TRANSCANÀRIES: TENERIFE DE MAR A MAR

TRAVESSA DE L´ILLA DE TENERIFE

4 dies de travessa, 80km, 7.000m acumulats
INICI:  Playa del Socorro
FINAL: Playa San Juan
CIM DE L´ILLA: El Teide 3.718m (1a cota màxima)
DESCARREGAR MAPA DIGITAL TENERIFE
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES
MAPA Espais Naturals de Tenerife 
MAPA Espais Naturals Fuerteventura
FOTOS DE TRANSCANÀRIES






Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra,  dóna la volta a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

Tenerife i el Teide han estat els impulsors inicials d´aquest projecte. Pujar el Teide (3.718m) des de nivell de mar és un bonic repte. Milers de persones el pugen en un sol dia, sortint de matinada des de Playa del  Socorro per culminar el cim espanyol per la tarda, quan a partir de les 17h no calen ja permisos per accedir a l´àrea cimera.

Però un cop al cim, perquè no baixar també fins a nivell de mar? Naixia així la TransCanàries.  De baixada del cim del Teide, segueixo cap al Pico Viejo fins al Parador Nacional, passant per los Roques de Garcia. D´allí agafo  l´itinerari 31 del Parc Nacional del Teide per anar de nou a una altra zona d´acampada gratuïta tinerfenca, la de las Lajas. Finalment, el recorregut va a parar a Playa San Juan després de passar prop la Montaña de Tejina.

1.RUTA

Veure Rutes marcades del PN Teide

L´illa de Tenerife ha inaugurat recentment el seu propi GR-131(veure track). No està però, encara finalitzat. Per la part nord no està definit el seu pas pel parc natural d´Anaga, i finalitza a Arona, al sudoest de l´illa. El camí, tot i passar per les Cañadas del Teide, circula allunyat del cràter del Teide.

AIGUA: És important planejar bé la travessa tenint en compte on podrem reomplir la nostra cantimplora.Tot seguit relaciono els llocs on es pot trobar durant la travessa:

- Tigaiga: alguna font a la població
- Restaurant a El Lance
- Població de El Lance
- Fuente de Pedro. NO confondre amb la àrea d´acampada. Són llocs diferents. Aquest és el darrer punt d´aigua abans del refugi d´Altavista
- Refugi Altavista. Venen aigua de 500ml a uns 3€. També hi ha aigua no tractada d´aixeta que es pot bullir
- Centro Visitantes Cañada Blanca. Al costat del Parador Nacional.
- Zona Acampada de Las Lajas.
- Població d´Acojeja

1. PLAYA DEL SOCORRO- ZONA ACAMPADA FUENTE DE PEDRO. La gran dificultat de la pujada en un sol dia al Teide és el gran desnivell a superar, quasi 4000 metres, i la manca d´aigüa durant el recorregut. La  meva proposta segueix la ruta clàssica de pujada des de la Playa del Socorro (veure PDF explicatiu de la ruta), però amb una interessant variant, la que passa prop de la zona d´acampada de Fuente de Pedro.. Es pot dividir l´ascensió en dos dies fent nit a la zona d´acampada de Fuente de Pedro. L´altre problema, l´aigua, també el sol.lucionem recollint-ne a la zona d´acampada. A la torre de vigilància contra incendi hi ha un dipòsit d´aigua amb aixeta. Demanar als guardes o bé agafar-ne´n si no hi ha ningú.
2. ZA FUENTE DE PEDRO-REFUGI ALTAVISTA: de nou de la torre de vigilància contra incendi, agafem la pista que puja dret cap a l´oest de la Fortaleza, on un cop a dalt, agafem el recorregut N33 del Parc Nacional, per anar a enllaçar amb el N22, camí normal de pujada al Teide des de Socorro.

3. REFUGI ALTAVISTA-TEIDE-ZONA ACAMPADA LAS LAJAS:

Seguim els itineraris numerats del Parc Nacional:

• 7: Refugi Altavista-Telefèric
• 10: Cim del Teide
• 9: Telefèric-Pico Viejo
• 23: Pico-Viejo-Roques de Garcia
• 3:Roques de Garcia-Parador Nacional
• 31: Parador Nacional-Zona Acampada Las Lajas

4. LAS LAJAS-PLAYA SAN JUAN: És la part del recorregut més improvisat durant la travessa. Tot i així, el recorregut entre Boca de Tauce i la població d´Acojeja és força interessant, seguint pistes i corriols.

• Las Lajas-Boca de Tauce: seguim la carretera TF-21 tot el recorregut
• Boca de Tauce-Acojeja: Seguim l´itinerari 18, passant per Llano Negro, fins a Las Fuentes i la població d´Acojeja, deixant la montaña Tejina a la dreta.
• Acojeja-Playa San Juan: seguim per pistes asfaltades i carreteres, fins de nou a nivell de mar.

2. ALLOTJAMENT

ZONES D´ACAMPADA: Tenerife disposa d´una bona xarxa de zones d´acampada gratuïtes. Es troben bàsicament al centre de l´illa, al voltant del Parc Nacional (dins el PN està prohibida la pernoctació).Cal demanar permís, però es pot demanar a través d´internet, dintre de la pàgina explicativa de cada zona d´acampada. Les zones d´acampada de la ruta son:

• Fuente de Pedro  (Veure mapa). 
• Las Lajas

REFUGI ALTAVISTA  : Obre a les 17h!

• Sac de dormir: NO CAL, disposa d´edredons.
• AIGUA: n´hi ha de corrent, sense depurar, però que es pot bullir amb el bullidor o el fogó elèctric.
• SERVEIS: màquina de cafès i begudes, fogons elèctrics, microonees, pots, tasses, coberts.

 

3. TRANSPORTS 
  
 
BUS:  busos TITSA

• Inici:  Linia 107 (St. Cruz Tenerife-Aeropuerto-parada Socorro)/ Linea 363 (Pto. La Cruz-parada Socorro)
• Final: Linia 473, 477 (Los Cristianos-Los Gigantes)

FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta)
• Fred Olsen (més ràpida però més cara)

AVIÓ:  

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries.

TRANSCANÀRIES: LA GOMERA

TRAVESSA DE L´ILLA DE LA GOMERA

2 dies de travessa, 36km, 1.900m acumulats
INICI: Valle Gran Rey
FINAL: població d´Agulo
CIM DE L´ILLA: Cim de Garajonay 1.487m  (5a. cota màxima)
DESCARREGAR MAPA DIGITAL LA GOMERA
VEURE MAPA DE SENDERS
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES
MAPA Espais Naturals de La Gomera
FOTOS DE TRANSCANÀRIES  




Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra,  dóna la volta a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

1.RUTA
VEURE RUTES OFICIALS DEL PARC NACIONAL DE GARAJONAY

AIGUA: Es troben fonts al llarg del recorregut.

A La Gomera existeix tant el GR-131 com el GR-132. El GR-131 surt de la capital de l´illa, San Sebastian de La Gomera, passa per El Cercado, al centre de l´illa, i Hermigua, prop ja de la costa nord.

El GR-131 deixa de costat dos indrets al meu parer prou interessants com per dissenyar una ruta nova, el barranc d´Argaga (Valle Gran Rey) i el parc nacional de Garajonay. La ruta seguida, en canvi, passa per aquests dos indrets.

• PR LP 14: Sender que surt de Valle Gran Rey i que´puja per l´espectacular barranc d´Argaga fins a Chipude. Hi ha polèmica a l´inici de l´ascensió del barranc amb els propietaris dels terrenys, que han tallat indicacions i posen algun cartell de prohibit el pas. Tot i així, només cal seguir les marques grogues i blanques barranc amunt. En algun punt s´han de posar les mans, pot provocar una mica de vertígen a aquells que en pateixin, però el camí és clar i ben senyalitzat. No presenta problemes.
• Ruta 9 del PN Garajonay (ruta 9). El camí recórrer el Parc Nacional de Garajonay tot travessant esplèndits boscos de laurisilva fins a el Cedro.

2. ALLOTJAMENT

ACAMPADA: Càmping La Vista (El Cedro) És la única zona d´acampada de l´illa. És un càmping senzill però que disposa d´un bon restaurant. Està situat estratègicament per poder fer la travessa en dos agradables dies. 

3. TRANSPORTS 
  
 
BUS:  busos en La Gomera

• Inici: L1 entre San Sebastian i  Valle Gran Rey
• Final: L2 entre Vallehermoso i San Sebastian, passa tant per Agulo com per Hermigua.

FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta)
• Fred Olsen (més ràpida però més cara). Té un servei de ferry entre S.S. de la Gomera i Valle Gran Rey (45min)

AVIÓ:  

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries.

TRANSCANÀRIES: LA PALMA

TRAVESSA DE L´ILLA DE LA PALMA

5 dies de travessa, 125km, 4.500m acumulats

INICI: Far de Fuencaliente, a l´extrem sud de l´illa
FINAL: Piscinas de la Fajana, extrem nordest de La Palma
SOSTRE DE L´ILLA:  Roque de los Muchachos, 2.426m (2a. cota màxima)
MAPA SENDERS DE LA PALMA
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIAS
VEURE Espais Naturals de La Palma

Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).
 

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima exepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra, dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

La Palma és l´illa més preparada per al senderisme. Centenars de  quilòmetres recorren la major part dels racons de la ¨Isla Bonita¨, sobrenom amb la que es coneix. No cal mapa per recórrer-la, les senyalitzacions verticals i de pintura són exel.lents, gairebé modèl.liques. El  mapa de senders de La Palma és suficient. Com sempre que ens hem de moure per muntanya, un mapa topogràfic és més que recomanable.

1.RUTA

La travessa de sud a nord de l´illa és el resultat d´unir diferents senders de l´illa, començant pel més conegut de tots,  El Bastón (el GR-131 particular de l´illa) continuant després pel PR LP-10, el PR-9.2, el GR-132 (sender que dóna la volta a tota l´illa) i finalment acabar amb el SL-41 des de Barlovento fins a les piscines de la Fajana.

• El Bastón GR-131 segurament el sender més conegut de totes les illes canàries. Es tracta d´un sender de 72km que recorre l´illa des del Far de Fuencaliente fins al Port de Tazacorte (track El Bastón). Recorre el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente per tot el seu cordal, fins arribar al cim de l´illa, El Roque de los Muchachos, a través de camins amb vistes espectaculars sobre el fons del cràter.    etapa1 (Tazacorte-Roque)   etapa2 (Roque-El Pilar)  etapa3 (El Pilar-Fuencaliente).                               

• La Traviesa PR LP-10: Abans d´arribar a Tazacorte, a El Time, deixem el GR-131, per agafar el PR LP-10, també conegut com La Traviesa, sender que recorre a mitja alçada l ´illa pel seu vessant oest. La Traviesa PR LP-10.
• PR LP 9.2: Des de La Zarza utilitzem aquest sender circular per baixar fins Don Pedro. 
• GR-132:  el senders GR-132 donen el tomb a totes les illes canàries. En aquest cas, només el farem servir per arribar fins a la població de Barlovento. És un tram espectacular, que puja i baixa centenars de metres per creuar diferents barrancs sobre els penyassegats de la costa nord palmenya. Es dóna el tomb a l´illa acompanyat amb El Correo a Pie.

• SL LP-41: darrer sender que duu directament a les Piscinas de la Fajana, baixant drets entre plantacions de plataners fins a nivell de mar.

2. ALLOTJAMENT


ZONES D´ACAMPADA: (veure zones d´acampada)

• Zona Acampada El Pilar. Gratuïta. A 25km del far de Fuencaliente, ideal per passar la primera nit.
• Fuencaliente. Al camp de futbol de la localitat.Cal demanar permís.
• Zona Acampada Laguna de Barlovento. 4€ nit. Dutxes aigua calenta i bar-restaurant. A 2,5km de Barlovento, gairebé al final del recorregut.
• Zona Acampada San Antonio del Monte. Allunyat del recorregut, prop de la població de Garafía
• Z.Acampada La Rosa. Allunyada del recorregut. 

REFUGIS:

• Punta de los roques. Lliure, amb aigua a l´exterior. Té l´inconvenient de troba-se a prop de la Zona d´acampada de El Pilar. foto
• Tinizara foto. Tancat. Cal demanar claus i permís.

ALBERG:

• Alberg Rural San Antonio. Prop de La Mata.

TURISME RURAL

• Es poden trobar cases de turisme rural a les poblacions, amb l inconvenient d´haver de sortir de la ruta per anar-les a trobar.

3. TRANSPORTS 
  
 
BUS:  Transportes Insular La Palma

• Inici: Podem agafar el bus L31 des de la localitat de Los Canarios fins al mateix Far de Fuencaliente.
• Final: No hi ha transport públic a la a les Piscines de la Fajana, on s´acaba el SL-41, així que haurem de desfer el camí a peu per anar fins a Barlovento, la població més propera. També podem fer autoestop als cotxes que s´acosten per la zona.

FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta) i 
• Fred Olsen (més ràpida però més cara)

AVIÓ:  

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries.

De ILLES CANÀRIES 2010

De ILLES CANÀRIES 2010

De ILLES CANÀRIES 2010

TRANSCANÀRIES: EL HIERRO (CAMINO DE LA VIRGEN GR-131)

 TRAVESSA DE L´ILLA DE EL HIERRO PEL GR-131 CAMINO DE LA VIRGEN


2 dies de travessa, 44km, +2.000m acumulats
INICI: Tamaduste
FINAL: Embarcador d´Orchilla
SOSTRE DE L´ILLA: Pic de Malpaso 1500m (4a. cota màxima).
BAIXAR MAPA DIGITAL
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES

VEURE Espais Naturals de El Hierro

FOTOS DE TRANSCANÀRIES 





Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

1. El GR-132, per contra,  dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

1.RUTA: Camino de la Virgen GR-131

Prop de la població de Sabinosa hi ha l´Ermita de Nuestra Señora de los Reyes. Des de el santuari de la Dehesa on es troba,   s´inicia cada 4 anys (2009, 2013,  2017...) la festa més important de l´illa, la Bajada de la Virgen, quan la patrona de l´illa és portada a lloms dels seus habitants els 26km que separen l´ermita de la capital, Valverde. Recorden d´aquesta forma quan al s.XVIII es va fer el mateix recorregut tot demanant la fi d´una forma sequera. El GR-131 esdevé doncs, també una forma de recordar aquella invocació celestial.

INICI:  Dues opcions. Marcat des de tots dos, convergint a Valverde:

1. Tamaduste. Població a pocs quilòmetres de l´aeroport, connectat amb bus amb Valverde i l´aeroport
2. Port de l´Estaca: port d´arribada dels ferris a l´illa.

AIGUA: El Hierro és l´illa més occidental de les Canàries, i l´aigua no sobra, però tampoc hi falta a l´hora de fer la travessa. Gràcies a xarxes antiincendis, podem trobar fonts d´aixeta en diferents punts del recorregut, a part de trobar-ne´n, és clar, en els supermercats i bars de poblacions, així com a la zona d´acampada d´Hoya del Morcillo.


VARIANTS:

1. Hoya del Morcillo: és la opció que vaig triar. Es deixa el GR-131 per agafar el PR EH-2 fins a la zona d´acampada d´Hoya del Morcillo (pagament 4,5€, aigua, barbacoes, lavabos, petita màquina de cafè..). Des d´aquí s´agafa el PR EH-1 de pujada per reprendre el GR-131 prop de la Cruz de los Reyes.
2. Camino de Jinama: des de San Andrés agafem el PR EH-8 direcció  a Frontera. Abans d´arribar-hi anem a buscar el PR EH-2 ara de pujada cap al GR-131. Té fama de ser el sender més interessant de l´illa!

MARQUES:  els senders estan marcats de forma excel.lent a tota l´illa, amb senyals de pintura i indicacions verticals. No és indispensable l´ús de mapa, però sempre és recomanable.


2. ALLOTJAMENT


ACAMPADA: 

• Una única zona d´acampada, la Hoya del Morcillo. Cal demanar permís, és de pagament (4,5€) i està ben condicionada. 
• Lliure: l´illa ofereix bons racons on plantar una petita tenda. i se a recer dels vents. Al pàrquing del Mirador del Golfo (Raya la Llanía) hi ha una font d´aixeta on agafar aigua i plantar la tenda per les rodalies. A més, la font es troba estratègicament situada a meitat de camí.

3. TRANSPORTS 
  
Es podria fer parts de la travessa prenent com a base Las Palmas, tornant-hi a dormir utilitzant la linea regular de TransHierro . Un exemple clar seria fer la primera etapa Las Palmas-Teror en un dia, per tornar a Las Palmas a dormir.
 
BUS: per moure´s per l´illa podem utilitzar els busos interurbans TransHierro . No hi ha transport públic a la Punta o Far d´Orchilla, on s´acaba el GR-131, així que haurem de desfer el camí a peu per anar fins a Sabinosa, la població més propera. També podem fer autoestop als cotxes que s´acosten per la zona.

FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta) i 
• Fred Olsen (més ràpida però més cara)

AVIÓ:  

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries

TRANSCANÀRIES: GRAN CANÀRIA DE MAR A MAR

TRAVESSA DE NORD A SUD DE L´ILLA DE GRAN CANÀRIA

5 dies de travessa, 130km, +5.000m acumulats 

INICI: Las Palmas, prop l´Auditorio Alfredo Kraus
FINAL: Maspalomas, dunas
SOSTRE DE L´ILLA:  Pico de las Nieves 1.949m (3a. cota màxima). La fita geodèsica dintre una zona militar.
BAIXAR MAPA DIGITAL
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIAS
VEURE Espais Naturals de Gran Canària 

FOTOS DE TRANSCANÀRIES  




Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima exepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra,  dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

1.RUTA

Cada travessa d´una illa canària suposa una bona sorpresa, i GC ho és per les seves muntanyes. Només Tenerife i La Palma la superen en relleu accidentat. El cim més alt de GC és el Pico de las Nieves, de 1.949m. (el tercer cim d´illa més alt després del Teide i Roque de los Muchachos). Malauradament és ocupat per una base militar espanyola. Al costat del pàrquing hi ha una fita geodèsica redera un tanca metàl.lica, a la que es pot arribar saltant una tanca tirada a terra.


AIGUA/GAS: No trobarem fonts al llarg del recorregut. Haurem de reposar aigua en les poblacions, ja sigui supermercats o bars. Moltes zones d´acampada no disposen d´aigua, així que consulteu prèviament la llista de serveis de cadascuna de les zones d´acampada (Zones Acampada, Albergs i Zones Recreatives).

A Las Palmas es poden trobar cartutxos de gas de rosca al El Corte Inglès.

SENYALITZACIÓ: Pobre, molt escassa. Sí que podem trobar indicadors verticals de tant en tant, però manca clarament una senyalització que marqui totes les cruïlles. Un GPS es fa sovint indispensable, sobretot entre Las Palmas i Teror.


La ruta seguida ha estat bàsicament la de la TransGranCanària, una cursa de muntanya que recorre l´illa de sud a nord.  Hi ha diferents opcions per fer una travessa de mar a mar trepitjant el cim més alt de l illa. De fet, és l´illa canària que ofereix més varietats o opcions a l´hora de recorre-la de punta a punta. Per exemple, tenim:

TransGranCanaria 2009
TransGranCanaria2011
Challenge Trail 2010
Camino de Santiago


Altres llocs d´on podem treure informació és

Senders de San Bartolome de Tirajana (pdf)
Senderos de Gran Canaria
Espais Naturals protegits de Gran Canaria

El meu recorregut puja fins al cim de Sandara per baixar per un petit corriol fins a la pista que uneix la montaña del Reventón i una aula de natura que es troba a prop. També pujo al Pico de las Nieves per la vessant nord.


2.ALLOTJAMENT

 Afortunadament l ´illa de Gran Canària disposa d´una bona xarxa de zones d´acampada gratuïtes. Es troben de forma general focalitzades al centre de l´illa, pel que no sempre trobarem útil de fer-les servir durant la travessa, però s´agraeixen que existeixin. Cal sol.licitar per avançat l´estada, tot i que si es una sola tenda, és possible que el guarda de la zona no tingui problemes en col.locar-vos.

1. ZONES ACAMPADA: Consultar la llista a Zones Acampada, Albergs i Zones Recreatives. Tenir en compte que no a tot arreu hi ha aigua!
2. ACAMPADA LLIURE: Teòricament es pot acampar a qualsevol lloc si s´està de travessa. Cal però, demanar-ho amb antel.lació al Cabildo de Gran Canaria. (permisos acampada i zones acampada). De totes formes, es pot acampar sense demanar permisos en molts indrets de la ruta, sobretot a la part central.(instància).
3. REFUGIS: Només un refugi lliure a Gran Canària. Refugio de Montaña Pargana
4. APARTAMENTS/HOTELS: es travessen poques poblacions, així que aquesta opció no ofereix grans ajuts. Es pot buscar algun allotjament a Teror, on fins i tot hi ha un alberg però que només és per a grups. (allotjaments Teror).

3. TRANSPORTS 
  
Es podria fer parts de la travessa prenent com a base Las Palmas, tornant-hi a dormir utilitzant la linea regula de Global. Un exemple clar seria fer la primera etapa Las Palmas-Teror en un dia, per tornar a Las Palmas a dormir.
 
BUS: per moure´s per l´illa podem utilitzar els busos interurbans Global.
FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta) i 
• Fred Olsen (més ràpida però més cara)

AVIÓ:  

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries