20 d’octubre 2007

TREKKING DE L'EVEREST



Ja som de tornada a Kathmandu despres del trekking de l'Everest. Han estat 16 jornades caminant per fer uns 175km de distancia i uns 13.500 metres de pujada acumulats. Vam sortir de Jiri, vam visitar el camp base de l'Everest (5.340m), pujar al Kala Pattar (5.550m) i passant a la vall de Gokyo pel coll de Cho La (5.350m), tornant a Kathmandu des de Lukla en avio.

El trekking de l'Everest es pot comencar des de Lukla (arribant en avio) o des de Jiri (a 10h en bus expres des de Kathmandu per fer 200km, aixo l'expres, l'altre bus, el normal, ja ni val la pena preguntar quan triga).

Son 6 dies de trekking per arribar a Lukla des de Jiri. Sabent que el 90% de la gent surt a fer el trekking des de Lukla, aquesta part del recurregut es fa practicament sense turistes, dormint sovint sols en els lodges que per gran nombre omplen els camins. I es que entre Jiri i Lukla el cami travessa d'est a oest les valls que baixen de nord a sud des de l'Himalaia, aixi que es facil d'entendre que en aquests dies s'acumuli un desnivell nomes de pujada de 7.500m nomes per arribar als 2.800m d'alcada a la que esta Lukla, i es facil d'entrendre, clar, que la majoria de gent surti des de Lukla.

Durant aquesta part del recorregut, el cami va de poble en poble, i nomes es va acompanyat per portejadors i poblacio local que va d'un indret a un altre. Els turistes (els trekkers) no els trobes fins passat Lukla. Els portejadors en aquesta part del recorregut van carregats amb tots els productes de necessitat dels pobles. No hi ha carreteres, no hi ha pistes, nomes les esquenes dels portejadors son les que fan que l'economia de l'area rural funcioni. Carregats amb 30-50kg sobre l'esquena, amb una marxa lenta, pero durant hores, carreguen televisors, fustes, armaris, menjars, begudes... tot el que es troba als pobles, ha estat transportat per un portejador. Una feina durissima.

Tot canvia a partir de Lukla. Els avions aterren plens de turistes despres d'una intensa frenada sobre la curta pista d'aterratge de Lukla. A partir d'aqui, els camins s'omplen de gent, de iaks, de guies, i de portejadors tambe. Pero la durissima feina dels portejadors no canvia, si en canvi la seva carrega. I es que a partir de Lukla els portejadors basicament porten motxilles, maletes amb rodes i 'petates' dels turistes a les seves esquenes. Sovint es veuen escenes esperpentiques quan ordes de trekkers pugen esbufegant sense res mes a l'esquena que el camelback(motxilla amb aigua) quan al seu costat pugen els seus portejadors carregats amb diverses motxilles sobre el seu cap.

Tambe canvien els preus a partir de Lukla i Namche Bazaar. Les 50 rupies (50 ct. d'euro) que se solia pagar per habitacio i nit fins llavors, es quadripliquen. Els menjars tambe augmenten de preu i alli on hi ha electricitat, es pot arribar a pagar 3,5 euros/hora per carregar qualsevol mena de bateria. A partir de Lukla/Namche una ampolla d'aigua costa 100 rupies (1 euro), una cervesa 3 euros, un dinar/sopar 2-3 euros, una dutxa 2-3 euros...

Els lodges son la base fonamental de qualsevol trekking. N'hi ha per tot arreu, en els pobles fonamentalment, pero tambe a qualsevol punt del recorregut, sigui un coll de muntanya o al fons d'una vall, sol o uns quants junts. Sovint son cases reconvertides per allotjar gent i d'aquesta manera augmentar els ingressos de la familia. Hi ha una norma basica dels lodges: alli on t'allotgis, hi hauras de menjar, tret que no vulguis passar a pagar per l'habitacio fins a 10 cops mes del seu preu. Els ingressos dels lodges venen pel que els turistes gasten en menjar, no per l'habitacio en si, que de vegades tenen preus ridiculs, o fins i tot algun cop son gratuits. Es el lodge que tries on et dutxaras, on dinaras, soparas i esmorzaras, i aquestes despeses son les que fan augmentar els ingressos familiars.

Un element tambe important de qualsevol trekking son les bhattis. Les bhattis son les botigues i petits restaurants que es troben durant el recorregut de qualsevol trekking. N'hi ha tambe un gran nombre, sovint cada 10 minuts en pots trobar una. Fonamental per als portejadors, que necessiten parar i descansar cada poc temps. De vegades tambe son l'allotjament dels portejadors, ja que per a ells, un lodge representa una despesa massa important.

Amb aquests elements clars, nomes calen ganes de caminar i un recorregut pensat per poder sortir a fer el trekking de l'Everest. L'Everest, la muntanya mes alta del mon, pero tambe la que costa mes de veure. No es fins que es puja a Kala Pattar (5.550m) que es pot veure mes clarament. Tot i que es molt dir aixo de clarament. L'habitual es pujar a Kala Pattar ben d'hora pel mati, simplement per un motiu, la meteorologia. I es que a partir de mig mati els nuvols solen tapar els cims de les muntanyes i nomes pels matins els cels son claras i les muntanyes es deixen veure. Pero per curiositat, el sol surt just redera de l'Everest, vist des de Kala Pattar, aixi que quan tens just a devant l'Everest, tampoc el pots veure gaire perque el sol t'enlluerna!

Felic Dashain.

Kathmandu, 19 d'octubre de 2007

3 comentaris:

  1. Déu ni do!!!. No em pensava així aquest treeking. Però be, és l'Everest...

    ResponElimina
  2. Molt xula la foto!!! estic impressionada dels 13500 metres de desnivell akumulats, no m'extranya que us hagiu aprimat...
    Ahi vaig fer una sortida pel Montsant i a ultima hora vam fer aquesta baixadeta de res: http://www.morera.altanet.org:/ajtms/morera/cat/index.html la coneixeu, no? a cada pedra que ensopegava em recordava de vosaltres... que si a mi em feien mal els peus, vosaltres ja els debeu tenir curats de tot!!!. Cuideu-vos

    ResponElimina
  3. Enhorabona per aquestes darreres fotos de l'Everest i voltants. N'hi ha fora de sèrie. Molt bones!!!.

    ResponElimina