20 de juliol 2007

MERAVELLOSES FANN


Hi ha muntanyes mes altes, mes inhospites i mes fredes al Tajikistan, pero n'hi ha de mes belles?
Les muntanyes Fann del Tajijistan representen un indret perfecte per a qualsevol activitat de muntanya, ja sigui alpinisme o de travesses, i sempre amb una mesura humana sense perdre un caire d'inhospitat. Es un joc de mira'm, pero no em toquis. Entre valls abruptes i pics escarpats, acollidors llacs i accessibles colls de muntanya, fan que per diversos dies, es pugui admirar la bellesa d'aquestes muntanyes.
Han estat set dies de travessa per les Fann, de nord a sud, d'Artuch a Iskanderkul (llac d'Alexandre, en referencia a Alexandre el Gran, que va arribar per aquestes terres), passant per tres colls de muntanya, el mes alt d'ells, el Chimtarga (foto), superant el 4700m. Hauria estat un dia menys, si no ens haguessim perdut durant un dia, buscant un coll.
No tenen facil acces, les Fann. Van ser tretze hores ficats en un Lada Niva, cinc persones, per arribar a Artuch, poble de muntanya a 2200m. i a poc menys d'un centenar de quilometres de Samarcanda (Uzbekistan).
Primer dia: ens va dur fins al llac Kulikalion (llac gran, en Tajik), dormint a la vora d'un dels seus llacs, a 3100m, just sota la glacada i imponent cara nord del Mirali (5100m).
Segon dia:, primer coll, l'Alaudin de 3860m, i descens directe al precios llac de color turquesa del llac Alaudin, 2900m.
Tercer dia: del llac Alaudin al llac Mutnye (3515m). Dia mes curt, pero el de pitjor meteorologia. Pluja, aigua neu i calamarsa, durant tot el dia.
Quart dia: intent al pic Energia de 5120m. des de Mutnye. El cami ens porta pel coll de Chimtarga a 4760m. Quant faltaven menys de 200 metres pel cim, una placa de neu, cansament i manca de material addient, fa que baixem.
Cinque dia: toca passar a la vall del riu Kaznok tot superant el coll de Kaznok (4.040m). Pero no el trobem. Busquem un altre coll, el VAA (4100m), pero no te baixada a la vall de Kaznok. Decidim tornar a dormir al llac Mutnye. Aqui preguntem a uns alpinistes russos i txecs.
Sise dia: Ara si, trobem el coll de Kaznok (4.040m). La baixada al riu Kaznok es vertiginosa, directa.
Sete dia: Arribada a Iskanderkul (llac d'Alexandre, en tajik). Els darrers 6-7km per una horrible pista de mai acabar, pero finalment, erem al final del nostre objectiu. I despres d'uns quants intents en altres llacs, ara si, arriba el desitjat bany!
Les muntanyes Fann son conegudes pels francesos, pero poc o gens en l'ambit estatal. I es una llastima, ja que encara conserven aquell caire de muntanyes inexplorades, amb poca gent. Tret d'una nit, la resta vam estar sols acampats, i aixo que vam recorrer les valls mes conegudes i on mes hi va la gent. I les Fann son enormes, plenes de valls encara menys trepitjades i de colls que esperen ser pujats.
I ara, a descansar uns dies a la capital, Dushanbe, per recuperar-nos una mica, abans no sortim cap a la Pamir Highway en direccio al Kyrgyzstan.
Bones vacances a tots!






3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Doncs ara de debó: Enhorabona pel treeking. Realment, pel que he vist en altres fots, són unes muntanyes meravelloses. M'alegro que les hagiu disfrutat. Us mereixeu un bon descans. A recuperar-se!. Joa. Ah!.

    ResponElimina
  3. Vaya excursión de la ostia que os habeis pegao!!!
    Quines marevelles perdudes de colors turquesa i de mes que n'hi pel món!!! me'n alegro que hagiu disfrutat. Ara si us perdeu mes d'un dia i em fan anar a buscar-vos al coll aquest del Kaznok no se pas si us hagues trobat doncs de rus i de txec vaig fatal. Petons i cuideu-vos molt. Que heu d'agafar forçes i recuperar algo de pes jejeee XDD!!! Fins aviat!!

    ResponElimina