SYSTEM ERROR

Si hem de seguir amb els simils informatics hauria de dir que de tant ampliar i reduir, el sistema, o sigui, el cos, ha dit prou. I ho ha dit en forma de lesio, lleu , pero suficient com per haver d'aturar les caminades de moment.

Arribar a Milford Sound no es cap experiencia mistica. El primer que veus en arribar es l'aeroport a ma esquerra, que dona pas a un gran parquing. D'alli una caminada de 10min. et deixa a la terminal de creuers. Una terminal tant plena o mes de gent que el mateix aeroport. Milford Sound es el fiord mes accessible de tot el PN de Fiorland (l'unic amb acces per carretera asfaltada) i es tot una icona de NZ, pero la sobreexplotacio turistica fan d'ell un lloc poc acollidor. Tot i aixi la carretera que arribar fins els fiords val la pena de passar-hi. I encara mes dormir en algun dels campgrounds que el DOC te per la carretera, alguns d'ells en indrets intactes, dormint al costat de llacs amb magnifiques vistes dels fiords.

Tot el contrari son els Catlins, a la costa sud de NZ. Turistics tambe, pero el dificil acces (basicament en pista de terra) i la immensitat de les seves platges i badies fa que poca gent s'hi acosti alhora. Unes platges frequentades per pinguins, lleons marins o foques. Passejar per enormes platges on els unics habitants son alguns lleons marins o dormir sobre un penyassegat amb una colonia de pinguins just sota, ha estat una agradable sopresa de NZ.

I mentre les caminades no tornin de nou, seguim fent els turistes per NZ, amb la furgoneta, clar. Dues caracteristiques, millor dit tres, son les que dominen a les carreteres de NZ. La primera es la conduccio per l'esquerra. A aquesta un s'hi acostuma facilment, tot i que agafar les rotondes cap a l'esquerra, sempre es dubta si s'esta fent correctament... La segona son els ponts d'un sol carril que en gran nombre es troben per les carreteres. Senyalitzats al terra amb un "One lane bridge" son ponts per on nomes passa un cotxe. I la tercera i mes estranya es el pas que has de donar pas als vehicles que et venen per la dreta! Sort que el transit per NZ es escas, fet que facilita molt la conduccio. Aixo sempre que no hagis de vigilar pels bens, vaques, kiwis o pinguins, clar! En general l'estat de les carreteres no es gaire bo, tampoc es pessim, pero sovint pots acabar fent bastants quilometres sobre pistes a la que un se surt de la carretera principal (un exemple clar son els Catlins).

I tot fent via, ja som a l'extrem nord de l'Illa del Sud. Hem passat uns dies de descans per la Golden Bay, una zona turistica frequentada per hippies, prop del PN d'Abel Tasman. Com al sud de l'Illa del Sud, hi predominen les platges immenses i solitaries, amb la platja de sorra mes llarga de tot NZ, la del solitari espigo de 27 km de llargaria de Farewell Spit. Habitat per colonies d'ocells migratoris i foques, i amb acces nomes pedestre es el punt mes meridional de l'Illa del Sud. Tambe per sort, podem trobar platges a tocar de carretera, unes amb zones de picnic i lavabos, altres sense cap instal.lacio, pero on ,sempre que faci bo, es pot fer un banyet (no gaire llarg, que les aigues son fresquetes).

Takaka, 4 de febrer de 2008