23 de juny 2007

"ENJOY THE LIFE" AL DAMAVAND

El taxista "psicopata", en Sarko Pijama, "Enjoy the life", "two eleven", el "mico"... nomes son noms, mots, expressions, que hem sentit, personatges amb els que hem tractat, o gent que hem conegut, aquests darrers dies.

Son nomes, una petita mostra del que han estat aquest quatre dies a la muntanya del Damavand, la mes alta del pais, amb 5671m. on hem passat de dormir en un refugi lliure sols, a compartir un altre refugi amb Montenegrins, Macedonis i Iranians, un refugi que ben be podria ser el Camarot dels Germans Marx.

El primer dia arribavem fins a Gusfand Sara, a 3240m, a peu, des de... 500m abans del refu. I es que amb el taxista "psicopata" vam tenir un combat de boxa. Primer round. Para on comenca la pista que dur al primer refu. No vol seguir. Que caminem els 7.5km i 530m de desnivell per la pista amunt. Paguem. Perdem 1-o rounds amb el taxista. Mes amunt. Segona parada, que ja estem a prop, que seguim a peu. No volem. 1-1. Tercera aturada del taxista. Que no vol seguir. S'asseu fora del cotxe sobre una pedra. Nosaltres tambe, a l'altre costat de pista. Passen uns minuts, moviments... cedim acabar de pujar al refu a peu, els darrers 500m. Perdem 2 rounds a 1. Amb els taxistes, sempre es perd.

Des del primer refugi (Gusfand Sara) son 1100m de desnivel fins el segon, a 4340m. Unes mules, ens ajuden a portar les motxilles. Alla, encara sols, hi ha quatre alpinistes iranians que acaben de fer cim. Al saber que som espanyols, parlem de l'Oiarzabal, i ens posen musica dels Gipsy Kings que porten gravada als mobils. Impagable la llauna de pressec en almibar que ens ofereix un d'ells. El mateix que al preguntar-li pel cim, ens diu, que alla dalt, gas (referint-se a les fumaroles que emanen del cim). Pero que alli on erem... nomes podiem que "enjoy the life".

La nit la passem al refu ple amb un grup guiat de montenegrins i macedonis. Son una dotzena. No tenen diners, i han vingut en bus des d'alli, uns 3000km d'anada, uns 3000 de tornada els esperen. Un d'ells, sense complexos, es posa un pijama rosa per estar pel refu... es en Sarko pijama, tal com i ells mateixos, l'anomenen.

El seguent dia, tirem a cim... Olga es queda al voltant dels 5000m, unes hores mes tard, feia cim al Davamand. Columnes sulfuroses de gas que emanen del cim, pel que es recomana tapar-se la boca i no estar-s'hi gaire al cim. Han estat 1300m de desnivell de pujada.

I res, toca baixada al segon refu, dinar, descansar una mica, i baixada al primer refu a la tarda, per evitar aixi les hores centrals del dia.

I cap a Teheran de nou. Dutxats (despres de quatre dies sense fer-ho), menjats (despres de quatre dies a base de sopes del Lidl) i descansats.

Teheran, 22 de juny 2007

4 comentaris:

  1. Hola fenomenos!! veig que la revetlla vosaltres ja l'heu passat amb aquestes fumaroles sulfuroses que heu inhalat i aquestes animades nits de refugis i pijames de colors. Nosaltres mes modestos amb les fumaroles hem anat a comprar quatre petardos a la plaça Joanic per passar la nit mes llarga i ens hem fotut una pizza a il Picolo Spacio, d'aquelles que tant us agraden, per cel.lebrar que extranyament hem passat la ITV (la del cotxe) i hem sortit tots contents...Per cert que estic de vacances!!! Petonets i a descansar.

    ResponElimina
  2. Ja he vist la del mocadoret!!! trobo que t'afavoreix germana, avans no m'havia fixat hi ha videos!!! molt maques les vistes dsd el Damavand. Petons

    ResponElimina
  3. hola! ueueue! Toma vistes de Damavand, és brutal! quina enveja. JO aqui tic davant de la maquina teclejant, després d'arrastrar la resaca de sant Joan encara. Eis olga ole la foto amb mocador! La veritat es que merci pels videos eh? els pardillos que estem currant ens fem una idea de com es allò realment. Bé ja se que la enveja no es comparable, però aqui em jalat molta coca santjoanera, i empinant amb cava. Vinga molt sort pel proper cim. Max

    ResponElimina
  4. Doncs jo vaig ser l'altra dia al Tagamanent, i de revetlla per Sant Joan, i al cine fresquet, i a la platja, i a treballar! ...aaargg!
    Joan.

    ResponElimina