Quan anavam en direccio a Senaru (punt d'inici habitual de l'ascensio del Gunung Rinjani, a l'illa de Lombok) parlavem de si anar o no a un hotel que tingues televisio per poder veure la inauguracio dels Jocs Olimpics de Pequin. Finalment no vam buscar cap habitacio amb televisio (per sort) que despres vam veure que cada dos per tres hi havia talls de corrent electrica.
L'illa de Lombok es troba nomes a 25km de la de Bali, pero travessar el curt estret que les separa es travessar un petit abisme. De la Bali hiperdesenvolupada gracies al turisme, es passa a la poc desenvolupada Lombok, amb carreteres amb pessim estat, transports lents i talls de llum.
Anavem cap a Senaru amb informacions contradictories (com sempre passa a Indonesia) sobre la ascensio al Gunung Rinjani tot i fer alguna trucada previa als punts d'inici i final de l'ascensio. No teniem mes opcio que arribar fins alli i veure quines eren les condicions per emprendre l'ascensio al cim.
I les condiciones havien canviat. A partir de feia poc el trekking independent esta prohibit i nomes es podia emprendre l'ascensio o be contractant guia+portejador o be un paquet complet que incloges guia i portejador amb transports, material i menjar inclosos. La primera opcio resulta la mes barata (100.000 rupies un guia, 80.000 Rp un portejador per dia) mentre que un paquet sencer pot arribar a costar 1.500.000Rp per 3 dies (uns 100 euros).
Cada cop mes hi ha la tendencia de "tancar" muntanyes que nomes son accessibles contractant guies. Aquesta practica se sol acompanyar amb la classica justificacio de que es per la seguretat i l'ajuda a la economia local. Evidentment es mes segur caminar amb una persona que coneix el terreny, i evidentment que contractant guies i portejadors ajudes a la economia local. Pero tambe seria mes segur anar amb cotxe amb un conductar professional o fer submarinisme sempre amb un professor titulat al costat, com tambe ajudaries a la economia local si hi anes mes gent per la zona de la que hi va (en el que va d'any nomes 12 visitants espanyols segons les seves estadistiques).
No es questio d'anar en contra dels guies i portejadors sino de la retallada de la llibertat per moure't per les muntanyes sota la justificacio de la seguretat. Hi ha mil maneres de millorar la seguretat en una muntanya abans que "tancar-la".
Aixi que despres de 12 hores de transports per arribar a Senaru des de Bali (per fer una distancia total d'uns 130km.) vam girar cua de nou cap a Bali.
Amb una mica de sort, alguna altra muntanya trobarem que es pugui pujar.
Ubud, 10 d'agost de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada