Xerrada Trekking a Nova Zelanda. 16 des. 2011

Us esperem a tots!

Turquia:Trans Aladag NP (Emler 3718m)

Turquia ofereix un munt de possibilitats a l´hora de fer travesses i excursions. El Camí Lici de la costa sud, l´ascensió a l´Ararat i les muntanyes Kaçkar del nord són potser els indrets més coneguts on practicar aquest esport.

Les muntanyes de l´Aladag es troben al centre sud de Turquia, 70 quilòmetres al sud de Kayseri i a 60km a l´est de´la ciutat de Nigde. Forma part de les muntanyes del Taurus, les mateixes que recorren la part sud de la península d´anatòlia, per on trancorre el conegut trekking del Camí Lici.

La caminada que us proposem travessa d´oest a est les muntanyes de l´Aladag, serralada calcària establerta com a Parc Nacional i pujant al tercer cim més alt de la serralada, l´Emler, de 3.718m.


El recorregut evita colls complicats com el Demirkazir esdevenint una ruta fàcil però no exempta de duresa, no tant per la llargada sinó pels desnivells a superar el primer i tercer dies. Hi ha diferents opcions d´acampada però cap refugi, el que implica haver de carregar tenda de campanya i el menjar per a tots els dies de la travessa. Podem trobar aigua fàcilment en alguns punts entre les etapes.

ETAPES:

Dia1: Çamardi (Safak pension) 1.450m - Dipsiz Golu 2.934m
15km, +1.500m
Seguim la carretera fins el poble de Demirkazir, on trobem una pensió i una petita botiga. Poc després del poble, un guàrda del Parc Nacional ens farà pagar la quota d´entrada.

Dia 2: Dipsiz Golu 2.934m - Sokulupinar 2.136m
Dia més curt de la travessa. És per això que si hi ha ganes es pot anar a explorar el coll de Demirkazir Beli (3.162m), amb la possible ruta de descens fins a Arpalik. Jo vaig optar de desfer les passes des del coll, donat el desconeixement d´aquesta ruta de baixada.

Dia 3: Sokulupinar 2.136m - Yedigoler 3.089m
11km +1.700m; -400m

Dia més dur. Seguim el camí clar i dret fins al coll 3.462m. D´aquí un fàcil camí puja fins al tercer cim de l´Aladag, Emler 3.723m. Es pot baixar des del cim directe per la tartera o recuperar el camí fins el coll. Seguim el camí fins arribar al llac de Yedigoler.


Dia 4: Yedigoler 3.089m - Barazama 1.097m
22,5Km, -2.000m

Si l´anterior és el dia més dur, el darrer dia de la travessa és el més llarg. Dia de baixada, seguint un corriol fins a la zona d´acampada situada de l´inici del bosc. D´allí, seguirem ara tota l´estona una pista fins a Barazama. A Barazama no hi ha transport ni allotjament, així que un cop allí cal buscar un transport o anar a peu fins a Selale (13km) on hi ha un bus a quarts de sis del matí i diverses opcions d´allotjament, incloses zones d´acampada.

SIKHS: TRES LLOCS SAGRATS

Cada cop més veiem passejar  pels carrers de Barcelona uns homes barbuts, corpulents, tocats per uns turbants de vius colors. Sincerament, el seu aspecte, imposa. Són sikhs, seguidors d´una religió monoteista  nascuda a l´Índia del s.XV.

Són uns 25 milions de practicants, una minoria que no suposa més del 3% del total de la població índia, però tot i així és la cinquena religió del món en nombre de practicants. Es concentren a l´estat indi del Punjab i tenen a la ciutat d´Amritsar el seu temple (gurduara) més important, el Hermandir Sahib (Temple Daurat). Cal no confondre els sikhs amb els musulmans, una altra minoria religiosa a l´índia, ni amb els hindús, religió predominant del país.

A Catalunya són uns 10.000 sikhs, concentrats bàsicament als barris del Raval i Sants de Barcelona. Al carrer Sagunt de Sants és on es va obrir la primera gurduara de tot l´estat espanyol. Actualment hi ha una desena de gurduares a Catalunya. Una de les més noves es troba a Can Zam, a Santa Coloma de Gramanet.

S´atribueix a Gurú Nanak la creació al s. XV del sikhisme. Ell mateix va esdevenir el primer gurú dels deu únics que van existir. Gurú Nanak va ser contemporani dels dos grans imperis musulmans de l´Índia, el Califat de Delhi i el Mogol, i sovint  es representa junt amb un creient musulmà  i un d´hindú, com a símbol d´unió dels pobles. Les ensenyances de Gurú Nanak neixen en contra d´aquelles creences que ell creu injustes, com el sistema de castes o la discriminació de la dona, recalcant la igualtat entre totes les persones.

Gurú Nanak

El sikhisme té uns trets curiosos, com l´adoració al seu llibre sagrat (Guru Grand Sahib) al qual tracten com a una persona. I és que el desè i darrer gurú (Gurú Govind Singh) va disposar que fos el llibre sagrat l´onzè Gurú i evitar així la persecució i mort a la que estaven sotmesos els gurús per part del l´imperi musulmà dels Mogols. És pèr això que podem veure en els temples com els venten, donen de menjar o el porten a dormir cada nit a una cambra especial on reposarà fins el dia següent, ja que de fet, el llibre sagrat no és més que un Gurú més, l´etern, el definitiu, en aquest cas.

Però els trets més característics d´aquesta religió són les cinc K, els cinc símbols sikhs que donen personalitat a aquest grup religiós. Provenen de les inicials amb què es coneixen en llengua panjabí els cinc elements que s´han de portar a sobre. De fet, només són obligatoris pels seguidors que han estat batejats en l´ordre de la Khalsa (aprox. un 10% del total dels sikhs) tot i que és una pràctica estesa a la gran majoria de sikh. Les cinc K´s són:

1. KESH. cabell sense tallar. D´aquí els turbants masculins, tot i que els turbants en sí, que són el símbol més característic, no són obligatoris.
2. KIRPAN: petita daga que porten tant homes com dones.
3. KARA: braçalet metàl.lic
4. KHANGA: pinta per recollir-se els cabells.
5. KACHA: roba interior tipus pantaló curt.

1. GOLDEN TEMPLE (SRI HERMANDIR SAHIB)  (N 31º37.183´   E74º52.595´)

Golden Temple, Amritsar

Sí, de vegades és or tot el que llueix. Coberta amb 750kg d´or, la gurduara de Hermandir Sahib (Darbar Sahib) destaca sobre tot el complex del Golden Temple. És el lloc sagrat per definició per als sikhs i vessa misticisme per arreu. L´accés és lliure durant tot el dia, només cal descalçar-se, rentar-se els peus abans d´entrar, i  tapar-se (tothom, homes, dones i nens) el cap amb un senzill mocador que ofereixen a l´entrada del temple. Per no semblar musulmà devant els ulls dels seus compatriotes, el president Barack Obama no va visitar el temple en la seva darrera visita a la Índia del 2010 tal com en principi tenia previst. Fumar pels voltants del temple és prohibit, com entrar-hi tabac.

El temple està situat al centre d´un llac artificial d´aigües sagrades (´amrit´, nèctar) que han donat nom a la ciutat. Un dia Gurú Nanak va desapareixer durant tres dies en un riu. Quan tothom pensava que havia mort, va reaparèixer miraculosament. Per aquesta raó el llac és ple de devots que prenen banys, en beuen una mica,  o se´n duen una mica  en garrafetes cap a casa. Banys sagrats sikhs, banys rituals hindús al Ganges, batejos cristians... potser hem begut tots de les mateixes fonts religioses?

Temple Daurat

Durant totes les hores que el recinte és obert, kirtan (música mística sikh) sona en directe pels altaveus del recinte. És fàcil sentar-se sota els porxos dels palaus que envolten el temple durant hores escoltant-la, mentre es miren els devots resar, banyar-se al llac, o simplement passejar. La música prové de l´interior mateix del Temple Daurat, des d´on ininterrompudament quatre músics canten himnes del llibre sagrat just al costat del llibre sagrat.

Una gran experiència que es pot gaudir al temple és el ´langar´, menjar comunitari gratuït que es reparteix en tota gurduara (temple sikh). Hi són benvinguts homes i dones de qualsevol religió i condició com a símbol d´igualtat. Cada dia es reparteixen unes 40.000 racions de menjar vegetarià. També ens podem allotjar gratuïtament al temple en sales comunes senzilles, però netes.







