SIKHS: TRES LLOCS SAGRATS

Cada cop més veiem passejar  pels carrers de Barcelona uns homes barbuts, corpulents, tocats per uns turbants de vius colors. Sincerament, el seu aspecte, imposa. Són sikhs, seguidors d´una religió monoteista  nascuda a l´Índia del s.XV.

Són uns 25 milions de practicants, una minoria que no suposa més del 3% del total de la població índia, però tot i així és la cinquena religió del món en nombre de practicants. Es concentren a l´estat indi del Punjab i tenen a la ciutat d´Amritsar el seu temple (gurduara) més important, el Hermandir Sahib (Temple Daurat). Cal no confondre els sikhs amb els musulmans, una altra minoria religiosa a l´índia, ni amb els hindús, religió predominant del país.

A Catalunya són uns 10.000 sikhs, concentrats bàsicament als barris del Raval i Sants de Barcelona. Al carrer Sagunt de Sants és on es va obrir la primera gurduara de tot l´estat espanyol. Actualment hi ha una desena de gurduares a Catalunya. Una de les més noves es troba a Can Zam, a Santa Coloma de Gramanet.

S´atribueix a Gurú Nanak la creació al s. XV del sikhisme. Ell mateix va esdevenir el primer gurú dels deu únics que van existir. Gurú Nanak va ser contemporani dels dos grans imperis musulmans de l´Índia, el Califat de Delhi i el Mogol, i sovint  es representa junt amb un creient musulmà  i un d´hindú, com a símbol d´unió dels pobles. Les ensenyances de Gurú Nanak neixen en contra d´aquelles creences que ell creu injustes, com el sistema de castes o la discriminació de la dona, recalcant la igualtat entre totes les persones.

Gurú Nanak

El sikhisme té uns trets curiosos, com l´adoració al seu llibre sagrat (Guru Grand Sahib) al qual tracten com a una persona. I és que el desè i darrer gurú (Gurú Govind Singh) va disposar que fos el llibre sagrat l´onzè Gurú i evitar així la persecució i mort a la que estaven sotmesos els gurús per part del l´imperi musulmà dels Mogols. És pèr això que podem veure en els temples com els venten, donen de menjar o el porten a dormir cada nit a una cambra especial on reposarà fins el dia següent, ja que de fet, el llibre sagrat no és més que un Gurú més, l´etern, el definitiu, en aquest cas.

Però els trets més característics d´aquesta religió són les cinc K, els cinc símbols sikhs que donen personalitat a aquest grup religiós. Provenen de les inicials amb què es coneixen en llengua panjabí els cinc elements que s´han de portar a sobre. De fet, només són obligatoris pels seguidors que han estat batejats en l´ordre de la Khalsa (aprox. un 10% del total dels sikhs) tot i que és una pràctica estesa a la gran majoria de sikh. Les cinc K´s són:

1. KESH. cabell sense tallar. D´aquí els turbants masculins, tot i que els turbants en sí, que són el símbol més característic, no són obligatoris.
2. KIRPAN: petita daga que porten tant homes com dones.
3. KARA: braçalet metàl.lic
4. KHANGA: pinta per recollir-se els cabells.
5. KACHA: roba interior tipus pantaló curt.

1. GOLDEN TEMPLE (SRI HERMANDIR SAHIB)  (N 31º37.183´   E74º52.595´)

Golden Temple, Amritsar

Sí, de vegades és or tot el que llueix. Coberta amb 750kg d´or, la gurduara de Hermandir Sahib (Darbar Sahib) destaca sobre tot el complex del Golden Temple. És el lloc sagrat per definició per als sikhs i vessa misticisme per arreu. L´accés és lliure durant tot el dia, només cal descalçar-se, rentar-se els peus abans d´entrar, i  tapar-se (tothom, homes, dones i nens) el cap amb un senzill mocador que ofereixen a l´entrada del temple. Per no semblar musulmà devant els ulls dels seus compatriotes, el president Barack Obama no va visitar el temple en la seva darrera visita a la Índia del 2010 tal com en principi tenia previst. Fumar pels voltants del temple és prohibit, com entrar-hi tabac.

El temple està situat al centre d´un llac artificial d´aigües sagrades (´amrit´, nèctar) que han donat nom a la ciutat. Un dia Gurú Nanak va desapareixer durant tres dies en un riu. Quan tothom pensava que havia mort, va reaparèixer miraculosament. Per aquesta raó el llac és ple de devots que prenen banys, en beuen una mica,  o se´n duen una mica  en garrafetes cap a casa. Banys sagrats sikhs, banys rituals hindús al Ganges, batejos cristians... potser hem begut tots de les mateixes fonts religioses?

Temple Daurat

Durant totes les hores que el recinte és obert, kirtan (música mística sikh) sona en directe pels altaveus del recinte. És fàcil sentar-se sota els porxos dels palaus que envolten el temple durant hores escoltant-la, mentre es miren els devots resar, banyar-se al llac, o simplement passejar. La música prové de l´interior mateix del Temple Daurat, des d´on ininterrompudament quatre músics canten himnes del llibre sagrat just al costat del llibre sagrat.

Una gran experiència que es pot gaudir al temple és el ´langar´, menjar comunitari gratuït que es reparteix en tota gurduara (temple sikh). Hi són benvinguts homes i dones de qualsevol religió i condició com a símbol d´igualtat. Cada dia es reparteixen unes 40.000 racions de menjar vegetarià. També ens podem allotjar gratuïtament al temple en sales comunes senzilles, però netes.







2. ANANDPUR SAHIB (N 31º14.107´  E 76º29.939´)


La ciutat de la Khalsa. Es troba també al Punjab, a mig camí entre Amritsar i Chandigarth. Aquí, l´any 1699 el desè i darrer gurú, Gurú Gobind Singh, va fundar una fraternitat d´esperit marcial que va anomenar  Khalsa. Per pertànyer-hi cal estar batejat. Només llavors, els batejats, els ´amritdharis´, tenen l´obligació de seguir les cinc K´s, és a dir, no tallar-se el cabell (kes), portar un ganivet (kirpan), un braçalet (kara),  un pinta (khanga), i una peça de roba interior senzilla (kacha).

Enlloc apareix com a element obligatori el turbant (dastar) que porten els homes sikhs, i és que no ho és pas d´obligatori. El turbant és un element d´ús habitual al nord de la Índia (també el porten els rajputs i alguns musulmans) i ha esdevingut tot una marca identitària del sikhisme. Segons el seu color fins i tot podem saber quina orientació política o religiosa tenen. Blanc pels seguidors neosikhistes de Yogui Bhajant, blau pels seguidors del partit polític conservador del Punjab de l´Akali Dal, i taronja pels independentistes que busquen un Khalistan (pàtria sikh) lliure.

Coincidint amb la festa hindú del Holi, a la primavera, se celebra a la ciutat l´aniversari de la creació de la Khalsa. Un bon moment per visitar aquesta ciutat plena de gurduares (temples) sikhs. Aquí també ens podem allotjar al temple (pagant un mòdic preu) i menjar gratuïtament al ´langar´.


3. HEMKUND SAHIB (N 30º41.961´   E79º36.929´)

Gurduara (temple sikh) al costat del llac, 4.200m

Govindghat es troba a 275km al nord de la ciutat índia de Rishikesh, a l´estat d´Uttarakhand, en la zona coneguda com el Garhwal, a l´Himàlaia indi. En aquest punt es troba el punt d´inici del trekking al llac sagrat sikh de Hemkund. Sí, certament, la població està apartada dels circuits turístics clàssics. Són més de 12h en bus per carreteres infernals (podeu calcular la mitjana de velocitat vosaltres mateixos), tot sortejant esvorancs, penya-segats i esllavissades, i patint conductors kamikazes que llancen els minibusos a gran velocitat muntanya amunt, muntanya avall, tot fent sonar el clàxon per avisar de la seva presència.
.
Són dos dies de caminada per arribar al llac sagrat. El llac està relacionant amb el desè gurú, Gurú Gobind Singh, on es creu que hi va meditar en una anterior vida. Per aquesta raó el llac és visitat per milers de pelegrins sikhs d´arreu del món.

De pujada a Ghangaria veiem baixar multitud de creients, la majoria a peu, alguns a cavall, i un parell o tres sobre un palanquí portat per dues persones. Els sikhs solen ser molt oberts i amables. En general, i és una impressió compartida amb altres viatgers,  teniu menys possibilitats de ser enredats en fer tractes en un hotel, botiga, etc per un sikh, que per membres d´altres comunitats. Però repeteixo que és una simple impressió.

La pujada es fa llarga, no tant per la distància (15km) sinó perque molts sikhs que van de baixada volen xerrar amb nosaltres. Ens aturen, ens pregunten, es fan fotos amb nosaltes... a aquest pas no arribarem mai! Tots ells ens comenten que aquell dia tanquen el llac, que avui és el darrer dia per visitar-lo, fet que ens deixa desconcertats per si ens deixaran o no arribar fins a dalt. Després sabrem que efectivament el temple del llac té dates d´obertura, i que avui era el darrer dia que estava obert. Però l´accés és obert, només que hi faltaran els pelegrins, que són el reclam principal d´aquest trekking.

La primera nit es fa a Ghangaria, on es troba una gurduara i on hi ha allotjaments i restaurants on passar-hi la nit i menjar-hi una mica. Al dia seguent es fan els 6km i +900m que hi ha fins al llac, i es torna a baixar fins a Ghangaria a passar una segona nit. Es pot baixar fins al punt d´inici del trek en un sol dia, però amb el que costa arribar fins aquí, què hi ha pressa? Les vistes durant el recorregut són fantàstiques. És octubre i fa fred. Passat l´estiu s´acaben també les pluges, però hi arriba el fred. De fet, al darrer tram de la pujada  hi trobem neu de la potser primera nevada de la temporada. Ghangaria és un poble mort el dia després de tancar el temple, res a veure amb el moviment de gent, pelegrins i cavalls que hi havia el dia anterior. Restaurants i hotels tanquen, el poble es buidarà fins a la primavera vinent quan els pelegrins sikhs tornin a donar vida a aquesta part de l´Himàlaia.