26 d’octubre 2008

MYANMAR

Hi ha la idea generalitzada de que a Myanmar (antiga Birmania) nomes es pot entrar per via aeria. Fins i tot aixi ho afirma la pagina del Ministeri d'Interior en la seva fitxa sobre el pais.

Pero no es aixi. Existeixen quatre punts fronteres entre Tailandia i Myanmar que es poden travessar sense visat previ, per via terrestre. En aquests casos, pero, l'acces al pais pateix de singulars restriccions. En tres d'ells nomes es pot visitar el primer poble birma un cop es travessa la frontera, mentre que nomes el pas fronterer de Mae Sai, situat al nord, al conegut Triangle d'Or, permet una estancia superior, pero tot i aixi visitant limitadament la zona i per un maxim de 14 dies.

Aquests punts fronteres son sensibles a les tensions politiques entre els dos paisos, amb el resultat del tancament de fronteres durant epoques mes inestables.

Avui hem passat un dia (millor dit unes hores) a Myawadi, un poble birma al costat de Mae Sot (Tailandia). Myawadi es un dels punts fronterers on les autoritats birmanes nomes permeten l'estancia al pais durant un sol dia. Durant la curta estancia a la ciutat, el passaport es queda a la frontera, document que es recull de nou a la sortida del pais.

Poden dir que nomes hi ha dues raons per les quals un pot fer cap fins a Mae Sot-Myawadi. La primera es la d'utilitzar l'entrada a Myanmar com una manera de renovar els 30 dies que Tailandia permet d'estancia al pais abans d'abandonar-lo. D'aquesta manera, en la reentrada a Tailandia s'obte automaticament 30 dies mes d'estancia al pais.

La segona rao per venir fins aqui es la de treballar, la de treballar per a ONG's o fer de cooperant. Es calcula que en aquesta regio hi ha mes de 150.000 refugiats birmans (repartits en una desena de camps de refugiats) fugits de la repressio de la junta militar birmana, entre els que es troben refugiats politics, estudiants i minories etniques.
De MYANMAR


Les diferents associacions que operen per la zona s'encarreguen de cobrir la falta d'assistencia medica i educativa d'unes minories que sovint no tenen estatus de refugiats i per tant no tenen acces a uns beneficis socials basics.

Pero els refugiats birmans no son els unics que pateixen d'aquesta manca de beneficis, tambe les " Tribus de les Muntanyes" del nord de Tailandia tenen aquesta manca d'assistencia. Amb origens tant diversos com Tibet, Myanmar, Laos o la Xina, aquests grups etnics sumen mes de 500.000 habitants i tot i que alguns d'ells viuen a Tailandia des de fa algun segle, molts d'ells no tenen ni la nacionalitat tailandesa.


Mae Sot, 26 d'octubre de 2008

4 comentaris:

  1. Nosaltres fa 3 anys hi vam anar, això si en viatge organitzat, però tot hi així es un pais que ens va encantar. Es molt bonic, i només te com a pega els militars, per que per tot el demes es fantastic, gent, menjar, natura, historia...

    ResponElimina
  2. Si que sembla interessant el pais, si. Aixi que intentarem d'entrar de nou pel nord per estar-hi algun dia mes. Vau estar per la zona de Kentung? Es la unica que podrem visitar si hi anem, la coneixeu?

    Salutacions

    ResponElimina
  3. Si,vam estar a Ken Tung, una zona molt verge i tranquila, al menys quan hi vam anar nosaltres.
    Realment es veu com viuen les tribus autoctones de les muntanyes que es relacionen al mercat setmanal. També vam anar a veure una tribu a les muntanyes, molt xulo. Molt Recomenable.
    Espero que aconseguiu entrar, sort

    ResponElimina
  4. Si que valia la pena, si, anar encara que nomes fos a Kentung. La resta de pais haura d'esperar per una altra ocasio!

    Gracies pels comentaris

    Bons viatges!

    ResponElimina