ADEU, IRAN

Dema dissabte volem cap a Dushambe, Tajikistan. Han estat gairebe un mes per terres perses. El temps va passant, no ho sembla pas, pero ja un mes!

Enrera comencem ja a deixar vivencies i records. Pero per davant encara en queden mes.

Aixi que ens veiem a Tajikistan!

CARPETES VOLADORES I ALTRES HISTORIES

CARPETES VOLADORES

Som a Isfahan, la perla d'Iran, i per tant, tambe la ciutat mes turistica del pais. Si, finalment a Isfahan trobem turistes com nosaltres. No molts, tambe es veritat, pero hi son. I aixo vol dir tambe venedors d'articles per a turistes, i aixo vol dir, a Iran, venedors de catifes (carpets, carpetes).

Passejant per la pl. Imam sovint et venen a trobar nois que et pregunten d'on ets. Quan els hi dius, molts d'aquests nois et parlen en espanyol. Fa uns anys, visitar Iran era molt comu entre els turistes espanyols, i per tant, molts dels venedors de carpetes parlen espanyol. Al principi es curios, mes tard cansat, i al final, acabes fins els nassos! Que no vull carpetes! Fins i tot et dieuen la pagina de la guia (Lonely Planet) on surten i et conviden a visitar-los, no a comprar (NO, QUE VA!). Una de les botiges de carpetes mes conegudes en l'ambit "espanyol" es Nomads. Fins i tot ens han comentat que fa uns dies hi van ser els d'Informe Semanal, gravant. Aixi que si hi esteu atents, potser encara els veure a la tele un dia d'aquests, si no l'han fet ja!

LA REGLA DEL TRES

Hi ha una norma no escrita a Iran que parla del tres i que fa referencia al que s'anomena "Ta'arof", normes formals de cortesia.

Aquesta norma soposa per exemple que si vols pagar un servei, pero et refusen els diners un primer cop, tu has d'insistir fins el tercer cop. Si el tercer cop tampoc t' accepta el pagament, es que realment no vol cobrar-te el servei. Si te'l vol cobrar, ho fara al tercer intent.

Aixo es aplicable a qualsevol ambit, i ens l'hem trobat a l'hora de pagar, de convidar, oferir-se per alguna cosa...

I es que els iranians son tambe extremadament educats. Nomes cal que et vegin que pots necessitar ajut, per a oferir-te'l. Poden arribar no nomes a indicar-te una adreca, sino a acompanyar-t'hi en cotxe si cal, com ens ha arribat a passar.


RIALS, TOMANS, KHOMEINIS I BITLLETS

Un euro es canvia per 12.450 rials, que es la moneda oficial aqui a l'Iran. Podeu imaginar doncs, la gran quantitat de rials amb la que has d'anar a sobre per passar uns dies. Fins aqui, be. El tema esta en que el bitllet comu mes gran que circula, es el de 20.000 rials (aprox. 1,5 euros, tambe existeix un bitllet de 50.000rials, pero aquest no circula practicament a nivell de carrer). Tambe hi ha bitllets de 10.000R, 5.000R, 1.000R i 500R. Tot aixo fa que vagis amb gran feix de diners sempre a sobre.

A l'hora de pagar tambe hi ha petites confusions. Per simplificar el tema, et solen ensenyar un dit, dos dits, etc. de les mans, o dir-te en angles "thousand, ten thousand". Pero clar, son 1.000 o son 10.000R? I per acabar-ho de complicar, sorgeix la figura del toman. El toman no es cap moneda nova, simplement son 10rials. Llavors, quin preu es? 1.000rials? o son 1.000 tomans que son 10.000 rials perque el preu me'l deia en tomans! Un embolic! Ah, m'oblidava... tambe esta el Khomeini. Si us diuen 2 khomeinis, vol dir que seran 20.000 rials, o be 2.000 tomans, com preferiu!

Per sort, la practica diaria, i el coneixement dels preus, fa que al cap d'uns dies, tot sigui mes facil del que sembla a primera instancia.

Isfahan, 2 de juliol de 2007

AIXI PARLA ZARATHUSTRA

Si giro el cap a la dreta, a uns 100m d'on estic ara escrivint aquest comentari, dintre d'un edicifi coronat amb l'emblema dels zoroastres, crema, ininterrompudament, des de fa mes de 1500 anys, el foc sagrat dels zoroastres. Religio legal a l'Iran actual, amb uns 150.000 adeptes, fou la religio mes estesa de l'Antiga Persia i fins abans de l'arribada de l'islam. A Persepolis es facil tambe observar la figura alada del Deu Zoroaster. Aquesta religio ja parlava segles abans de Crist, d'un Deu unic totpoderos i invisible, parlava del Be i del Mal, i amb la flama, com a un dels seus signes mes sagrats. Us sona, tot aixo? Si heu pensat amb el judaisme, el cristianisme i l'islam, no anaveu mal encaminats. Aquestes religions monoteistes van beure d'aquesta font. Un detall mes perque veiu la relacio entre aquestes creences: sabeu com s'anomenaven als antics sacerdots zoroastres? Magi! Els tres Reis Mags de l'Orient anomenats a la biblia, podria ser que fossin no una altra cosa que sacerdots zorostres.

Amb tot aixo no he pensat comentar que som a Yazd (Iran), una de les ciutats, segons la UNESCO, mes antigues de la humanitat. Yazd, amb el seu entramat de carrerons estrets, sovint coberts, amb les cases fetes amb fang, convida a passejar-hi amb calma, sempre depenent de com aguantem la calor que cau sobre la ciutat, actualment al voltant dels 35 graus.

I aqui a Yazd, com a Shiraz, com a Tabriz com a Teheran, continuem passejant i visitant les ciutats, sense gairebe veure turisme estranger, que si intern. Podriem comptar amb els dits de les mans (si excloem el Damavand), els turistes que hem vist o amb els que hem coincidit. Tot aixo en ja 19 dies. Sembla que la politica d'alt nivell, arriba a afectar, i molt, les intencions dels possibles viatgers. Una llastima.

Yazd, IRAN

SHIRAZ-PERSEPOLIS

No cal anar als cines Verdi per veure pelicules iranianes, en VO evidentment! Pel mateix preu d'una entrada, o menys, podeu agafar un bus (13 hores Teheran-Shiraz), i guadireu d'algun d'aquests films que tant de furor fan entre la intel.lectulitat assidua a aquests reconeguts cinemes de Barcelona. Aixo si, la bufanda obligatoria que sembla que s'ha de dur als Verdi, aqui millor no dur-la , que nomes faltaria dur-la, amb la calor que faaaa....

Avui ha tocat visita a Persepolis. Maco, si. Pero jo encara "flipo" amb alguns preus. Persepolis esta a 55km de Shiraz. Per arribar-hi, hem agafat un taxi de l'hotel a l'estacio de busos, un mini bus fins a Marvdasht (42km), i un altre taxi per fer els darrers 12km fins el jaciment. Doncs tot plegat, ens ha costat al voltant de 1 euro per cap!!!! A la tornada, gracies a uns nois iranians que tambe tornaven d'alli, encara ens ha costat menys!!! Ah, i no se per quina rao, avui Persepolis era gratuit!

El temut Kebab shock, finalment, va arribat ahir a la nit! Menjar a l'Iran tambe resultat barat, que no variat. El 90% dels menus esta format per kebab, ja sigui carn picada o no, de pollastre o no, punt. Acompanyen el kebab amb un tros de ceba, un tomaquet a la brasa, pa, i arros, moolt d'arros. Bo, ho esta, molt, tant, que fins i tot crec que ens estem engreixant... pero... ja no podem mes! Ahir ens vam comprar un melonet i cireres, i vam sopar a l'habitacio. Avui, ja veurem!

Del que no ens atipem encara, son dels batuts de fruita que venen pel carrer. Per uns 40cts, pots prendre un enorme batut. Normalment pots triar entre de platan, melo, pastanaga o maduixa. Molt refrescants, aqui que les temperatures ronden els 40 graus. Clar que tampoc hi ha massa mes opcio, en un pais on es practicament impossible trobar cap beguda alcoholica. Ni cerveses, ni vi, ni res de res. Mirinda, la que vulguis! Farsi Cola, Zam Zam Cola... tambe la que vulguis! Tambe es pot trobar Coca Cola i Pepsi Cola, trenquem aqui un mite!

Tabriz, 25 de juliol

"ENJOY THE LIFE" AL DAMAVAND

El taxista "psicopata", en Sarko Pijama, "Enjoy the life", "two eleven", el "mico"... nomes son noms, mots, expressions, que hem sentit, personatges amb els que hem tractat, o gent que hem conegut, aquests darrers dies.

Son nomes, una petita mostra del que han estat aquest quatre dies a la muntanya del Damavand, la mes alta del pais, amb 5671m. on hem passat de dormir en un refugi lliure sols, a compartir un altre refugi amb Montenegrins, Macedonis i Iranians, un refugi que ben be podria ser el Camarot dels Germans Marx.

El primer dia arribavem fins a Gusfand Sara, a 3240m, a peu, des de... 500m abans del refu. I es que amb el taxista "psicopata" vam tenir un combat de boxa. Primer round. Para on comenca la pista que dur al primer refu. No vol seguir. Que caminem els 7.5km i 530m de desnivell per la pista amunt. Paguem. Perdem 1-o rounds amb el taxista. Mes amunt. Segona parada, que ja estem a prop, que seguim a peu. No volem. 1-1. Tercera aturada del taxista. Que no vol seguir. S'asseu fora del cotxe sobre una pedra. Nosaltres tambe, a l'altre costat de pista. Passen uns minuts, moviments... cedim acabar de pujar al refu a peu, els darrers 500m. Perdem 2 rounds a 1. Amb els taxistes, sempre es perd.

Des del primer refugi (Gusfand Sara) son 1100m de desnivel fins el segon, a 4340m. Unes mules, ens ajuden a portar les motxilles. Alla, encara sols, hi ha quatre alpinistes iranians que acaben de fer cim. Al saber que som espanyols, parlem de l'Oiarzabal, i ens posen musica dels Gipsy Kings que porten gravada als mobils. Impagable la llauna de pressec en almibar que ens ofereix un d'ells. El mateix que al preguntar-li pel cim, ens diu, que alla dalt, gas (referint-se a les fumaroles que emanen del cim). Pero que alli on erem... nomes podiem que "enjoy the life".

La nit la passem al refu ple amb un grup guiat de montenegrins i macedonis. Son una dotzena. No tenen diners, i han vingut en bus des d'alli, uns 3000km d'anada, uns 3000 de tornada els esperen. Un d'ells, sense complexos, es posa un pijama rosa per estar pel refu... es en Sarko pijama, tal com i ells mateixos, l'anomenen.

El seguent dia, tirem a cim... Olga es queda al voltant dels 5000m, unes hores mes tard, feia cim al Davamand. Columnes sulfuroses de gas que emanen del cim, pel que es recomana tapar-se la boca i no estar-s'hi gaire al cim. Han estat 1300m de desnivell de pujada.

I res, toca baixada al segon refu, dinar, descansar una mica, i baixada al primer refu a la tarda, per evitar aixi les hores centrals del dia.

I cap a Teheran de nou. Dutxats (despres de quatre dies sense fer-ho), menjats (despres de quatre dies a base de sopes del Lidl) i descansats.

Teheran, 22 de juny 2007

TEHERAN

Per fi podem connectar. No es facil trobar internet a l'Iran, pero se'n troba. Tambe s'ha de dir, que amb certes restriccions, si mes no, en alguns coffenets, com aqui son coneguts.

Portem un parell de dies per Teheran. La ciutat dels 14 milions d'habitants, i dels 28 milions de cotxes i motos. Soroll, contaminacio, calor...

Pero abans de Teheran, encara vam tenir temps d'apropar-nos, des de Tabriz, al Sabalan, volca de 4811m, situat al nord del pais, prop de Turquia i Armenia.

Despres de tot un seguit de taxis, acumulant una mica mes de 200km, i sumant tots plegats uns 10euros, arribavem al refugi Est del Sabalan, a 3500m. Solitud, i deixadesa. Nit ventosa i amb una mica de mal de cap per part dels dos.

Al dia seguent vam pujar fins els 4000m per aclimatar. Neu a partir dels 3650m, tova, calor.

Dia de cim al tercer dia. Finalment nomes surto jo cap a cim a les 5:15h (ja feia estona que feia sol). Neu dura, pujada directa... i oh sorpresa! Arribo al cim quan pensava que encara quedaven 250m. Aixi que una de dos, o be el cim no te 4811m, o el refu estaria a mes alcada. Fet que tambe explicaria el mal de cap de la primera nit. Dificil saber-ho quan les alcades de les muntanyes iranianes varien segons la font.

Aquests dos dies per Teheran els hem aprofitat per fer 'encarrecs'. Un dia per comprar el bitllet d'avio per Tajikistan, i avui, pel visat al Kyrgyzstan. I el pitjor, es que els dos llocs estan on Mahoma va perdre l'espardenya

Sort de l'amabilitat de la gent, que practicament ens hi ha dut. I es que fins i tot el conductor d'un bus va baixar a preguntar on carai era aquesta adreca...

Dema toca recollir el visat del Kyrgyzstan, i preparar-nos pel Damavand!

Fins al proper post!

Ja som a l'Iran

Salam,

Ahir cap a mitjanit, i despres de tres vols (Viena, Istambul i Tabriz), trepitjavem terres perses.

El darrer vol, l'Istambul-Tabriz, el vam fer amb Iran Air. I clar, just abans d'embarcar a l'avio, les dones que no duien shador, se'l van haver de posar. L'Olga, evidentment, tambe.

Per sort, se'l va comprar negre. Aquest es el color aplastantment predominant entre les dones. No podem passar desapercebuts com a turistes que som, clar, pero si mes no, anar tota de negre
ajuda a evitar mirades receloses.

Portem massa poc temps per fer cap judici. Ja anirem comentant posteriorment.

La vida, no sembla cara. De moment nomes hem trucat per 15ct d'euro el minut, i ens connectem ara mateix a internet per 35ct la hora. L'hotel on ens allotjem, el Kosar Hotel, de categoria mitjana, ens costa 16 euros la doble.

Dema tenim intencio d'arribar a Meshgin Shar, ja sota els peus d'una muntanya, el volcanic Sabalan.

De transit a Viena

Aixo va de debo. Ja hem iniciat el nostre viatge. Som a Viena, esperant el seguent vol a Istambul.

D'aqui poc menys de quatre hores, segon vol, surt a les 13:15h