21 de novembre 2007

FAUNA DEL PARC NACIONAL DE CHITWAN


Els darrers tres dies els hem passat en el Parc Nacional de Chitwan, al sud del Nepal. En aquest Parc Nacional hi viuen multitut d'aus i mamifers, entre els quals s'hi trobem el cocodril, el rinoceront, el tigre de bengala, i el mes perillos de tots ells... el cacador de clients!



A la parada de busos de Sauraha (Chitwan), aquest animal de presa espera en manada l'arribada de les preses. Alguns d'ells s'atreveixen a pujar un parell de quilometres abans de l'estacio de busos. Pero es troba en minoria i en aquest situacio es poc perillos. Pero quan un baixa del bus, en un lloc nou, desconegut, ets presa facil. Multitut d'ells se't tiren a sobre amb les targetes dels seus respectius lodges a fi de captar-te com a client. La baralla es dura, de vegades llarga... i tens les de perdre. Finalment t'ha de decidir per un, agafar el jeep-taxi, i anar a un dels lodges.



Pero un cop alli, la cacera no ha acabat. El cacador de clients atacara un i altre cop per conseguir que agafis a traves d'ell un passeig per la jungla a lloms d'un elefant, o un passeig en canoa, o un passeig a peu, o... I es que quan hi ha una situacio d'emergencia, aquest animal de presa que es el cacador de clients, es quan es mes perillos!



Fa anys el 90% de la gent que visitava el Nepal visitava tambe el Parc Nacional de Chitwan. A partir de la revolucio maoista i la conseguent guerra, el nombre de turistes del Nepal baixa, i en particular al Chitwan. La infraestructura estava creada, el negoci funcionava, pero el turisme baixa i els negocis no funcionen. Massa pocs turistes per tants lodges. I es una llastima, ja que es un lloc ideal on descansar despres d'un trekking, relaxar-se i guadir de la natura de forma diferent a com s'ha fet en els trekkings.



Finalment no vam fer passeig en canoa pero si passeig pel parc a lloms d'un elefant. Tot i la curta durada de la experiencia, encara vam veure un parell de rinos, cervols, i algun ibis. Una manera ben diferent de passejar per la jungla. Llastima no haver tingut un elefant en els trekkings!



Ja som molt a prop de la frontera India. Pero abans d'entrar-hi hem passat per Tansen, un petit poble newar a les muntanyes Mahabarat. Des d'un turo sobre el poble vam poder veure, per darrera vegada, els gegants de l'himalaia. Tres vuitmils devant nostre, el Dhaulagiri, l'Annapurna i el Manaslu, s'aixecaven. Ara be, seria per la llunyania que no eren mes espectaculars que el Puigmal vist des del Matagalls.

Bhairawa, 20 de novembre de 2007

2 comentaris:

  1. A les ultimes líneas del vostre escrit ensumo certa nostalgia del Matas, mítica muntanya del Valles, aquells bolets de tardor que aquest any no veureu, les llums del nadal, aissss i en serio que no us fa pena? XDD
    La veritat es que l'altre dia en arribar a la feina rebo noticia que n'hi ha que venien de passejar en elefant per la selva i que despres van veure l'espectacle d'uns turistes en plan libro de la selva dutxant-se amb els xorros d'aigua que treien els paquidermos molludos per la trompa, vaig pensar i jo aqui en plan gilipoyes!! :-)) així que em vaig passar la resta del mati donant-me de cabezazos contra els armaris del despatx, i amb la mateixa cara que fotia el copito de nieve els ultims anys de ser a la gabia del zoo. Salut germans i a disfrutar!!!

    ResponElimina
  2. L'has clavat, Laura! Com el Mates i el Castell del Valles, no hi res! que a mes a mes d'alli, es pot veure el Mediterrani!

    :-D

    ResponElimina