe el Parc Nacional de Chitwan. A partir de la revolucio maoista i la conseguent guerra, el nombre de turistes del Nepal baixa, i en particular al Chitwan. La infraestructura estava creada, el negoci funcionava, pero el turisme baixa i els negocis no funcionen. Massa pocs turistes per tants lodges. I es una llastima, ja que es un lloc ideal on descansar despres d'un trekking, relaxar-se i guadir de la natura de forma diferent a com s'ha fet en els trekkings.



Finalment no vam fer passeig en canoa pero si passeig pel parc a lloms d'un elefant. Tot i la curta durada de la experiencia, encara vam veure un parell de rinos, cervols, i algun ibis. Una manera ben diferent de passejar per la jungla. Llastima no haver tingut un elefant en els trekkings!



Ja som molt a prop de la frontera India. Pero abans d'entrar-hi hem passat per Tansen, un petit poble newar a les muntanyes Mahabarat. Des d'un turo sobre el poble vam poder veure, per darrera vegada, els gegants de l'himalaia. Tres vuitmils devant nostre, el Dhaulagiri, l'Annapurna i el Manaslu, s'aixecaven. Ara be, seria per la llunyania que no eren mes espectaculars que el Puigmal vist des del Matagalls.

Bhairawa, 20 de novembre de 2007

TREKKING DE L'ANNAPURNA

L'Annapurna I es un dels cims de mes de vuit mil metres mes baixos, pero tambe dels mes dificils. Es reconegut com el vuit mil mes perillos de tots tenint en compte la relacio d'ascencions i morts. Segons les estadistiques, la relacio entre cims i morts es del 40%.


Paradoxalment, va ser el primer 8.000 mai escalat. Fou el frances Maurice Herzog acompanyat de Louis Lachenal qui va fer cim el 3 de juny de 1950. Mai abans l'home havia fet cim a una muntanya tant alta. Deu ser a causa de la nacionalitat d'en Herzog que el ranking de visites per paisos a l'Annapurna es encapcalat pels francesos, seguits pels omnipresents alemanys.



El massis conegut com a Annapurna Himal (himal significa muntanyes nevades) compren cinc pics anomenats Annapurna (ordenats per alcada) a mes a mes de molts altres pics de 7000 metres (Gangapurna, Tilicho...) i infinitat de pics de sis metres.

1. Annapurna I: 8.091m
   
2. Annapurna II: 7.967m
   
3. Annapurna III: 7.555m
   
4. Annapurna IV: 7.525m
   
5. Annapurna Sud: 7.219

Es per aixo que de vegades es parla de trekking de l'Annapurna i altres d'Annapurnes. Durant el trekking es van succeint els Annapurnes i altres cims, i no es fins que s'arriba al camp base de l'Annapurna I que aquest apareix 4000m completament per sobre nostre.

La zona de l'Annapurna no es cap parc nacional. Tot i aixi cal pagar uns 20 euros en concepte de taxa de conservacio. Es el conegut com a ACAP (Annapurna Conservation Area Permit). Tambe cal "pagar" la "donacio" als Maoistes que educadament et demanen durant el recorregut. Per sort, nomes es paga un cop gracies al rebut que et donen. Aquests diners (els de l'ACAP, els 10 euros per persona aprox. dels maoistes, a saber on van a parar) es dediquen per protegir la zona aplicant tot de mesures de conservacio i regularitzacio de preus. I la veritat es que a nivell d'organitzacio es nota. Durant el recorregut es poden trobar excel.lents lodges, amb preus fixats segons com de lluny et trobis de les carreteres o aeroports. No cal regatejar als lodges (pero sempre es fa i se sol aconseguir un cert descompte) pero tots valen igual en la mateixa poblacio, i es tria segons la qualitat.

A l'Annapurna existeixen basicament tres trekkings que son la base per a qualsevol caminada. De la combinacio d'aquests tres trekkings en surten la majoria de caminades que la gent fa per aqui. Aquests son:

1. Volta als Annapurnes (Besisahar-Jomsom) Aprox. 8-10 dies
   
2. Trekking de Jomsom (Jomsom-Naya Pul/Phedi) Aprox. 4-5 dies
   
3. Trekking del Santuari o del camp base de l'Annapurna(Pedhi-Naya Pul) Aprox. 7-10 dies
   

Pero el trekking de Jomsom, es tocat de mort. Hi ha en construccio una pista que unira Muktinath (poblacio que coincideix amb la volta als Annapurnes) amb la carretera. De moment nomes la part alta de la pista esta acabada, i des d'aquest agost ja hi circulen jeeps. Uns helicopters els hi van deixar i nomes fan el recorregut Muktinath-Lete. La pista servira per desenvolupar les poblacions de la vall pero potser fara que hi vinguin menys turistes. Caldra esperar la reaccio dels trekkers.

Pokhara, 13 de novembre de 2007

MARXEM DE TREKKING

Som a Pokhara, ciutat prop de la qual iniciarem el seguent trekking, la volta a l'Annapurna.

Seran uns 15-20 dies per fer tot el trekking i si les forces i les ganes ens acompanyen, intentarem seguir aquest trek per empalmar-lo amb el conegut com a trekking del Santuari de l'Annapurna, que ens duria fins al camp base de la muntanya.

FINS LA TORNADA!

Pokhara, 24 d'octubre de 2007

TREKKING DE L'EVEREST

Ja som de tornada a Kathmandu despres del trekking de l'Everest. Han estat 16 jornades caminant per fer uns 175km de distancia i uns 13.500 metres de pujada acumulats. Vam sortir de Jiri, vam visitar el camp base de l'Everest (5.340m), pujar al Kala Pattar (5.550m) i passant a la vall de Gokyo pel coll de Cho La (5.350m), tornant a Kathmandu des de Lukla en avio.

El trekking de l'Everest es pot comencar des de Lukla (arribant en avio) o des de Jiri (a 10h en bus expres des de Kathmandu per fer 200km, aixo l'expres, l'altre bus, el normal, ja ni val la pena preguntar quan triga).

Son 6 dies de trekking per arribar a Lukla des de Jiri. Sabent que el 90% de la gent surt a fer el trekking des de Lukla, aquesta part del recurregut es fa practicament sense turistes, dormint sovint sols en els lodges que per gran nombre omplen els camins. I es que entre Jiri i Lukla el cami travessa d'est a oest les valls que baixen de nord a sud des de l'Himalaia, aixi que es facil d'entendre que en aquests dies s'acumuli un desnivell nomes de pujada de 7.500m nomes per arribar als 2.800m d'alcada a la que esta Lukla, i es facil d'entrendre, clar, que la majoria de gent surti des de Lukla.

Durant aquesta part del recorregut, el cami va de poble en poble, i nomes es va acompanyat per portejadors i poblacio local que va d'un indret a un altre. Els turistes (els trekkers) no els trobes fins passat Lukla. Els portejadors en aquesta part del recorregut van carregats amb tots els productes de necessitat dels pobles. No hi ha carreteres, no hi ha pistes, nomes les esquenes dels portejadors son les que fan que l'economia de l'area rural funcioni. Carregats amb 30-50kg sobre l'esquena, amb una marxa lenta, pero durant hores, carreguen televisors, fustes, armaris, menjars, begudes... tot el que es troba als pobles, ha estat transportat per un portejador. Una feina durissima.

Tot canvia a partir de Lukla. Els avions aterren plens de turistes despres d'una intensa frenada sobre la curta pista d'aterratge de Lukla. A partir d'aqui, els camins s'omplen de gent, de iaks, de guies, i de portejadors tambe. Pero la durissima feina dels portejadors no canvia, si en canvi la seva carrega. I es que a partir de Lukla els portejadors basicament porten motxilles, maletes amb rodes i 'petates' dels turistes a les seves esquenes. Sovint es veuen escenes esperpentiques quan ordes de trekkers pugen esbufegant sense res mes a l'esquena que el camelback(motxilla amb aigua) quan al seu costat pugen els seus portejadors carregats amb diverses motxilles sobre el seu cap.

Tambe canvien els preus a partir de Lukla i Namche Bazaar. Les 50 rupies (50 ct. d'euro) que se solia pagar per habitacio i nit fins llavors, es quadripliquen. Els menjars tambe augmenten de preu i alli on hi ha electricitat, es pot arribar a pagar 3,5 euros/hora per carregar qualsevol mena de bateria. A partir de Lukla/Namche una ampolla d'aigua costa 100 rupies (1 euro), una cervesa 3 euros, un dinar/sopar 2-3 euros, una dutxa 2-3 euros...

Els lodges son la base fonamental de qualsevol trekking. N'hi ha per tot arreu, en els pobles fonamentalment, pero tambe a qualsevol punt del recorregut, sigui un coll de muntanya o al fons d'una vall, sol o uns quants junts. Sovint son cases reconvertides per allotjar gent i d'aquesta manera augmentar els ingressos de la familia. Hi ha una norma basica dels lodges: alli on t'allotgis, hi hauras de menjar, tret que no vulguis passar a pagar per l'habitacio fins a 10 cops mes del seu preu. Els ingressos dels lodges venen pel que els turistes gasten en menjar, no per l'habitacio en si, que de vegades tenen preus ridiculs, o fins i tot algun cop son gratuits. Es el lodge que tries on et dutxaras, on dinaras, soparas i esmorzaras, i aquestes despeses son les que fan augmentar els ingressos familiars.

Un element tambe important de qualsevol trekking son les bhattis. Les bhattis son les botigues i petits restaurants que es troben durant el recorregut de qualsevol trekking. N'hi ha tambe un gran nombre, sovint cada 10 minuts en pots trobar una. Fonamental per als portejadors, que necessiten parar i descansar cada poc temps. De vegades tambe son l'allotjament dels portejadors, ja que per a ells, un lodge representa una despesa massa important.

Amb aquests elements clars, nomes calen ganes de caminar i un recorregut pensat per poder sortir a fer el trekking de l'Everest. L'Everest, la muntanya mes alta del mon, pero tambe la que costa mes de veure. No es fins que es puja a Kala Pattar (5.550m) que es pot veure mes clarament. Tot i que es molt dir aixo de clarament. L'habitual es pujar a Kala Pattar ben d'hora pel mati, simplement per un motiu, la meteorologia. I es que a partir de mig mati els nuvols solen tapar els cims de les muntanyes i nomes pels matins els cels son claras i les muntanyes es deixen veure. Pero per curiositat, el sol surt just redera de l'Everest, vist des de Kala Pattar, aixi que quan tens just a devant l'Everest, tampoc el pots veure gaire perque el sol t'enlluerna!

Felic Dashain.

Kathmandu, 19 d'octubre de 2007

EVEREST, SAGARMATHA O CHOMOLONGMA?

Tres noms, una mateixa muntanya.



Va ser durant mitjans del s.XIX que el "Survey of India" va descobrir que un pic que tenien catalagot com a pic XV era el mes alt del mon. Fins llavors es pensava que aquest honor requeia sobre el Kanchenjunga (8598m) situat a l'est del Nepal.



De seguida es va voler donar un nom de mes honor per al que era el cim del mon que no pas un simple numero de cataleg. No se'n va trobar cap, i el cap del "Survey of India" va proposar el nom del seu antecesor, Sir George Everest, com a nom per a la muntanya. Amb certes controversies, el nom va ser acceptat per la Royal Geographical Society el 1865.



Pero es van trobar noms locals. Tant els tibetans com els sherpes (que descendeixen de tibetans de l'est emigrats fa 500 anys a les valls de l'everest i son budistes tibetans) tenien un nom: Jomo Miyo Lang Sangma, que es el nom de la Deesa que viu a l'Everest. Es d'aquesta Deesa que prove el nom tibeta (i sherpa) de la muntanya: Chomolongma



Curiosament els nepalesos no tenien nom per a la muntanya fins que un l'historiador nepales va inventar i proposar el nom de Sagarmatha. Va ser acceptat el 1956.

Som ja a Namche Bazzar. Hem trigat 7 dies de caminada per arribar als 3440m que es Namche, per un cami de constants pujades i baixades. Portem acumulats 7.500m nomes de pujades. I encara no hem vist l'Everest!

Dema sortirem cap a Gorap Shep i el camp base de l'Everest. Esperem que des d'aqui o des de la vall veina de Gokyo, poguem finalment veure muntanyes!

Namche Bazaar, 3440m
7 d'octubre de 2007

GYNENDRA, DARRER REI DEL NEPAL?

Molta gent potser recordi una noticia que va saltar a tots els titulas dels mitjans de comunicacio occidentals al juny de 2001. Era l'1 de juny quan el princep hereu dels reis de Nepal matava a nou membres de la familia reial (incloent-hi els Rei Birendra i la Reina Aishwarya). Ell mateix es disparava i moria al cap de dos dies, sent, tot i el que acabava de fer, Rei del Nepal.

Fou nomenat un nou rei, el Rei Gyanendra, que curiosament era un dels pocs membres de la familia que no es trobaven en aquella fatidica cambra.

El nou rei, pero, el febrer de 2005 va dissoldre el govern democratic amb la promesa de restaurar-lo al cap de tres any. Aquest fet va provocar revoltes populars i manifestacions que van concloure el 2006 amb la restauracio de la democracia. El Rei, pero, quedava tocat, i passava a ser una figura testimonial en una monarquia que portava prop de 250 anys d'historia.

I com esta la situacio ara al Nepal? El proper dia 22 de novembre hi hauran eleccions constituents al nou parlament. I tot sembla indicar que el nou Nepal sera una Republica Federal. El partit mes votat a les darreres eleccions (el National Congres NC amb prop del 30% dels vots) aquesta mateixa setmana canviava els seus "estatuts" a fi de portar el Nepal cap a una republica.

Pero si hi ha un partit que busca mes que ningu la republica aquest era (o son) els maoistes. De ideologia marxista-lenista van declarar al 1996 la "Guerra del Poble" presentant una manisfest on es demanava una republica comunista, la fi de les castes, lluita contra la pobresa...

Els moistes control.len practicament el 40% del territori del Nepal. Era curios veure durant el cami de la frontera xinesa a la capital, com els controls policials s'alternaven amb els maoistes. A un poble hi havia militars, al seguent maoistes demanant la seva extorsio en forma de diners (una extorsio que tambe es donen durant els trekkings, aixo si, et donen un rebut per aque nomes s'hagi de pagar un cop).

Tenim ja el principal partit politic del pais (NC) i els maoistes a favor de la republica. Pero es que la resta de partits tambe hi estan d'acord. Nomes falta esperar quan Nepal es convertira en una Republica Federal. El NC i la resta de partits politics volen fer-ho despres de les eleccions del 22 de novembre. Els moiestes, abans.

Acabi com acabi el tema republica, el fet es que de moment ja s'estan ementent, des de dijous 27 de setembre, bitllets de 500 rupies on enlloc de la figura del Rei s'hi veura l'Everet. Tambe va ser un simptomatic que durant les festes de l'Indra Jatra el Rei no hi va ser present, i la Kumari Devi, que beneeix cada any la figura reial, va beneir aquest any al Primer Ministre.

Amb tot aquest enrenou politic m'oblidava comentar que dema marxem a fer el trekking de l'Everest. Seran aproximadament tres setmanes de caminades que ens portaran fins el camp base sud de l'Everest. A veure si hi ha sort aquest cop, i el podem veure de ben a prop!

I qui sap, potser marxem de trekking en monarquia, i tornem republicans!

Kathmandu, 29 de setembre de 2007

KUMARI DEVI

Comenca la immersio en l'hinduisme, una religio nova fins ara en aquest viatge. Hem passat del budista Tibet, a l'hinduista Nepal, tot i que tambe al Nepal es practica el budisme.

Encara no dominem prou be el tema religios, pero breument us podem parlar dels diferents deus principals.

Shiva (tambe conegut per Mahadeva), es el deu principal. Representa la creacio i la regeneracio. Es pot presentar entre altres manifestacions en forma de Deu benevolent o terrible (Bhairab).

Parvati es la consort de Shiva, tambe coneguda com a Mahadevi, o simplement Devi. Parvati tambe te la seva representacio terrible en forma de deesa Kali.

Vishnu es el seguent Deu mes important, i representa la proteccio. Va tenir 9 encarnacions, en cadascuna de les quals, va lluitar i vencer contra diferents dimonis.

Brahma es el deu creador, pero tot i la seva importancia, no es tant venerat com els anteriors, si mes no, aqui al Nepal

Ganesh es el fill de Shiva i Parvati, i es facilment reconegut pel seu cap d'elefant. Es el Deu de la prosperitat i la sabiduria. Sol representar-se amb la trompo dintre de dolcos.

