Som a Khorog, capital de la provincia del Badakhshan, i de cami ja a plena Pamir Highway.
Si Tajikistan va ser una republica oblidada de la Unio Sovietica, el Badakhshan, va estar, i es una regio oblidada del Tajikistan.
Per entrar al Tajikistan cal un visat. Per accedir al Badakhshan, a mes a mes, cal un permis especial. El permis GBAO. De fet, aquest, permis es un simple segell al passaport, al costat del visat on han de figurar totes les regions per on has de passar. Hi ha controls militars a la carretera, el primer en entrar al Badakhshan, i d'altres al llarg de la Pamir.
Som a escassos metres de la frontera afghana. La carretera a Khorog recorre durant uns 200km la frontera amb Afghanistan. De fet, Afghanistan al segle XVIII. es va annexior la part sud del Badakhshan. Hi ha per tant, forts lligams entre un costat i l'altre, i de fet, viuen mes tajiks a Afghanistan, que no pas a tot Tajikistan (la terra dels Tajiks). Tot i aixi, Khorog i la Pamir, actualment, son completament segurs.
El Badakhshan es una regio diferenciada de la resta de Tajikistan. Parlen una altra llengua, pero el que els diferencia potser mes de la resta de poblacio, es la religio. Son ismaelites, una branca del xiisme, de la qual el seu maxim representant, no religios, sino potser nomes moral, es en Aga Khan. Un personatge venerat aqui, i gracies al qual aquesta regio pot intentar mantenir uns minims social, sanitaris o d'ensenyament gracies a les seves generoses aportacions de diners.
I no nomes interve monetariament. Durant la guerra civil que va patir el Tajistan entre el 92 i el 95, Aga Kahn va intervenir en pos de la pau. No es estrany doncs, trobar fotos d'Aga Khan penjades en alguns indrets de la regio.
Be, dema o passat dema sortim cap a Murgab i la Pamir Highway. No sabem on podrem trobar un acces a internet, aixi que si no ens veiem en uns dies, bones vacances a tots!
Khorog, 25 de juliol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada