DE TREN PER EUROPA

De EUROPA

Vam arribar a Ucraïna i entràvem geogràficament a Europa. Entrem a Polònia i alhora ho fem també a l´espai Schengen, les fronteres exteriors comunes de la Unió Europea. A partir d´ara ja no ens cal passaport per travessar cap més frontera fins a Barcelona, sempre i quant no sortim de Schenguen!

Europa se´ns fa un continent atípic, sembrat de fronteres, a diferència de gegants asiàtics com la Xina, el Kazakhstan o Rússia on es poden fer milers de quilòmetre abans no es travessar cap frontera. Però tot i ser a Europa hem d´anar en compte en el nostre recorregut i no passar per països amb noms tant extravagants com el de la República de Transnitria, un país semi-independent situat entre Ucraïna i Moldova amb la seva pròpia moneda, fronteres i sistema de visats. Una raresa històrica per aquells que vulguin conèixer com era un país comunista en plena època freda però que pot soposar més d´un maldecap inesperat si s´hi entra desconeixent l´existència d´aquest ´país´.

En el nostre recorregut hem conegut la existència d´una altra Galicia a part de la que tots coneixem. La Galicia que hem ´descobert´ (i que curiosament també s´escriu com en català o en castellà) va ser un regne centreeuropeu que incloïa les ciutats de Lviv i Cracòvia. Aquesta Galicia neixé al s. XIII i va ser regió autònoma durant uns anys durant l´Imperi Austrohúngar, tot i que ha acabat dividia entre Ucraïna i Polònia.

De EUROPA

Viatjar per Europa en tren soposa haver de conèixer el funcionament de les diferents companyies ferroviàries per on es passa: PKP a Polònia, MAV a Hongria, HZ a Croàcia... cadascuna amb els seus tipus de trens, normes, i tarifes o promocions corresponents. El que més sobta és la falta d´unificació informativa entre els diferents gestors. Hi ha un parell de webs útils a internet (Eurail i DB), tot i que no acaben de donar tota la informació que un esperaria, sobretot en el cas dels preus. Uns preus que ja no són els que trobavem per Asia, clar, això és Europa, i a Europa tot és més car, sí, però a més aquí el tren sembla un transport de luxe si el comparem a l´asiàtic, no només pels preus sinó també pel concepte. Tret dels trens de rodalies, els internacionals no semblen ser un transport de masses. Clarament perden la batalla respecte els autobusos (molt més barats), i el cotxe.

De EUROPA

Budapest, 2 de març de 2009