Els trens kazaks tenen tres classes. La classe Spelny és la superior i més cara, basada en un compartiment en el que hi dormen només dues persones. La classe immediata inferior és la kupeyny (kupé), potser la més coneguda de les tres i en la que viatgen quatre per compartiment. Finalment existeix la classe platskartny, la més econòmica de les tres i el la qual les lliteres es distribueixen en espai obert pel vagó, quatre lliteres en compartiments sense portes, més dos més situades longitudinalment respecte al vagó que deixen només un petit passadís interior. El platskartny és senzill, bàsic però funcional, sense intimitat però més donat al contacte social gràcies a la seva distribució sense barreres.
(L´indispensable Samovar)A diferència de la Xina, Vietnam, Tailàndia o Malàisia, els preus per llitera alta o baixa són els mateixos, per tant les lliteres baixes són les primeres en acabar-se. Si es compra el bitllet a darrera hora és normal haver de conformar-se amb la llitera alta i com que els llits es mantenen fets durant tot el recorregut, seure tranquil.lament al llit del veí de sota pot dependre de la seva amabilitat o simpatia. A Kupé si més no, es pot estar sentat a la llitera de dalt mentre que a Platskarny no, que l´espai no és suficientment alt per fer-ho. A Platskarny si es volen llençols s´han d´adquirir per 250 tengue (1,5 euros) per trajecte mentre que a la resta de categories van inclosos (a platskartny rus, també)
Als vagons de totes les categories es troba el ´samovar´, una font d´aigua calenta indispensable per a fer-se una cafès per esmorzar, uns tés per a passar les hores, o uns fideus xinesos per dinar o sopar. El ´samovar´ comparteix la font energètica amb la calefacció del vagó, que no és altra que carbó. Mentre fora es pot estar veient paisatges nevats durants quilòmetres i quilòmetres, dins el vagó es pot anar tranquil.lament en màniga curta.
(Kupe)
Qui hagi estat per països d´àmbit rus s´haurà trobat sovint amb dones antipàtiques, malhumorades i que freguen l´estupidesa en el tracte personal, són les que nosaltres anomenem ´matrioshkas´. Comprar un bitllet de tren kazac és senzill. Només cal anar a una taquilla de l´estació, demanar el teu bitllet, i pregar perquè la venedora (normalment sempre són del sexe femení) no sigui una ´matrioshka´ que amb mals modes t´enviï a la finestreta del costat, i la del costat a la següent, i la... Sinó sempre queda la opció de provar una agència de viatges on amb sort, parlaran anglès.
Un fet important a l´hora de comprar bitllets és que es poden comprar bitllets per a qualsevol estació de partida per a qualsevol data, a diferència dels trens xinesos que només es podien comprar des de l´estació de sortida del tren que volies agafar amb un límit de cinc dies. Això permet organitzar el viatge en tot el seu recorregut, no només dins del Kazakhstan sinó per Rússia. I és que tot el que hem comentat, serveix pels trens russos.
Astana, 14 de febrer de 2009
