18 de juny 2007

TEHERAN


Per fi podem connectar. No es facil trobar internet a l'Iran, pero se'n troba. Tambe s'ha de dir, que amb certes restriccions, si mes no, en alguns coffenets, com aqui son coneguts.


Portem un parell de dies per Teheran. La ciutat dels 14 milions d'habitants, i dels 28 milions de cotxes i motos. Soroll, contaminacio, calor...


Pero abans de Teheran, encara vam tenir temps d'apropar-nos, des de Tabriz, al Sabalan, volca de 4811m, situat al nord del pais, prop de Turquia i Armenia.


Despres de tot un seguit de taxis, acumulant una mica mes de 200km, i sumant tots plegats uns 10euros, arribavem al refugi Est del Sabalan, a 3500m. Solitud, i deixadesa. Nit ventosa i amb una mica de mal de cap per part dels dos.


Al dia seguent vam pujar fins els 4000m per aclimatar. Neu a partir dels 3650m, tova, calor.


Dia de cim al tercer dia. Finalment nomes surto jo cap a cim a les 5:15h (ja feia estona que feia sol). Neu dura, pujada directa... i oh sorpresa! Arribo al cim quan pensava que encara quedaven 250m. Aixi que una de dos, o be el cim no te 4811m, o el refu estaria a mes alcada. Fet que tambe explicaria el mal de cap de la primera nit. Dificil saber-ho quan les alcades de les muntanyes iranianes varien segons la font.


Aquests dos dies per Teheran els hem aprofitat per fer 'encarrecs'. Un dia per comprar el bitllet d'avio per Tajikistan, i avui, pel visat al Kyrgyzstan. I el pitjor, es que els dos llocs estan on Mahoma va perdre l'espardenya


Sort de l'amabilitat de la gent, que practicament ens hi ha dut. I es que fins i tot el conductor d'un bus va baixar a preguntar on carai era aquesta adreca...
Dema toca recollir el visat del Kyrgyzstan, i preparar-nos pel Damavand!
Fins al proper post!



7 comentaris:

  1. Enhorabuena, por la cima, y por estar ahí. Supongo que os ha costado mucho llegar, así que ahora disfrutadlo.

    Suerte con los visados

    ResponElimina
  2. Doncs si no aconseguiu el visat al kiri kiri stan aquest doncs demaneu-lo per Hawai que tambe hi han volcans i a mes hawaians i hawaianes ...
    Joan.

    ResponElimina
  3. Graciiies pels comentaris.

    Suposem que dema sortirem cap al Damavand. A veure que tal.

    Fins la tornada

    ResponElimina
  4. Deu ni do el tute que porteu si no mes fa quatre dies que vau marxar..
    Per cert Albert, on coi vas guardar la fulla de reclamar els diaris a diari?, es que com ara em toca fer-ho a mi ja que tothom ha guillat... pues eso.
    Petonets i precaució a totes hores i en especial a la muntanya mes alta. Laura

    ResponElimina
  5. Hi ha demanda de veure una foto de l'Olga amb mocadoret i pot-ser hagues estat bé veure la peli on ella corria darrere l'autobus...ja que pel que explica va baixar una parada abans mentre tu i els altres homes seguieu sentats als seients de davant...
    Impressionant!!, ni a les pelis del Paco Martinez Soria!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Jo no em vull perdre res de la història de l'Olga del bus, això és per petar-se..jeje!! bé aqui tbé volem veure la mítica foto amb el shador de l'olga...Un petonas enorme! I felicitats pel cim Albert!

    Max

    ResponElimina
  7. Quina barra!!! això s'avisa!!!! a Tàrrega encara estem païnt la notícia!!!
    Ja heu pensat que quan torneu a veure l'Alba ja caminarà i li hauran sortit les primeres dents....
    A part de tot això m'encanta que hagueu fet un blog, i així us poguem seguir i saber que esteu bé!
    Ja sé que el que us diré no us farà gens d'enveja, però que sapigueu que us perdreu el dinar que farem tots plegat a Tàrrega per celebrar l'arribada de l'Alba.
    Bé per avui ja n'hi ha prou, ja ens mantidrem en contacte!!
    Passeu-ho molt bé i cuideu-vos molt!!!!
    Molts petons dels targarins!!!! (encara que només tinguin 4 mesos i mig!)

    ResponElimina