Cami a Cambodja

Els darrers dies els hem passat a Bangkok, pero a diferencia de molts ciutadans nacionals, no hi estaven retinguts esperant un vol cancel.lat a causa dels setges aeroportuaris. No erem en aquesta ciutat per tornar a casa, tot i que com oportunament ens han fet notar des de casa, hauriem pogut aprofitar aquests vols de "rescat" per a tornar a casa de "gorra"!

Erem a Bangkok per fer alguna petita compra, descansar (sempre es descansat moure't per terreny conegut) i per reprendre el nostre itinerari.

Deixem enrera definitivament Laos i Tailandia, dos paisos veins amb nexes comuns (viuen mes laos a Tailandia que en tot Laos), pero amb desenvolupaments ben diferents. Tailandia prospera, desenvolupada, podriem dir que rica dins el context en el que es troba. Laos per contra, es un pais endarrerit, sense infraestructures ni recursos i que depen molt de l'ajut dels seus aliats a la zona, la Xina i el Vietnam. Sovint sentireu parlar de Laos com un pais autentic, un adjectiu que no hauria d'existir en el vocabulari viatger, atenent que sovint veiem que els paisos autentics van lligats amb la pobresa.


(Estacio d'Aranya Prathet, Tailandia)

I seguim el nostre itinerari, en tren, mentre poguem. Nomes dos trens al dia surten de Bangkok cap a la frontera entre Tailandia i Cambodja, cap a Aranya Prathet. Son trens ordinaris que no admeten reserva i que triguen prop de sis hores per fer els 250km que separen Bangkok d'Aranya Prathet. Tambe s'ha de dir que el trajecte nomes val 1 euro.

No hi ha cap tren que connecti els dos paisos. Tot i que hi ha una linea ferria pel costat cambodja, no hi circulen trens. Tenim noticies, pero, que des de la ciutat de Battambang, a uns 120km a l'interior de Cambodja hi ha un tren setmanal fins la capital, Phnom Penh, aixi que cap alli ens dirigim per agafar-lo el dia del seu pas, diumenge.


(estacio d'Aranya Prathet, i tut tuks)

La frontera entre Tailandia i Cambodja es troba a quatre quilometres de l'estacio de tren. Cal per tant, agafar un tuk-tuk (tricicle-moto-taxi). El visat per Cambodja es pot fer a la mateixa frontera per 20$... si consegueixes superar totes les proves de dificultat. Conductors de tuk-tuk que et porten a l'agencia on li donaran comissio per fer-te un visat amb "sobrepreu", policies corruptes que intenten cobrar-te mes del compte a la mateixa frontera, conductors d'autobusos que et porten a la terminal de bus de la seva agencia de viatges, mentre que altres conductors et porten a la veritable terminal de busos (en contruccio).

Un veritable desgavell pel que ha estat un dels passos fronterers mes "complicats" dels que hem fet.

Per cert, que finalment vam haver de pagar 5$ de mes a la policia, i vam acabar en un cotxe amb fortor de peix despres de fer dit a la carretera al costat de la terminal de busos en contruccio!

Aixo si, arribem just a temps a Battambang per agafar un tren, que ja no circula!

Siem Reap, 9 de desembre de 2008

TRIANGLE D'OR

De TAILANDIA

L'altre dia vam anar al cinema aprofitant que a Chiang Mai, precisament hi havia cinemes. Buscavem una pel.licula filipina en tagalog que la critica als diaris locals deixaven forca be, pero no la feien a la multisala on vam anar, aixi que vam acabar asseguts devant d'una peli del Leonardo DiCaprio, "Body of Lies".

La pel.licula era en VO i subtitulada en tailandes. No vam entendre res de res, ja no parlo dels subtituls tailandesos, sino per l'angles tambe. Si que vam endevinar que anava d'espies, i de la CIA en el marc de les actuals zones estrategiques.

Pero al llarg de la historia les zones estrategiques dels Estats Units han anat variant, i fa poques decades la obsessio de la superpotencia era el comunisme. Tailandia no es un pais comunista, pero si om mira un mapa veure que a l'est te Cambodja (pais comunista), al nordest Laos (pais comunista), i a l'est Myanmar (pais... comunista). I a no gaires quilometres enlla de Laos o Myanmar te a la mateixa Xina.