La majoria de temples estan dedicats a un d'aquests Deus. Cada mati, es pot veure com els creients fan ofrenes als temples. Son les anomenades 'PUJAS'. Es tracta d'ofrenes de dolcos, arros, petals de flors... que serveixen per 'aplacar' els deus. Tots els temples tenen unes campanes que es toquen cada cop que es fa una ofrena. Pero per 'aplacar' les manifestacions terribles de Shiva (Bhairab) o de Parvati (Kali) calen sacrificis, no n'hi ha prou amb els dolcos i els aliments. A la placa Durbar de Kathmandu hi ha tant la representacio de Bhairab com de Kali. Devant de la terrorifica imatge de Bhairab es fan cerimonies mes complexes a fi d'aplacar la seva ira, que pot incloure fins i tot el sacrifici d'animals.

Pero si hi ha un element divi diferenciador al Nepal, aquesta es la deesa vivent de la Kumari Devi. No es unica, ja que a la vall de Kathmandu es poden trobar d'altres, pero la Kumari de la capital es la mes important. La Kumari Devi es una autentica deesa vivent. Viu en un dels palaus de la pl. Durbar de la capital, al costat del Palau Reial. La Kumari Devi es una nena que ha estat escollida com a tal. Per ser-ho, ha de ser d'una casta concreta tenir unes caracteristiques fisiques concretes, un horoscop concret i passar proves com el de reconeixer objectes de l'anterior Kumari. El 'regnat' de la Kumari acaba amb la primera menstruacio, moment en que torna a ser una simple mortal.

Dema dia 25 de setembre comenca a Kathmandu la festa d'Indra Jatra, festivitat que celebra l'arribada de les collites alhora que es recorda als difunts de l'any. Es tambe, una de les comptades vegades que la Kumari Devi surt al carrer i es passeja per la ciutat en un carruatge, escortada per dos carruatges mes, amb un noi i una noia representant Shiva i Parvati.

Kathmandu, 24 de setembre de 2007

LLORETMANDU

Ja som fora del Tibet, ja som al Nepal. Enrera deixem els militars xinesos, els permisos que mai aconsegueixes, els menus en angles amb els preus doblats respecte als menus en xines, els temples budistes, els momos...

Som al Nepal, i entrar-hi, ens ha suposat unes petites sorpreses. Una es l'horari. Som ara mateix a 3h45' respecte Barcelona. No se la rao d'aquests 45min de mes, o 15min de menys, nomes sabem que a quarts de set, el dia ja es ben clar. Una altra sorpresa es que condueixen per l'esquerra, al contrari que la Xina. Llavors, us preguntareu... i com es fa el canvi de direccio en la conduccio en la frontera? Entre la duana xinesa i la nepalesa hi ha una carretera de terra en mal estat per on amb prou feines hi passa un cotxe en un sol sentit degut al desgavell de transit que hi ha, amb camions i cotxes aturats arreu.

Una altra sorpresa es el paisatge. De l'erm, alt i fred paisatge tibeta, passem a un verd i calid paisatge nepales. La diferencia d'alcada deu tenir molt a veure. Aqui a Kathmandu estem a uns 'tristos' 1.300m d'alcada.

I la darrera sorpresa... SAN MIGUEL. I es que una de les cerveses mes begudes al Nepal, es la lleidatana San Miquel, que alla on va, triomfa!

Pel poc que hem vist de Kathmandu, sembla una bona ciutat per descansar i passejar. Hi ha moltes coses a favor del turista. Hi ha tota mena de serveis, des de bons hotels amb bons preus, restaurants a dojo que ofereixen menus occidentals per triar i remenar, la gran majoria de la poblacio parla angles, tranports sense limitacions pels estrangers (a l'inreves, que hi ha busos nomes per turistes), i tot plegat, dintre d'una ciutat que ofereix uns bons atractius turistico-culturals.

No es d'estranyar doncs que Kathmandu estigui a vessar de turisme. A mes, aqui, durant l'octubre i novembre es temporada alta. Son els millors mesos de l'any per a la practica del trekking. El turisme es concentra basicament al barri de Thamel. Gairebe podriem dir que es un barri per estrangers, on abunden els restaurants occidentals i els locals per a prendre alguna beguda. Algunes tardes els locals (restaurants i bars) ofereixen musica en directe, el que fa que passejar pels carrers de Thamel si excessivament sorollos, mes aviat, molest.

Kathmandu, 21 de setembre de 2007