26 de novembre 2008

COMENTARI 100

Son les vuit del mati, i sona el despertador. De fet, fa estona que estem no dormim, la megafonia de Phongsali ha comencat a les sis del mati a expulsar noticies a tot volum, d'altra banda practica habitual per aquestes terres la de posar noticies tant pel mati com per la tarda pels altaveus de les poblacions.

L'esmorzar consisteix es un parell d'ous ferrats (no tenien pa) sense cafe. El nostre desconeixent de la llengua lao, afegit a que la cambrera es sordmuda, ha degut provocar un malentes. L'espera pels cafes provoca que se'ns faci tard per agafar el bus de les 8h cap a Hatsa, des d'on volem agafar una embarcacio pel riu Nam Ou (afluent del Mekong) avall.

A l'estacio hi arribem els ultims i ens toca seure al passadis sobre sacs d'arros que alguns passatgers baixen a la vall per vendre'l. Al mateix bus hi ha la parella d'alemanys que un parell de dies abans ens va 'robar' els seients del bus d'Udonxai a Phongsali. Ara han aconseguit dues comodes places a la part davantera del bus (no se com s'ho fan, pero sempre aconsegueixen bons seients). Tambe viatgen amb el nostre bus una noia anglesa que sopava ahir al mateix restaurant que nosaltres.

De Phongsali a Hatsa hi ha vint-i-un quilometres de pista sense asfaltar amb un desnivell negatiu de 1000m. Passem del fre d'ahir (max. 14C) a una agradable temperatura. De Hatsa agafarem una embarcacio fins a Muang Khua, on s'ha de fer nit per seguir viatge per riu al dia seguent fins a Nong Khiaw.

Abans la parella d'alemanys no pugin a la barca, ens assegurem un parell de seients a l'embarcacio que ens dura fins a Muang Khua. Tenim bons seients, si per bons seients entenem unes fustes travesseres sobre el terra de l'embarcacio. Tambe ens acompanyara la noia anglesa, amb la que podrem practicar una mica d'idioma, l'espanyol. El seu excel.lent angles (era profe d'angles en una EOI) ens havia fet confondre-la per anglesa. Finalment una altra parella d'alemanys (no mixta) baixa en la mateixa embarcacio.

L'avantatge d'anar riu avall es que els horaris per trajecte s'escurcen molt respecte al mateix trajecte en sentit contrari, i en poc menys de tres hores som a Muang Khua. La parella no mixta d'alemanys tenen concertada una embarcacio (van amb guia) i segueixen riu avall. Els demanem si podem afegir-nos-hi tot pagant el nostre bitllet, hi accedeixen. Ells, pero, van nomes fins a Muang Ngoi Neua, una poblacio una hora abans de la que nosaltres volem anar i que ja vam visitar feia uns dies. De totes formes ja ens va be, aixi al dia seguent podrem ser a Nong Khiaw a temps per agafar el bus de les 12h cap a Sam Neua (si hi ha sort, que el dia que el vam esperar va passar ple).

Aixi que ja allotjats a mateix guesthouse del primer cop, i despres d'una dutxa d'aigua freda sota la llun de generadors (no hi ha llum corrent a Muang Ngoi Neua), sortim a la cita que tenim, extraordinariament avui, amb la noia madrilenya.

Un bon sopar (fideus o arros?) regat amb una BeerLao (la cervesa nacional laosiana) i acompanyats per una altra cara que no son les nostres, compensa un dia de transport qualsevol, al DAQUIAQUI.

Sam Neua, 26 de novembre de 2008

2 comentaris:

  1. Que tal daquiaquis? per aqui bé, aprofiteu que ja veureu jaaa, quan arribeu al aqui y ahora no te menees hasta la hora de fichar!!! :-). Res que em feia il.lu fer un comentari en el vostre comentari nº 100, tot i que sigui així de ximple...

    Besicos

    ResponElimina
  2. Doncs per aquí tenim seients còmodes, amb telèfon, taula, fins i tot amb pantalleta davant, ... je, je!. Ho recordeu?. J.

    ResponElimina