La Guerra Civil xinesa va tenir lloc entre el 1927 i el 1950 entre el Partit Comunista Xines i el Partit Nacionalista Xines o Kuomintang (KMT). Quan el KMT va ser derrotat al 1949 va conseguir de mantenir el control a Taiwan (Formosa) on van fundar la Republica de la Xina (diferent de la Republica Popular de la Xina). Una tropa pero, la 93a, es va negar a rendir-se, i va fugir cap a Birmania (Myanmar). Alli van romandre lluitant a la reraguarda contra els comunistes fins el 1961, quan van ser expulsats del pais. Aquests antics combatents van travessar muntanyes i valls per anar a parar a Tailandia, on van fundar un nou poble, Mae Salong.

Per acabar d'enrevessar-ho tot, nomes ens falta dir que tot plegat esdeve dins del marc del Triangle d'Or, una zona d'aproximadament 225.000km2 repartits entre Tailandia, Laos i Birmania on es cultiva opi il.legal a fi de produir heroina. Birmania (Myanmar) es el segon productor mundial, mentre que Laos n'es el tercer (el primer es considera que es Afganistan).

Un cop van arribar a Tailandia, el KMT va continuar amb el trafic i control d'una part del pastis de l'opi. No es dificil d'endevinar com continuaria el guio de la pel.licula: tropes anticomunistes reben el suport de la CIA per lluitar contra la influencia comunista. Pero a canvi de que? sembla ser que a canvi de deixar-los control.lar el mercat de l'opi.

De TAILANDIA

I aixi va ser fins que als anys 80 el govern Tailandes va multiplicar els esforcos per eradicar el cultiu de l'opi al seu territori. Avui dia gairebe no hi ha cultiu d'opi a Tailandia i la inseguretat que hi havia pels seus pobles fronteres a millorat molt. Tot i aixi, cal passar diferents controls militars per arribar fins a Mae Salong.

De TAILANDIA

Mae Salong es avui dia un tranquil poble a les muntanyes del nord de Tailandia frequentat mes per turistes locals que per estrangers. Un dels al.licients per arribar fins aqui, a part de l'aire fresc i de la manteta a l'hora d'anar a dormir, son les diferents etnies que habiten als pobles dels voltants. Akha, lahu, xinesos, yao o lisus son els diferents pobles que viuen escampats pels vessants de les muntanyes al voltant de Mae Salong. Es poden fer caminades per pistes fins als poblats o si la opcio de caminar no engresca gaire, es pot anar al mercat matinal i veure com les dones de les diferents etnies baixen a comprar. Aixo si, caldra matinar per anar a mercat, que a quarts de nou del mati, acaba.

Mae Salong, 8 de novembre de 2008

SIAM

De TAILANDIA

(Bangkok)

Mica en mica anem deixant enrera Bangkok, i com mes al nord ens dirigim, mes enrera ens endinsem en la historia de Tailandia.

Bangkok es l'actual capital des de que es va moure de Thonburi (pocs anys abans d'Ayuthaya) l'any 1782. L'actual monarquia, la Chakri, regna des de llavors a la Ciutat dels Angels. No es d'estranyar veure sovint tailandesos amb una corretja de goma al canyell desitjant una llarga vida al Rei. I es que l'actual monarca ostenta el maxim carrec des de fa 62 anys i poques vegades surt a actes publics degut a la seva avancada edad.

De TAILANDIA

(Bangkok)

Setanta cinc quilometres mes al nord de Bangkok es troba Ayuthaya. Abans de perdre la capitalitat a favor de Bangkok, Ayuthaya va ser capital de la epoca d'or de la historia tailandesa. Durant quatres segles (s.XIV-XVIII) la ciutat va dominar un imperi que es va estendre fins a l'actual Laos, Cambodja i Myanmar durant la qual la ciutat va arribar a tenir un milio d'habitants i ser cobejada per portuguesos, anglesos o francesos.

De TAILANDIA

(Ayuthaya)

D'aquella esplendor queden multitud de temples escampats per l'actual Ayuthaya (ara amb poc mes de 90.000hab.) molts d'ells en ruines pero molts d'altres i gracies a restauracions, ens mostren una part d'aquella magnificiencia d'epoques passades.

De TAILANDIA

(L'herencia Khmer de Cambodja es present arreu dels antics regnes tailandesos)

Ens tornem a moure al nord, uns 400km per arribar fins a Sukhothai. L'imperi Khmer de Cambodja va ocupar aquestes terres durant segles. Aprofitant el seu declivi al s. XII-XIII es va formar un regne independent que es considerat pels tailandesos com el primer regne de Siam. De fet, va ser aqui on el rei Ramkhanhaeng crea l'escriptura actual tailandesa i durant l'epoca de Sukhothai, el regne es va expandir fins el que es l'actual Tailandia.

De TAILANDIA

(Sukhothai)

Sukhothai, 24 d'octubre de 2008

UNA CIUTAT ANGELICAL

De TAILANDIA

Ja som a a la capital de Tailandia, Bangkok, despres de 650km en tren. Per arribar fins a la capital hem anat en 2a classe en un tren express, amb llitera i aire condicionat. Els trens express no tenen 3a classe i son per tant mes cars que aquests, pero son mes comodes per a distancies que poden comportar passa una nit al tren ((tenen aire condicionat i dutxa) com a estat el darrer cas.

A mitja tarda els cambrers del tren passen demanant el sopar i esmorzar per a aquells que el vulquin. Sino es pot comprar menjar preparat a les estacions o als mercats propers abans de pujar el tren. Cap a quarts de vuit de la tarda, l'encarregat del vago passa seient a seient per a convertir-los en les lliteres, una de baixa i una d'alta, que sempre inclouen llencols i manta nets. Una cortina dona al viatger la poca intimitat necessaria per a passar la nit. Aixo si el moviment del tren i la llum que durant tota la nit no s'apaga, et permet d'agafar la son.

De TAILANDIA

De TAILANDIA

Bangkok, la ciutat amb el sobrenom de la "Ciutat dels Angels" va neixer el 1786 quan el rei Rama I va portar fins aqui la capital del regne. Amb 8 milions d'habitans i un transport public deficient, Bangkok pateix de frequentment embussos, de soroll i de contaminacio. Problemes que pateixen no nomes les ciutats asiatiques, tambe les europees...

Haviem sentit diversos comentaris sobre la zona s'allotgen habitualment els viatgers que visiten Bangkok, Kaosan Road., cap d'ells positius. Kaonsan Rd. es un ghetto turistic on es pot trobar allotjament barat a qualsevol hora del dia. Pero tambe a qualsevol hora del dia es pot trobar per aquest carrer peatonal panxuts amb una cervesa a la ma a primera hora del dia, venda de samarretres de dubtos gust, cocktails a 1,5 euros, i soroll, molt de soroll. Dormir a Kaosan Rd. es pot convertir en una tasca impossible quan practicament les pareds prefabricades del Guesthouse on dorms, vibren seguint la musica del bar-musical que hi ha sota!

De TAILANDIA

De TAILANDIA

Tot i els sovints embussos i dens transit que hi ha per Bangkok, treure's el carnet de concuir aqui es molt facil. Nomes cal anar a qualsevol de les multiples paradetes que hi ha Kaosan Rd., acordar un preu, portar una foto, i en poques hores tindras el teu carnet de conduir europeu, america, o d'on faci falta. No cal dir que son falsificacions, clar. Pero no nomes carnets de conduir ofereixen, sino tambe d'estudiant, de Premsa, de Fotograf, de treballador de Linea Aeria... o qualsevol altra sota comanda. Passaport? Carnet del Barca? I tot a quatre passes dels policies que ronden per la zona.

De TAILANDIA

I que comentar dels quatre barris vermells que hi ha a la ciutat. Durant la segona guerra mundial, la ciutat es va convertir en el burdell de molts soldats que trobaven en la permisivitat de la seva gent un lloc ideal per esbargir-se. Bars de Go-Go, de Top-less, de masatges de tota mena, i d'espectacles porno es el que es pot trobar tot passejant per aquests barris.

Bangkok, 19 d'octubre de 2008

TAILANDIA

Travessar qualsevol frontera sempre soposa un canvi. Fer-ho entre Malaisia i Tailandia quan al primer pais se celebra encara el Ramada, el canvi es encara mes sobtat. I es que de passar d'haver de beure aigua d'amagat, a que el cambrer del tren del costat tailandes sigui una "lady boy" oferint-te cerveses a cops de maluc, hi ha una clara diferencia.

Pero tot i que Tailandia es de majoria budista, al profond sud hi ha tres provincies (Pattani, Narathiwat i Yala) que mantenen una majoria musulmana. Aquestes tres provincies pertanyien a un regne islamic conquerit per Tailandia a principis del s.XX. i estan mes properes culturalment (i evidentment religiosament) a la seva veina malaia del sud (Kelantan). Pero a diferencia de Kelantan on hi ha pau, a Pattani, Narathiwat i Yala, diferents grups armats manenten les provincies en una espiral de terror que des del 2005 fins avui, ha provocat prop de 2000 morts.

Pero tot i aquesta minoria musulmana del sud, podem afirmar que deixem enrera definitivament els paisos de majoria musulmana com Indonesia i Malaisia per endinsar-nos en els budistes, i ens els monjos i monges budistes de taronja (seguidors del budisme Theravada), a diferencia del Tibet que anaven de vermell (budisme Mahayana).

Ban Nhaton, 13 d'octubre de 2008

EASTERN & ORIENTAL EXPRESS

De MALAYSIA

(estacio de KL Sentral, Kuala Lumpur)

Quan es parla de grans viatges en tren a ningu li va a la ment la RENFE. Potser fins i tot a mes d'un aquest nom, llegit en un blog de viatges, li sonara antagonic. I aixi es.

Pero parlar d'Orient Express si que es sinonim de viatges, luxe i glamour. El primer trajecte d'aquest mitic tren sortia de Paris direccio Vienna un 5 de juny de 1883. Mes tard el trajecte fent honor al seu nom, s'ampliaria fins a Istambul, la ciutat a cavall d'Europa i Asia.

Actualment encara existeixen dos "Orient Express" a Europa. L'Orient Express que nomes circula entre Strasburg i Vienna, i el Venice-Simplon Orient Express, una iniciativa privada de trens de luxe que uneix Londres amb Venecia.

La mateixa companyia del Simplon opera al sudest asiatic diferents linies de tren de luxe, la Eastern & Oriental Express. L'E&O Express te com a linea estrella la que circula entre Singapur i Bangkok (Tailandia). Des del seu punt de sortida a Singapur, fins a Bangkok, el tren recorre mes de 2000km en 43 hores de trajecte. En el seu recorregut travessa tot Malaisia de sud a nord, amb les parades estrella de Kuala Lumpur (la capital malaia) i Butterworth (Penang). L'E&O Express es l'unic tren que circula des de Singapur a Bangkok sense haver de fer canvis de tren.

De MALAYSIA

(El Rakyat Ekspres arrivant a Ipoh)

De SINGAPORE

(tren nocturn Singapore-KL)

La linea que transcorre per Singapur i la seva estacio de tren (Tanjong Pagar) pertanyen a Malaisia. Encara ara el control d'immigracio de Malaysia es fa a l'estacio de Singapur mentre que el control singapures es fa a la frontera entre els dos paisos (Causeway). Anar de Singapur a Malaisia en tren son nomes 30 min de trajecte.

Els trens malais (KTM) son comodes, puntuals, i no gaire rapids. La xarxa malaia consta de dues linies. La Nord-Sud, que recorre el pais per la costa oest, entre Tailandia i Singapur (per on circula L'E&O Express), i l'Est (anomenada tambe la Jungle Train), que travessa el pais des de Gemas fins a Kota Bharu, a l'extrem nordest del pais tot circulant per la part mes boscosa de Malaisia. Nomes hi ha un tren entre Malaisia i Tailandia, l'Internasional Ekspres, que surt de Butterworth (Penang) diariament a les 14:20h tot fent el recorregut fins la capital tailandesa en aproximadament 22 hores.

Com que ens agraden els viatges en tren intentarem de seguir aquesta mitica linea ferroviaria. I dic linea que no tren, que fer el trajecte entre Singapur i Bangkok en Presidential Suite dels luxosos vagons del l'E&O Express costa prop de 3970$ per persona i trajecte (com per perdre el tren!) Fent servir els trens expres locals, nosaltres esperem no arribar a gastar-ne'n mes de 50 euros!


30 de setembre de 2008