2. ANANDPUR SAHIB (N 31º14.107´  E 76º29.939´)


La ciutat de la Khalsa. Es troba també al Punjab, a mig camí entre Amritsar i Chandigarth. Aquí, l´any 1699 el desè i darrer gurú, Gurú Gobind Singh, va fundar una fraternitat d´esperit marcial que va anomenar  Khalsa. Per pertànyer-hi cal estar batejat. Només llavors, els batejats, els ´amritdharis´, tenen l´obligació de seguir les cinc K´s, és a dir, no tallar-se el cabell (kes), portar un ganivet (kirpan), un braçalet (kara),  un pinta (khanga), i una peça de roba interior senzilla (kacha).

Enlloc apareix com a element obligatori el turbant (dastar) que porten els homes sikhs, i és que no ho és pas d´obligatori. El turbant és un element d´ús habitual al nord de la Índia (també el porten els rajputs i alguns musulmans) i ha esdevingut tot una marca identitària del sikhisme. Segons el seu color fins i tot podem saber quina orientació política o religiosa tenen. Blanc pels seguidors neosikhistes de Yogui Bhajant, blau pels seguidors del partit polític conservador del Punjab de l´Akali Dal, i taronja pels independentistes que busquen un Khalistan (pàtria sikh) lliure.

Coincidint amb la festa hindú del Holi, a la primavera, se celebra a la ciutat l´aniversari de la creació de la Khalsa. Un bon moment per visitar aquesta ciutat plena de gurduares (temples) sikhs. Aquí també ens podem allotjar al temple (pagant un mòdic preu) i menjar gratuïtament al ´langar´.


3. HEMKUND SAHIB (N 30º41.961´   E79º36.929´)

Gurduara (temple sikh) al costat del llac, 4.200m

Govindghat es troba a 275km al nord de la ciutat índia de Rishikesh, a l´estat d´Uttarakhand, en la zona coneguda com el Garhwal, a l´Himàlaia indi. En aquest punt es troba el punt d´inici del trekking al llac sagrat sikh de Hemkund. Sí, certament, la població està apartada dels circuits turístics clàssics. Són més de 12h en bus per carreteres infernals (podeu calcular la mitjana de velocitat vosaltres mateixos), tot sortejant esvorancs, penya-segats i esllavissades, i patint conductors kamikazes que llancen els minibusos a gran velocitat muntanya amunt, muntanya avall, tot fent sonar el clàxon per avisar de la seva presència.
.
Són dos dies de caminada per arribar al llac sagrat. El llac està relacionant amb el desè gurú, Gurú Gobind Singh, on es creu que hi va meditar en una anterior vida. Per aquesta raó el llac és visitat per milers de pelegrins sikhs d´arreu del món.

De pujada a Ghangaria veiem baixar multitud de creients, la majoria a peu, alguns a cavall, i un parell o tres sobre un palanquí portat per dues persones. Els sikhs solen ser molt oberts i amables. En general, i és una impressió compartida amb altres viatgers,  teniu menys possibilitats de ser enredats en fer tractes en un hotel, botiga, etc per un sikh, que per membres d´altres comunitats. Però repeteixo que és una simple impressió.

La pujada es fa llarga, no tant per la distància (15km) sinó perque molts sikhs que van de baixada volen xerrar amb nosaltres. Ens aturen, ens pregunten, es fan fotos amb nosaltes... a aquest pas no arribarem mai! Tots ells ens comenten que aquell dia tanquen el llac, que avui és el darrer dia per visitar-lo, fet que ens deixa desconcertats per si ens deixaran o no arribar fins a dalt. Després sabrem que efectivament el temple del llac té dates d´obertura, i que avui era el darrer dia que estava obert. Però l´accés és obert, només que hi faltaran els pelegrins, que són el reclam principal d´aquest trekking.

La primera nit es fa a Ghangaria, on es troba una gurduara i on hi ha allotjaments i restaurants on passar-hi la nit i menjar-hi una mica. Al dia seguent es fan els 6km i +900m que hi ha fins al llac, i es torna a baixar fins a Ghangaria a passar una segona nit. Es pot baixar fins al punt d´inici del trek en un sol dia, però amb el que costa arribar fins aquí, què hi ha pressa? Les vistes durant el recorregut són fantàstiques. És octubre i fa fred. Passat l´estiu s´acaben també les pluges, però hi arriba el fred. De fet, al darrer tram de la pujada  hi trobem neu de la potser primera nevada de la temporada. Ghangaria és un poble mort el dia després de tancar el temple, res a veure amb el moviment de gent, pelegrins i cavalls que hi havia el dia anterior. Restaurants i hotels tanquen, el poble es buidarà fins a la primavera vinent quan els pelegrins sikhs tornin a donar vida a aquesta part de l´Himàlaia.

