07 de febrer 2009

KAZAKHSTAN

De KAZAKHSTAN

Almaty ha estat la primera parada al Kazakhstan en el nostre intent de tornar a casa en tren. Ha estat un recorregut lent degut a les llargues parades fetes tant a la frontera xinesa (Alashankou) com a la Kazaka de Dostyk. No ha calgut baixar del tren per passar els tramits fronterers. Ja fossin primer les autoritats xineses i despres les kazaques, totes dues han treballat igual, primer recollint els passaports I despres inspeccionant els compartiments, tot I que amb petites variacions sobre el tema. Els xinesos revisant-nos els equipatges de dalt a baix (fins I tot obrint la cаmera de fotos) mentre que els kazaks no ens feien cas pero si que revissaven el compartiment fins i tot mirant sotaa les catifes i matalassos. Tots sabem del que son capacos de fer els militars xinesos contra persones, moviments o etnies contraries als seus interessos, pero sempre m'han fet mes por els militars dels paisos d'orbita russa. Serа que en aquests paisos sovint et paren pel carrer i mes d'un cop haguem anat a comissaria?
De KAZAKHSTAN

La Xina i el Kazakhstan no tenen el mateix ample de via, el xines es mes estret. Sense baixar un altre cop del tren, cada vago per separat es aixecat per quatre enormes gats hidrаulics. Els boogies (rodes) es canvien pels boogies d'ample kazak, operacio que no triga mes d'una hora en completar-se.
De KAZAKHSTAN

Divuit hores i 900 quilometres despres, arribavem a Almaty. I si el Xinjiang ens feia de pont entre la Xina i l'Asia Central, Almaty ens ho ha fet entre l'Аsia Central i Europa. Podria aquesta ciutat passar ben be per una ciutat europea, de l'est potser, pero ja europea. Tot ens fa sentir mes propers a casa: els edificis, els carrers, les cares de la gent (grаcies a la minoria russa), la dieta ja mes basada en el pа que no pas en els fideus i l'arros (i es menja amb forquilla), hi ha un alfabet que tot i no ser llati es prou semblant com per poder-lo si mes no llegir (kazak i rus s'escriuen en alfabet ciril.lic), els cotxes que es paren als passos zebra... som encara molt lluny de casa, pero la veiem apropar nomes observant el nostre entorn.

Pero aixo passava a Almaty. Vuit cents quilometres mes al sudoest, a Turkistan, l'entorn ens diu que si, que encara som lluny de casa i que encara som a l'Аsia Central. No gaire lluny d'aqui tenim l'Uzbekistan, pero Turkistan (no confondre amb Turkmenistan, pais centreasiаtic), es una ciutat kazaka prop del riu Syr-Daria, on l'emperador uzbek Timur (el creador de les maravelles de Samarcanda a l'Uzbekistan) va fer construir un mausuleu en honor a Akhmed Yasaui, el primer gran home sagrat musulmа dels turquids. La seva tomba es un important lloc de peregrinacio i es diu que fer-hi tres visites correspon a una peregrinacio a la Meca.
De KAZAKHSTAN

Turkistan no es un estat, pero van haver intents a mitjans de x.XX per a que ho fos. No parlem ni del Kazakhstan ni de l'Uzbekistan, sino del Xinjiang xines, quan un kazak va intentar fundar el pais dels uigurs, Turkistan. No proveu de buscar informacio a la Xina sobre cap dels dos Turkistans, la ciutat i l'estat embrio, que qualsevol informacio esta censurada.

Turquistan, 7 de febrer de 2009

2 comentaris:

  1. Ei companys, si podeu ensenyeunos unes quantes fotos de kazakhstan. Val la pena aquest pais?
    Us segueixo amb entusias-me. Sou els meus/nostres herois.

    ResponElimina
  2. Aqui es troba tant muntanyes com ciutats de la Ruta de la Seda, pero millor veniu a l'estiu!!!

    Els vostres herois (i els nostres) hauria de ser el Barca si guanya Lliga, Copa i Champions! ;-DD

    ResponElimina