21 de maig 2008

BORNEO

Poques illes al mon son compartides per diferents estats. Ara em ve al cap els casos de les illes d'Irlanda i de Xipre (cap de les dues, per cert, exemples de convivencia illenca)a Europa, la illa de la Espanola a Centreamerica (repartida entre Haiti i la Rep. Dominicana) o l'illa de Papua, que es repartida entre Indonesia i Papua Nova Guinea.

A Borneo pero, hi trobem tres estats: Malaisia (Sarawak i Sabah), Indonesia (Kalimantan) i Brunei. Tot i que ara els tres estats conviuen pacificament, no sempre ha estat aixi.

Entre 1962 i 1966 hi ha haver una guerra entre Malaisia i Indonesia pel control de la part nord de l'illa. Les llavors colonies de Sabah i Sarawak van entrar a formar part de Malaysia, el que pel govern indonesi de Sukarno, era una amenaca imperialista britanica a tocar de casa.

Per altra banda, Sabah es reclamat per les Filipines d'acord amb un contracte d'arrendament 'de per vida', fet el 1878 entre el Sulda de Sulu i el consul de l'imperi Austro-hungar a Hong Kong (finalment Sabah va anar a parar a l'imperi Britanic), en agraiment pel seu ajut per fer fora els espanyols de l'arxipelag de les Sulu. Encara ara el conflicte continua, tot i que la legislacio internacional marca un limit de 99 anys per a cessions de territoris (Hong Kong i Macau es van tornar d'acord aquesta legislacio).

Sarawac va passar a formar part de l'imperi britanic d'una manera singular. Els anglesos van renunciar a aconseguir possessions a l'illa a fi de concentrar-se mes en la Malaysia peninsular (Malaca, Singapore, Penang...) Borneo va quedar lliure per a personatges com Charles Brooke. Despres d'heretar una fortuna, va comprar un vaixell i es va dirigir cap a Borneo. Hi va arribar en una epoca de revoltes contra el que llavors era territori pertanyent a Brunei. En compensacio per l'ajuda rebuda, el Sulda de Brunei el va fer Raja de Sarawak, iniciant una dinastia coneguda com 'White Rajah" i que duraria fins la fi de la Segona Guerra Mundial, quan Sarawak va ser "donada" als britanics.

Nosaltres vam arribar a Borneo d'una forma menys 'romantica'. Un vol d'AirAsia ens portava de Johor Bahru a Kuching, la capital de l'estat malai de Kuching. Tot i pertanyer a Malaisia, hi ha controls d'aduanes per entrar a Sarawak. La ciutat no te l'exotisme que un podria esperar de Borneo, pero si encant. Kuching (gat en malai) s'exten a banda i banda del riu Sarawak. A pocs quilometres al seu voltant, hi ha pero, parcs nacionals o centres de recuperacio de fauna (com el d'orangutans de Semenggoh) que si et fan ja adonar-te que realment ets a l'illa de Borneo.

Trenta minuts en cotxe des del centre de Kuching et porten al Semenggoh Wildlife Centre. Es tracta d'un centre de rehabilitacio i estudi de l'oranguta de Borneo. Els orangutans viuen en llibertat als boscos al voltant del centre. Durant dues hores al dia, de 9-10h pel mati, i de 15-16 per la tarda, s'acosten a la resreva a fi de rebrer menjar dels conservadors. Son animals que per diferents raons (caca, malalties, naixement) han anat a parar a aquest centre, i que estan alli en fase d'aprenentatge per a una reintroduccio plena a la vida en llibertat. A l'hora convinguda (i amb l'ajut d'una crida d'un criador), els orangutants van apareixent, gronxant-se d'una branca a una altra fins arribar a unes plataformes on els hi espera suculent menjar, com ara cocos i papaia.

video

Ara ens trobem a Sibu, a cinc hores en ferry (224km) de Kuching, remontant el riu Rejang, el riu mes llarg de Sarawac. Fins uns quilometres mes amunt de Sibu, encara es pot arribar per carretera, pero mes enlla l'unic transport disponible son els ferrys i longboats. Durant el recorregut per aquesta part del riu, hi ha una postal que sobresurt sobre la resta: les piles d'arbres robats a la selva que multitud d'empreses talen i utilitzen el riu per a transportar-les. Sarawak es el major exportador mundial de fusta tropical, triplicant el que seria una tala sostenible.

Sibu, 22 de maig de 2008

1 comentari:

  1. Es una vergonya el tema de la tala ilegal d'arbres, i sempre amb el consentiment de tots plegats.

    ResponElimina