TRANSCANÀRIES: VOLTA A L´ILLA DE LOBOS

TRAVESSA DE L´ILLA DE LOBOS

1 dia de travessa, 11km, 200m acumulats
INICI/FINAL:  El Puertito
CIM DE L´ILLA:  Montaña de la Caldera 127m (9a cota màxima)
DESCARREGAR  MAPA DIGITAL (Fuerteventura)
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES
MAPA Espais Naturals Fuerteventura
FOTOS DE TRANSCANÀRIES

(illa de Lobos)

Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra, dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

L´illa de Lobos és la més petita de les illes visitables turísticament. Només té 3,5km de llargària en el seu punt més extens, però tot i la seva escassa mida té el seu GR-131. L´illa de Lobos forma part del GR-131 que travessa de nord a sud Fuerteventura.



1.RUTA

 Lobos és la primera etapa del Gr-131 que travessa Fuerteventura. Són uns escassos 4km que van des del Far de Lobos fins al Puertito, lloc d´arribada del ferry. Va ser un camí fet per fer accessible el far als seus treballadors.




És molt més recomanable realitzar la volta a l´illa a través de les dues pistes  que la travessen, pujant també al sostre de l´illa, la petita Montaña de la Caldera. Tot el recorregut transcórrer per pistes que no es poden abandonar amb la finalitat de preservar la reserva. L´illa pertany al parc natural de las Dunas de Corralejo  i deu el seu nom a les colònies de foques que aquí hi havia, gairebé exterminades avui dia pels pescadors que les veien com unes competidores a la seva pesca.


2. ALLOTJAMENT


La ruta es pot realitzar tranquil.lament en un parell d´hores, fent nit a Corralejo. Tot i així, l´illa disposa d´una zona d´acampada per la que cal demanar una sol.licitud  al Cabildo de Fuerteventura.

3. TRANSPORTS

BUS: per moure´s per l´illa de Fuerteventura podem utilitzar els busos interurbans Bus regulars Thiade

FERRY: Dues companyies:

• Grupo Lobos. Veure horaris.
• Naviera Armas
•  Fred Olsen

AVIÓ:  

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries.

TRANSCANÀRIES: TENERIFE DE MAR A MAR

TRAVESSA DE L´ILLA DE TENERIFE

4 dies de travessa, 80km, 7.000m acumulats
INICI:  Playa del Socorro
FINAL: Playa San Juan
CIM DE L´ILLA: El Teide 3.718m (1a cota màxima)
DESCARREGAR MAPA DIGITAL TENERIFE
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES
MAPA Espais Naturals de Tenerife 
MAPA Espais Naturals Fuerteventura
FOTOS DE TRANSCANÀRIES






Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra,  dóna la volta a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

Tenerife i el Teide han estat els impulsors inicials d´aquest projecte. Pujar el Teide (3.718m) des de nivell de mar és un bonic repte. Milers de persones el pugen en un sol dia, sortint de matinada des de Playa del  Socorro per culminar el cim espanyol per la tarda, quan a partir de les 17h no calen ja permisos per accedir a l´àrea cimera.

Però un cop al cim, perquè no baixar també fins a nivell de mar? Naixia així la TransCanàries.  De baixada del cim del Teide, segueixo cap al Pico Viejo fins al Parador Nacional, passant per los Roques de Garcia. D´allí agafo  l´itinerari 31 del Parc Nacional del Teide per anar de nou a una altra zona d´acampada gratuïta tinerfenca, la de las Lajas. Finalment, el recorregut va a parar a Playa San Juan després de passar prop la Montaña de Tejina.

1.RUTA

Veure Rutes marcades del PN Teide

L´illa de Tenerife ha inaugurat recentment el seu propi GR-131(veure track). No està però, encara finalitzat. Per la part nord no està definit el seu pas pel parc natural d´Anaga, i finalitza a Arona, al sudoest de l´illa. El camí, tot i passar per les Cañadas del Teide, circula allunyat del cràter del Teide.

AIGUA: És important planejar bé la travessa tenint en compte on podrem reomplir la nostra cantimplora.Tot seguit relaciono els llocs on es pot trobar durant la travessa:

- Tigaiga: alguna font a la població
- Restaurant a El Lance
- Població de El Lance
- Fuente de Pedro. NO confondre amb la àrea d´acampada. Són llocs diferents. Aquest és el darrer punt d´aigua abans del refugi d´Altavista
- Refugi Altavista. Venen aigua de 500ml a uns 3€. També hi ha aigua no tractada d´aixeta que es pot bullir
- Centro Visitantes Cañada Blanca. Al costat del Parador Nacional.
- Zona Acampada de Las Lajas.
- Població d´Acojeja

1. PLAYA DEL SOCORRO- ZONA ACAMPADA FUENTE DE PEDRO. La gran dificultat de la pujada en un sol dia al Teide és el gran desnivell a superar, quasi 4000 metres, i la manca d´aigüa durant el recorregut. La  meva proposta segueix la ruta clàssica de pujada des de la Playa del Socorro (veure PDF explicatiu de la ruta), però amb una interessant variant, la que passa prop de la zona d´acampada de Fuente de Pedro.. Es pot dividir l´ascensió en dos dies fent nit a la zona d´acampada de Fuente de Pedro. L´altre problema, l´aigua, també el sol.lucionem recollint-ne a la zona d´acampada. A la torre de vigilància contra incendi hi ha un dipòsit d´aigua amb aixeta. Demanar als guardes o bé agafar-ne´n si no hi ha ningú.
2. ZA FUENTE DE PEDRO-REFUGI ALTAVISTA: de nou de la torre de vigilància contra incendi, agafem la pista que puja dret cap a l´oest de la Fortaleza, on un cop a dalt, agafem el recorregut N33 del Parc Nacional, per anar a enllaçar amb el N22, camí normal de pujada al Teide des de Socorro.

3. REFUGI ALTAVISTA-TEIDE-ZONA ACAMPADA LAS LAJAS:

Seguim els itineraris numerats del Parc Nacional:

• 7: Refugi Altavista-Telefèric
• 10: Cim del Teide
• 9: Telefèric-Pico Viejo
• 23: Pico-Viejo-Roques de Garcia
• 3:Roques de Garcia-Parador Nacional
• 31: Parador Nacional-Zona Acampada Las Lajas

4. LAS LAJAS-PLAYA SAN JUAN: És la part del recorregut més improvisat durant la travessa. Tot i així, el recorregut entre Boca de Tauce i la població d´Acojeja és força interessant, seguint pistes i corriols.

• Las Lajas-Boca de Tauce: seguim la carretera TF-21 tot el recorregut
• Boca de Tauce-Acojeja: Seguim l´itinerari 18, passant per Llano Negro, fins a Las Fuentes i la població d´Acojeja, deixant la montaña Tejina a la dreta.
• Acojeja-Playa San Juan: seguim per pistes asfaltades i carreteres, fins de nou a nivell de mar.

2. ALLOTJAMENT

ZONES D´ACAMPADA: Tenerife disposa d´una bona xarxa de zones d´acampada gratuïtes. Es troben bàsicament al centre de l´illa, al voltant del Parc Nacional (dins el PN està prohibida la pernoctació).Cal demanar permís, però es pot demanar a través d´internet, dintre de la pàgina explicativa de cada zona d´acampada. Les zones d´acampada de la ruta son:

• Fuente de Pedro  (Veure mapa). 
• Las Lajas

REFUGI ALTAVISTA  : Obre a les 17h!

• Sac de dormir: NO CAL, disposa d´edredons.
• AIGUA: n´hi ha de corrent, sense depurar, però que es pot bullir amb el bullidor o el fogó elèctric.
• SERVEIS: màquina de cafès i begudes, fogons elèctrics, microonees, pots, tasses, coberts.

 

3. TRANSPORTS 
  
 
BUS:  busos TITSA

• Inici:  Linia 107 (St. Cruz Tenerife-Aeropuerto-parada Socorro)/ Linea 363 (Pto. La Cruz-parada Socorro)
• Final: Linia 473, 477 (Los Cristianos-Los Gigantes)

FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta)
• Fred Olsen (més ràpida però més cara)

AVIÓ:  

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries.